Bildu posa en evidència la justícia espanyola una vegada més.

La llum verda del Tribunal Constitucional a les candidatures de Bildu tanca la qüestió jurídica de la presència de l'esquerra abertzale als comicis municipals del 22 de maig al País Basc i Navarra, desautoritzant de manera contundent a tota la cort del Tribunal Suprem que, amb anterioritat, havia fallat que aquesta coalició electoral venia a donar continuïtat a la il·legalitzada Batasuna. La decisió del Tribunal Constitucional es produeix per sis vots a favor de la majoria governamental o progressista contra cinc vots en contra del bloc conservador.

La votació en blocs ideològics torna a certificar la fragilitat d'una institució fonamental i posa de manifest que no aconsegueix escapar als riscos d'una politització vergonyosa. Fins i tot en aquells casos en que la decisió adoptada és la més d'acord al dret. Probablement amb aquesta esmena que ha fet el Tribunal Constitucional sobre el nyap que van fer els magistrats de la Sala número 61 del Tribunal Suprem, la justícia espanyola evita una sentència contrària dels tribunals europeus, que els hagués enrogit les galtes i hagués advertit de la manca de criteri jurídic que la magistratura espanyola utilitza en les sentències de conflictes territorials.

És justament per aquest plantejament visceral que té la judicatura espanyola cap a les nacions que habitem a la península ibèrica, que cada dia estic més convençut que els fa molta més por la voluntat d'autodeterminació de Catalunya que l'autodeterminació d'Euskadi, tot i que aquesta hagi utilitzat el terrorisme com a eina de pressió. La prova la tenim en què aquest grup de "savis de la justícia" del Tribunal Constitucional, va trigar quatre anys a emetre una sentència covarda que va causar un enorme desastre amb l'Estatut de Catalunya aprovat de forma democràtica pel poble català, i en canvi en unes poques hores de reunió van resoldre favorablement les candidatures de Bildu per a les eleccions municipals.

Tot aquest espectacle pornogràfic de l'alta judicatura espanyola, no fa més que posar a Espanya en el lloc adequat respecte a Europa. Venim a ser la democràcia bananera d'Europa, en la qual cada dia que passa es posa més de manifest que l'autèntica transició democràtica, encara té algun capítol per tancar. Amb tot això, L'únic que aconsegueixen és conduir a la ciutadania catalana, a començar a buscar camins d'insubmissió als plantejaments que es recepten des de la altiplà castellà.

Tenir credibilitat política és una qualitat que no abunda en els polítics del nostre país.

Aquesta és la sensació que tinc després de veure els moviments tàctics que els diferents partits, amb representació parlamentària al país basc, estan realitzant en les negociacions per a triar el pròxim Lehendakari.

Tot hi reconèixer que aquesta sensació ja em va passar quan a Catalunya, després de guanyar la coalició de CIU les eleccions al Parlament es van unir diferents forces polítiques per a governar, o fa quatre anys a Galícia quan, guanyant el Partit Popular, la presidència de la Xunta va ser para el PSOE. Ja sé que la llei ho permet i que per tant és perfectament legal. Però hi ha moltes coses que no són il·legals i no obstant això no estan ben fetes. Crec que hi ha alguna cosa aquí que no és del tot net.

Considero que si finalment en la negociació, per a investir al nou president d'Euskadi, triomfa l'aliança del PSOE i del PP, estarem davant una gran evidència que els partits nacionalistes no són només els d'inspiració cultural i ideològica gallega, basca o catalana. Ja podrem dir sense cap tipus de dubtes ni complexos que existeix també un nacionalisme espanyol, que es manifesta per sobre d'ideologies tan dispars com la del PP i la del PSOE. O a lo millor és que no són tan dispars en el que realment els interessa.

L'accés als trons de govern, ha fet que es trastoquin tots els fonaments de qualsevol compromís ideològic en les polítiques de base dels partits. Ja en les últimes legislatures del Jordi Pujol, es va posar de moda la ideologia que "la fi justifica els mitjans". Sempre va arribar a pactar amb qui més afavoria els interessos de la seva acció política. Per a mantenir la poltrona qualsevol estratègia és vàlida.


Segons sembla, ara el Partit Popular, ja no se’n recorda que fotent-li la presidència al PNB està fent el mateix que tant va criticar fa quatre anys a Galícia. Clar que se’n recorden! Però tot això forma part del show al que ens estan duent als electors, en el que es prioritza l'accés al poder que l'ètica política. No importa que els pactes ideològics necessaris per a accedir al control del poder polític i econòmic, hàgin de ser pactes antinatura. Que collons! A manar que son quatre anys.

Pel poc que he pogut seguir de la campanya electoral d'Euskadi. Tant l’Ibarretxe com el Patxi López, han fet una campanya de poc nivell polític, amb la que el primer ha tractat de fer oblidar la seva aposta sobiranista i el segon ha intentat evitar la mobilització del vot útil nacionalista en favor de l'actual lehendakari. Ambdós han fet uns plantejaments en els quals han manifestat que la seva aspiració era governar en solitari i, al mateix temps ocultaven les seves possibles aliances futures.

Després s'estranyen si els electors deixen d’anar a votar. Recordo que després de les últimes eleccions a la Generalitat, vaig ser convidat per part d'Unió Democràtica de Catalunya, com a representant d'una entitat d'àmbit social, a una reunió en la qual van assistir representants de diferents organitzacions de la societat civil lleidatana. Aquesta reunió estava presidida pel durán Lleida i se'ns preguntava per què crèiem que la gent no anava a votar. La meva resposta va ser la següent: "perquè per a demostrar la transparència no és suficient amb fer una comèdia com anar al notari per a garantir els pactes postelectorals. Quan en el vostre propi partit tu estàs posicionat en totes les enquestes publicades com un líder més carismàtic que l'Artur Mas i en canvi no encapçalades les llistes en aquestes eleccions. Aquestes històries no donen credibilitat política".

Personalment crec que en política no ha d’aplicar-se el "aquí val tot". Quan la nostra societat tingui una major maduresa democràtica, potser ens convencerem que la millor manera de fer que els polítics no ens prenguin tant el pèl, és anar a votar. I precisament amb el nostre vot fer valer la nostra opinió com a ciutadans i com a dipositaris de la sobirania de l'estat, tal com diu l'Article 1.2 de la Constitució espanyola “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat”.

ETA demostra símptomes de debilitat molt evidents, que pleguin, ja no pinten res.

Aquesta estratègia d'intentar ficar el nas, amb un atemptat l'últim dia de campanya electoral, en la vida política d'una democràcia, posa en evidència la distància creixent de l'esquerra abertzale, de la pròpia societat basca.

El 11 de març de 2004, l'opinió dels radicals musulmans es va fer escoltar amb els atemptats de Madrid. Això opinió que es va fer pública d'aquesta forma tan aberrant, només va demostrar que l'única forma que aquesta minoria tenia d'actuar era mitjançant una massacre a tradició, per a condicionar el vot d'una societat crispada amb els excessos de la dreta espanyola.

Els d'ETA han hagut de recórrer a assassinar per l'esquena a l’ex regidor que ja no tenien escorta policial. Sembla que aquests cadells de l'esquerra abertzale, cada dia tenen menys collons ja que abans anaven de cara, almenys els històrics.

També tinc la sensació que aquest tipus d'actuacions, els ve com l'anell al dit al nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que està assentat en un ventall polític que va des de sectors majoritaris del Partit Popular fins a un ampli espectre del PSOE. A aquests nacionalistes espanyols que tenen representants en la classe política, en el poder judicial i en els governs de la nostra democràcia (els quals han liderat tant Adolfo Suárez, Felipe González, Aznar o el mateix Rodríguez Zapatero), aquestes actuacions segurament els omple de contingut el seu ideari programàtic. És trist, però el nacionalisme espanyol és així.

Crec que ETA no ha de condicionar el desenvolupament d'uns comicis electorals com els del pròxim diumenge. També crec que els partits polítics no haurien de caure en la feblesa de permetre que l'execució d'aquest acte criminal, es converteixi en una forma de magnificar el nom de l'organització terrorista.

Un sistema democràtic com en el que viu la nostra societat, no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no violència.

Lo Bep.