Vull fer una petita reflexió sobre l'editorial que publica avui divendres 15 d'agost de 2008, el diari Segre. José Luis Rodríguez Zapatero estan sent empès cada vegada més (pels barons del seu partit), cap a posicions més radicals en defensa del clàssic i caspós nacionalisme espanyol.
Els jocs de prestidigitació lingüística que Zapatero ha fet fins a ara, li donaven un marge de credibilitat entre l'electorat català. Aquest marge cada vegada s'ha fet més petit i a dia d'avui dubto molt que li quedi cap saldo.
Zapatero ha utilitzat a tota la seva artilleria pesada per a respondre a les escopetades d’artilleria que tant Montilla com diferents representants de les famílies del Partit Socialista de Catalunya, amb José Zaragoza al cap, han anat disparant a discreció.
Primer va ser la vicepresidenta Fernández de la Vega, després diferents presidents de comunitats autònomes socialistes (Galícia i Aragó) i com a traca final van treure a la “Cabra de la Legión” José Bono, dient que els diputats del PSC te al Congrés, han de donar les gràcies a la figura de Zapatero. Que fent la contra anàlisi a les seves paraules, fàcilment podria’m deduir que Zapatero és avui president gràcies als vots que el poble català va donar al PSC.
En resum que, com diu l'editorial, ja només ens queda confiar que el President de la Generalitat José Montilla, sigui capaç d'aguantar la pressió a la que l’estan sotmetent des del PSOE i pugui mantenir el pols ferm en defensa dels interessos del poble de Catalunya.
Aquest és un repte entre els socialistes catalans i els socialistes espanyols. També seria necessari que els convidats de pedra, en aquest cas Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, sàpiguen estar a l'alçada que els correspondria com representants per una banda majoritària de l'electorat català, sense anteposar les seves estratègies de partit als interessos de Catalunya.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada