L'accés de l'argentí Jorge Bergoglio a dirigir el destí de l'Església Catòlica, ha començat a donar símptomes de que el catolicisme comença a prendre un nou rumb. La seva elecció com a Papa ha posat fi a segles de control europeu sobre el destí del catolicisme mundial, obrint les portes a una nova era en què es pretén acostar el posicionament de la cúpula eclesial a les bases catòliques, tot això dins d'un clima de senzillesa i humilitat.
Bergoglio assumeix el seu pontificat en un moment de grans crisis, causades per escàndols d'abusos sexuals, disputes per interessos econòmics a la cúria vaticana i una creixent propagació del secularisme.
Les sectes més conservadores del catolicisme, havien estat molt a prop del control dels anteriors Papes, ocasionant un posicionament molt més talibà per part de la jerarquia vaticana. Sense anar més lluny, a Espanya, la conferència episcopal ha estat dirigida amb mà de ferro pel Rouco Varela, que no ha dubtat mai a justificar el col•laboracionisme de l'Església Catòlica espanyola amb la dictadura de Franco. Lluny de demanar perdó per la submissió de la jerarquia catòlica espanyola, a les ordres d'un genocida i dictador que no va dubtar a parapetar-se sota pal·li per amagar les seves vergonyes.
Aquesta alenada d'aire fresc que Jorge Bergoglio està començant a introduir des del Vaticà, comença a quallar en determinats líders eclesials del nostre país. Recentment el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va manifestar públicament la necessitat de que l'Església Catòlica espanyola faci un posicionament més decidit, en referència a demanar disculpes per algunes de les actuacions que va tenir durant el franquisme.
Recentment, la ciutadania d'Almenar, ha tingut una altra de les mostres d'aquesta obertura que està mostrant la cúpula eclesial. La Plataforma de la Memòria Històrica d'Almenar va sol•licitar al bisbe de Lleida, Joan Piris, la retirada de la làpida feixista que s'exhibeix al cancell de l'entrada de l'església parroquial d'Almenar. Aquesta làpida és una clara exaltació al franquisme i està subjecta al que preveu la Llei de la Memòria Històrica, per la qual cosa, es reconeixen els drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir la persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
El Bisbe de Lleida ha rebut pressions pels sectors més conservadors de l'Església local i d'una minoria dels familiars de les víctimes que consten en aquesta làpida. Malgrat aquestes pressions, el màxim dirigent de l'Església Catòlica a Lleida ha decidit mostrar-se favorable a la retirada d'aquesta làpida i sumar-se a la voluntat de la Plataforma per a la creació d'un monument únic per a totes les víctimes, així com, explorar nous camins de pau que ajudin a cicatritzar les ferides obertes durant el procés bèl·lic.
Desitjo que tot aquest procés continuï d'una manera decidida i que deixi enrere posicionaments més conservadors, que intentaven fins i tot fomentar un revisionisme de la història de la Guerra Civil espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada