Arxiu del blog

dimarts, 29 de gener del 2008

Qualsevol poder, si no es basa en la unió, és feble.

El principi fonamental sobre el qual se sustenta el sistema democràtic és la separació i independència dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquest hauria de ser la base principal que caracteritzés l'Estat de Dret modern.

El poder legislatiu, ens van ensenyar que havia de ser el qual elaborés sistema lleis amb el qual ens hauríem de regir. Per tant, la seva competència és única i exclusivament la de crear l'ordenament jurídic de la nostra societat.

També van ensenyar-nos que el poder executiu era aquell que s'encarregava gestionar per tant aplicar les lleis creades pel poder legislatiu. Així que és en aquest debat de la gestió directa, en el que ha d’establir-se el debat polític i si cap la lluita entre les diferents opcions del gestionar la nostra societat.

En tercer lloc ens van ensenyar, que el poder judicial era el qual s'encarregava de dirimir la interpretació de les lleis, que el poder legislatiu i l'executiu feien en l'aplicació de les seves funcions. En teoria el poder judicial ha de limitar-se a interpretar la llei, però sembla ser que això no és exactament així, quan els partits majoritaris (amb opcions de poder, o sigui de tocar cuixa) intenten col·locar a jutges afins a la seva ideologia, com a membres del Consell General del Poder Judicial.

Entenc que aquest plantejament de control judicial sobre el funcionament polític i l'organització de l'estat, està posant en mans de quatre persones (totes elles assalariades pel propi estat i al servei del nacionalisme espanyol) l'autèntic poder de decisió a Espanya. En resum que ens estan governant una colla de treballadors de la nostra organització, que haurien d'estar al nostre servei.

Creuen realment que acabaran amb el nacionalisme basc o el català utilitzant el poder judicial com element de coacció? Personalment crec que no. De res els servirà el fet de:
  • Il·legalitzar els partits abertzales a Euskadi.
  • Desnaturalitzar l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya en el 2006 (utilitzant el Tribunal Constitucional).
  • Posar traves per a evitar el referèndum sobre el dret d'autodeterminació del poble català.

Així no contribuiran a construir un estat espanyol en el qual cada comunitat s’hi senti identificada. És només qüestió de temps que la nostra societat maduri i admeti que no només estem a Espanya, també i sobretot estem a Europa.

El poble català no es resignarà a perdre la seva dignitat, ens estan abocant a prendre la decisió de constituir Catalunya en Estat independent integrat en la Unió Europea en ús dret d'autodeterminació, reconegut per les Nacions Unides per a tots els pobles en aplicació del principi democràtic.

La unió és la clau que ha d’unir als pobles, per tant, qualsevol poder que no es basi en ella, sempre serà feble.

Lo Bep.