Arxiu del blog

diumenge, 11 de novembre de 2012

La immoralitat dels Desnonaments i necessitat de la dació en pagament.

Per molt que membres del Govern espanyol com Fàtima Báñez insisteixin a dir que veuen brots verds, com assenyala, que ja estem sortint de la crisi, la ciutadania en general continuem instal•lats en el pessimisme. La crisi cada vegada és vista com una cosa més pròxim per més ciutadans i de totes les imatges sobre el nostre empobriment la més dramàtica ja és la dels desnonaments per impagaments d'hipoteques.

Estem a punt d'acabar el cinquè any consecutiu de crisi creixent i les ciutadanes i ciutadans d'aquest país, veiem com a empitjorat la nostra vida en general i tenim una manifesta tendència al desànim. La creixent extensió de la desocupació l'ha convertit en una vivència personal pràcticament universal, segons una enquesta de Demoscopia publicada per El País, el 86% de la població té a la seva família o al seu cercle d'amics més proper a algú sense feina.

Aquest procés de caiguda lliure que la gent del carrer tenim la sensació d'estar vivint, té al meu entendre dos efectes col·laterals i possibles implicacions que cal tenir en compte. D'una banda, ha contribuït a que la gent s'hagi fet més solidària amb els que ho estan passant malament. La qual cosa, sens dubte, és positiu, ja que indica que, en plena crisi, els valors cívics més bàsics i profunds semblen estar reforçant-se. Però, a la vegada, aquest replegament sobre la mútua i recíproca ajuda ciutadana comporta una inquietant falta de confiança en les institucions públiques. En altres paraules: la societat civil podria estar buscant remei i consol per si mateixa, a la seva creixent sensació de desemparament, alhora que percep l'àmbit de la gestió col•lectiva, és a dir, de la política, com una cosa cada vegada més aliè , distant i inoperant.

 És en aquest sentit, que recentment hem pogut escoltar la veu dels jutges que s'ha aixecat per clamar una legislació que estigui a l'altura del segle en què vivim. Una legislació que no permeti la "usura" a la qual s'està sotmetent a les franges més febles de la nostra societat, per preservar els beneficis d'una oligarquia dominant al llarg de l'últim segle a Espanya. Encara que el màxim òrgan de representació de la judicatura espanyola, com és el Consell General del Poder Judicial, va desestimar un informe elaborat i recolzat per 47 degans dels jutges espanyols que han perdut la por i es van atrevir a dir les coses pel seu nom .

Mentrestant la classe política està actuant com sempre, tard i malament,. Davant la vergonya que ha suposat el suïcidi de diverses persones davant la situació de desnonament del seu habitatge habitual, han decidit escenificar públicament unes reunions per arribar a acords que permetin modificar l'actual legislació vigent, per tranquil•litzar el galliner.

No hem d'oblidar que els dos partits majoritaris que s'han reunit, Partit Popular i PSOE, tenen una gran dependència de la banca a la qual "teòricament" han de posar a ratlla. Tots dos partits han rebut grans favors d’aquesta oligarquia dominant, com poden ser condonacions de préstecs de campanyes electorals o donatius molt generosos a les fundacions que depenen dels partits. Com la fundació FAES del Partit Popular o la fundació IDEAS del PSOE, sense oblidar fundacions com CatDem de Convergència Democràtica o la fundació Catalunya i Territori d'Unió Democràtica.

La classe política ja ha perdut la batalla de la credibilitat. Es permet la usura de Bancs i Caixes d'Estalvi, a canvi de finançament de partits a través de les seves fundacions. Aquesta és la imatge que Espanya dóna a Europa. Una imatge d'un país més propi del nord d'Àfrica que del sud d'Europa.

Cap comentari: