La diàspora socialista a Catalunya.

Estem assistint a un període històric que està fent miques els plantejaments de molts partits polítics , tant de dreta com d'esquerra , que es veuen forçats a reinventar-se per no sortir moguts a la foto . És evident que la, cada vegada més creixent, demanda de la societat civil catalana de poder aspirar a viure en un estat independent després del fracàs de més de 30 anys d'intents d'encaixar amb una Espanya mesquina i temorosa , han obligat a treure les caretes a molts partits que sempre han jugat a la puta i a la Ramoneta.

En aquesta situació d'incomoditat política, es troben partits com Unió Democràtica de Catalunya , que es esdevé atrapada entre una voluntat de les bases de caminar per la via sobiranista i els interessos polítics i personals de Duran Lleida. En la mateixa situació es troba Iniciativa per Catalunya Verds, que han escenificat aquesta situació creant una direcció bicèfala del partit amb el Joan Herrera i la Dolors Camats , amb posicionaments més unionistes el primer i una actitud més sobiranista la segona.

Però on no hi ha cap tipus de dubtes és, que el camí cap a la via sobiranista que ha iniciat la societat civil catalana, ha agafat a contrapeu al Partit Socialista de Catalunya . D'una banda l'aparell del partit està controlat pel nucli dur del Baix Llobregat, amb una forta ascendència d’unionistes i forts vincles amb el PSOE espanyol . D'altra banda, està el sector més catalanista del partit que bàsicament ha estat format per la majoria de federacions perifèriques del cinturó de Barcelona.

Aquesta olla a pressió ha començat a donar els primers símptomes d'un esclat molt proper. Hi ha diversos símptomes que indiquen que la rigidesa del sector unionista del PSC s'està esquerdant i mostra evidents símptomes de debilitat.

El vicepresident del partit i actual alcalde de Cornellà de Llobregat . Antonio Balmón, va convidar a abandonar el partit a tots aquells que no pensessin com ell i que tinguessin deliris sobiranistes amb plantejaments " tan poc democràtics " com exigir el dret a decidir. Balmón va especificar d'una manera molt clara que tots els plantejaments que no fossin en la línia que marca la seu central del PSOE, com el dret a consultar el poble català, no tenia espai dins del PSC.

Tan sols 48 hores més tard , la nena bonica del PSC (Carme Chacón ) anunciava amb bombo i platerets, des del Congrés dels diputats, que se n'anava un any de " Erasmus " a Miami . És evident que la situació política que viu el PSC a Catalunya , posa en risc la trajectòria personal de la nena mimada de Zapatero . La Chacón no es veu amb la cintura política necessària com per driblar una hipotètica consulta a Catalunya, que l'enfrontaria la cúpula del PSOE i la debilitaria com a candidata a proclamar-se reina del socialisme espanyol.

Davant d'aquesta situació , cada dia que passa es tensa la corda entre el sector unionista o espanyolista ( liderat pel nucli del Baix Llobregat ) i el sector més sobiranista o catalanista liderat per cabdills comarcals de la resta de Catalunya. Aquesta situació ja està provocant que històrics militants d'inspiració catalanista han començat a abandonar el partit , com la família Maragall, Antoni Dalmau entre d'altres. I sonen tambors que noms del sector catalanista com Àngel Ros, Marina Geli, Pia Bosc, etc. podrien presentar-se a les properes eleccions municipals amb llistes electorals diferents a les del PSC. Sembla que pot prendre forma una unió dels socialistes catalans al voltant d'un projecte catalanista de centre esquerra, que aglutinés tot el targuet electoral de centreesquerra catalanista.

Està clar que el Pere Navarro i el seu equip no estan llegint bé el partit, no estan escoltant la veu del carrer i continuen ancorats en una estructura de partit que vasa els seus principals èxits electorals, en els pilars principals del PSOE com Felipe González i centrant el focus d'atenció en el substrat electoral del cinturó roig de les comarques de Barcelona.

Al meu entendre, el problema dels socialistes a Catalunya és un problema resolt si es relaciona amb les manifestacions de la nostra personalitat. El socialisme català ha d'actuar simplement com a socialistes catalans, de la mateixa manera que ho faria si Catalunya fos independent. Per això, els socialistes catalans han d'aplicar aquest principi a tot lo relacionat amb Catalunya i com a catalans defensar els principis d'independència del nostre país
.