Els fets es remunten a l'any 2007 quan dos joves gironins van expressar les seves opinions polítiques cremant una foto del vell Borbó de cap per avall, per denunciar la seva repulsa a la visita del monarca a la ciutat de Girona. Per aquest fet, l’Enric Stern i el Jaume Roura van ser condemnats per l'Audiència Nacional a 15 mesos de presó, eludible amb una fiança de 2700 €.
Doncs bé, el TEDH ha resolt que
"la llibertat d'expressió s'estén a informacions i idees que ofenen,
xoquen o molesten" a la classe dirigent. El Tribunal entén que aquestes
manifestacions s'emmarquen en el "pluralisme, tolerància i amplitud de
mires sense les quals no hi ha societat democràtica".
Espanya ha patit una greu involució
democràtica en els últims anys, la prova més fefaent de que el govern d'ultra
dreta del Partit Popular, ha portat l'Estat espanyol a una conculcació de
drets, és la posada en funcionament l’any 2015 de la Llei Orgànica de protecció
de la seguretat ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa). En el moment de la
seva promulgació, el relator de les Nacions Unides va instar als legisladors
espanyols a derogar la llei. I un diari com el New York Times va reflectir que
"aquesta llei porta records dels pitjors dies del franquisme".
Aquests comentaris no són casuals, ja que els inspiradors d'aquesta llei són
els hereus ideològics del totalitarisme més recalcitrant simbolitzat pel
dictador assassí Francisco Franco.
Aquesta deriva totalitària de la
legislació espanyola es veu en que, la mateixa Llei Mordassa, prohibeix entre
altres coses:
Manifestar-se al costat del Congrés o
el Senat. Deixant, de forma arbitrària, la decisió de la prohibició en mans de
la policia i no d'un jutge.
Fotografiar els cossos i forces de seguretat
de l'Estat. Anul·lant d'aquesta manera la possibilitat que els ciutadans puguin
registrar els abusos policials i utilitzar-los com a prova contra els agents.
Sense aquestes imatges la comunitat internacional no hauria conegut la
salvatjada que van cometre a Catalunya l'1-O.
Protestar a les altures. Es pot
denunciar a qui escali edificis o monuments sense autorització. Un article fet
a mida per prohibir les accions de Greenpeace.
La resistència pacífica i les
assegudes. Aquesta normativa atorga a la policia la capacitat de multar als que
es neguin a dissoldre reunions i manifestacions en llocs públics un cop ho hagi
ordenat la "autoritat competent".
Aturar un desnonament. Un altre article
de la llei fet expressament per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
Aquesta llei dificulta les accions dels activistes de la PAH, fomentant que la
policia sancioni els que impedeixin l'execució d'un desnonament.
En resum, estem veient com a Espanya
s'empresona cantants per les seves opinions polítiques, es segresten edicions
de llibres i revistes satíriques per qüestionar la salut democràtica de l'actual
règim, o s’apallissen àvies per defensar el seu dret a votar. En canvi, d'altra
banda, veiem com els mitjans de comunicació d'àmbit espanyol, oculten
informacions respecte a la corrupció del Partit Popular o promouen el
creixement Ciutadans com a partit que haurà de abanderar els interessos de la
ultradreta en el futur. L'establishment espanyol ja té amortitzat al Partit
Popular, amb la qual cosa va promoure un partit amb cares noves i vinculat a la
consolidació del franquisme ocult en els poders de l'Estat.
Davant aquesta deriva totalitària, el
primer indicador de qualitat democràtica que ha de "controlar", és el
de la llibertat d'expressió. Un país en què els seus ciutadans no puguin fer
públic el seu desacord amb les accions dels diferents poders de l'Estat, és un
país malalt que involuciona cap a una dictadura. Això sí, una "dictadura
monàrquic parlamentària".
