Arxiu del blog

dimarts, 12 d’agost del 2008

La llengua catalana per a alguns col·lectius d'immigrants necessita d'accions integradores i fermesa en les obligacions.

A la premsa de ponent es publica avui informacions d’un estudi elaborat per la Universitat de Lleida i pagat per la "Genialitat de Catalunya”, segons el qual els llatinoamericans i magrebins són els col·lectius més poc inclinats a aprendre el català.

En l’estudi es reflecteix que els immigrants d'origen magrebí i llatinoamericà solen tenir una actitud negativa cap a l'aprenentatge de la llengua catalana.

Segons l’estudi, la manca de motivació ve determinada per la consideració d'aquest idioma com a minoritari. A més, creuen que el castellà és més útil i fins i tot, veurien com un avantatge la desaparició de la llengua catalana.

Tant els magrebins com els sud-americans perceben actituds estereotipades i xenòfobes que probablement es deguin a una falta de contacte intercultural.

Suposo que en el cas dels llatins tenen més importància el fet que la seva llengua sigui el castellà. Aquest fenomen ja va succeir en les dècades dels 50 i els 60, ja que arran del flux d'emigració interior, van arribar A Catalunya moltes persones provinents d'Extremadura, Andalusia, Galícia o les Castelles. El resultat d'aquesta immigració era que com que els ciutadans de Catalunya ja dominàvem el castellà, els nou vinguts no tenien la necessitat d'esforçar-se per a aprendre una llengua que en aquells dies, fins i tot, estava prohibida.

Es dóna la circumstància que aquests immigrants són els que menys integrats se senten en la societat lleidatana. Potser per que a Lleida el català encara cotitza a la borsa de la seva gent, a diferència de Barcelona.

D'altra banda, els nouvinguts procedents de l'Europa de l'Est i l'Àfrica subsahariana valoren positivament l'idioma i estan més amatents a ampliar els seus coneixements.
Realment aquest nou panorama, ens ha d’empènyer a establir llaços de comunicació amb els col·lectius menys integrats, amb la finalitat que percebin el paísen el que treballen com una mica més propi.

Però d'altra banda haurem disposar de mesures clares i contundents, perquè aquests nous ciutadans entenguin el coneixement de la llengua catalana com una de les seves obligacions de respecte al país que els acull.

Res de racismes, però també res de menyspreus culturals.

Lo Bep.