El 25-N deixem-nos de collonades!

Afrontem l'última setmana de campanya electoral en què les catalanes i els catalans escriurem una pàgina de les més transcendentals de la nostra història recent. A ningú se li escapa que aquestes eleccions són molt més que unes simples eleccions autonòmiques, que han de repartir el poder en una clau diferent de com havia estat fins ara, basada en un eix social articulat en dretes i esquerres. Ara ens enfrontarem a unes eleccions en les quals tindrà un pes específic l’anomenat eix nacional. Tindrem l'oportunitat de veure si la societat catalana aposta per partits que tinguin un full de ruta sobiranista o per partits que apostin per continuar vinculats a Espanya d’una manera o d’un altra.

La prova de la transcendència d'aquests comicis electorals la tenim que el nacionalisme espanyol ha començat a tirar una bateria de míssils a discreció -tal com estan fent els israelians amb els palestins- per dividit, i a poder ser desintegrar, el creixement sobiranista que es va manifestar en la passa diada de l'11 de setembre.

Primer han fet actuar a aquesta gran titella de la política europea que és José Manuel Durao Barroso. Aquest portuguès amb sou a càrrec de les arques comunitàries, li han ofert de participar en la cimera iberoamericana, que s’ha fet a Cadis, per dir-los als països emergents de Sud-amèrica que si volen que Europa els ajudi, han de baixar més els pantalons i deixar-se explotar amb un somriure als llavis. Doncs bé, en acabar la cimera aquest portuguès ha hagut de pagar el preu de la invitació fent declaracions dient que "Si Catalunya sortís d'Espanya, estaria fora de la Unió Europea", amb l'únic objectiu de contribuir a la política de la por, en la que el Partit Popular ha centrat els seus objectius de campanya.

Un altre dels míssils que ha disparat la Brunete mediàtica és l'existència d'un "esborrany" de la policia nacional que vincula el president de la Generalitat amb uns comptes a Suïssa a través del Cas Palau. L'endemà de la publicació d'aquesta filtració pel diari El Mundo (butlletí oficial de la dreta espanyola), apareixia el jutge que instrueix el Cas Palau per dir que a ell no li constava cap investigació en aquest sentit i que no ha demanat que es fes cap investigació i a més recorda que si s'hagués realitzat s'hauria fet al marge de l'ordenament jurídic. Al cap d'unes hores el propi ministre de l'Interior apareixia dient que havia conegut la notícia per la premsa i que havia donat ordres per escrit perquè se l'informés d'aquest esborrany i de la seva filtració al diari de referència de la dreta espanyola.

És evident que el nacionalisme espanyol està nerviós. Hem pogut veure a nacionalistes espanyols, suposadament progressistes com Marcelino Iglesias o José Bono, embrutant la campanya en comparar el catalanisme amb el nazisme i provocant que Pere Navarro hagués de amagar sota les pedres. Els espanyolistes de dretes han desembarcat amb tots els seus ministres per defensar la cultura de la por, avisant-nos d'un cataclisme mundial si els catalans decidim no ser espanyols.

Amigues i amics afrontarem una setmana en què haurem de decidir quina Catalunya volem per a les nostres generacions futures. Cada un de nosaltres expressarem la nostra posició amb l'actitud que tinguem el dia 25 de novembre.

Jo estic convençut que la relació que, fins avui, Catalunya ha tingut amb Espanya no ens ofereix cap oportunitat de sobreviure i créixer com a país. Per tant, el dia 25 votaré plenament convençut que vull exercir el meu dret de viure de manera independent com a ciutadà i vull el dret per a les catalanes i els catalans a decidir sobre el nostre futur.