A la memòria de la Maria José Vázquez.

El moviment associatiu de les persones amb discapacitat física sempre ha estat ple de sobresalts en el millor dels casos, indicatiu d'un flux d'iniciatives encaminades a salvar-nos de ves a saber que, o ha estat una bassa d'oli que ha denotat l'existència de líders aferrats, anys i panys, als seus càrrecs.

La María José ha estat una líder que ha pujat des dels moviments de base, lluitant en el cos a cos amb les administracions públiques, però també exigint rigor i compromís al nostre col•lectiu. Poques persones han aconseguit aglutinar un consens més gran que el de la presidenta d'ECOM.

Ens movem en un sector en què hi ha moltes entitats amb petits cabdills que pretenen representar la humanitat sencera. Però aquesta representativitat no es compra ni es ven, aquesta representativitat senzillament es guanya estant al costat de les persones que et necessiten i la Maria José Vázquez ha sabut guanyar-se la confiança de tot el sector de la discapacitat, escoltant les necessitats de les persones i de les entitats, sense donar lliçons magistrals a ningú, aprenent sempre posant-se al lloc dels que no han tingut oportunitats.

Molts hem estat els privilegiats de treballar al seu costat, contagiant-nos de la seva energia positiva i de la seva crítica i esperançadora mirada cap a la societat. La seva capacitat de treball només es veia superada per la seva honestedat envers els seus. Una honestedat basada en el respecte cap a les persones i en el rigor en la gestió dels recursos, en definitiva una honestedat amarada de la senzillesa que només les grans persones com la Maria José són capaces de tenir.

La Maria José ens ha deixat. Però ens ha regalat un llegat inestimable, com és la seva actitud davant la vida i la seva lluita sense fi per les seves conviccions. Ens ha lliurat una vida intensa dedicada a lluitar pels seus coixos, com a ella li agradava dir, una vida en què ens ha marcat un camí a seguir i del qual tots ens reconeixem hereus. El nostre compromís a partir d'ara no pot ser altre que el de fer que continuï bategant l'esperit de la María José Vázquez Arias. Presidenta d'ECOM.






Josep Giralt i Lladanosa.
Vicepresident d’ECOM.

Batasuna posa a prova el sistema de partits democràtics.

El món abertzale sempre havia tingut un problema insuperable per participar d'una manera oberta i igualitària en els comicis electorals a Euskadi. El suport implícit a la violència etarra que mostraven amb el seu silenci al condemnar els assassinats comesos per la banda terrorista, s'havia convertit en el taló d'Aquil·les que el govern de José María Aznar va utilitzar per aprovar la Llei de Partits Polítics i així poder inhabilitar l' esquerra nacionalista basca.

La nova Batasuna es presenta com una organització política que rebutja de manera clara i expeditiva la violència o l'amenaça en qualsevol de les seves formes, incloent també de forma clara la que realitza la banda terrorista ETA.

Aquest nou marc de relació democràtica posa al govern davant d'una decisió política, que pot tenir una clau electoral molt marcada per les eleccions generals del proper any, perquè segons els estatuts de la nova Batasuna, suposa una ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionament en què s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat.

Habilitar Batasuna perquè es presenti a unes eleccions municipals de forma lliure i democràtica, significa desmuntar un dels arguments estructurals que utilitza el Partit Popular per calar en l’ideari de l'Espanya profunda. Els populars sempre han tret rèdit electoral de la violència etarra o de la immersió lingüística a Catalunya. Amb aquests arguments com a pilars base del seu ideari electoral, aconsegueixen bones bases electorals a les Castelles, Extremadura i a moltes de les comunitats autònomes uniprovincials.

Crec que l'esquerra abertzale actua d'una forma madura i confirma que ha tancat el seu debat intern. Aquest pas és un punt d'inflexió en la seva trajectòria política i evita l'escull de la Llei de Partits, que va ser ratificada per la sentència del tribunal d'Estrasburg, que identificava a Batasuna amb ETA.

Al meu entendre, la major prova de fermesa democràtica i de maduresa assumida per part del govern i de les institucions civils i judicials espanyoles, és perdre la por i els complexos i deixar participar d'una manera oberta a tot el conglomerat social que suposa Batasuna, a totes les eleccions democràtiques que es donin a Euskadi. Qualsevol intent de fer volar fantasmes per impedir que l'esquerra abertzale pugui actuar de forma democràtica, només aconseguirà posar de manifest les pors i complexos, que el nacionalisme espanyol continua tenint cap a tot el que trenca la teòrica uniformitat d'Espanya.

En aquest cas crec que el Zapatero hauria de tenir molt present l'afirmació que va fer el polític britànic Winston Churchill, que va dir "El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions".

La catalanitat de l'Angela Merkel.

Els alemanys tenen molt assumit que són la locomotora econòmica d'Europa i que han estat històricament els grans avaladors de la unitat econòmica. Gràcies a la seva aposta per l'Europa comuna, Espanya ha pogut rebre grans finançaments de les institucions europees, aportats en gran mesura per Alemanya. Aquest paper de finançador de les economies més compromeses de la Unió Europea, els legitima per posicionar-se com si fossin els inspectors d'hisenda de l'Europa comunitària.

La cancellera alemanya Angela Merkel ha aconseguit posar al seu lloc al il·luminat del Zapatero, que fa tot just tres anys treia pit dient que érem la vuitena economia del món. Doncs bé, avui l'economia espanyola està intervinguda directament per Alemanya i França, que s'han cansat de ser cornuts i a sobre pagar el beure.

La Merkel s'ha presentat a Madrid per revisar si el govern espanyol havia fet els deures i demostrar davant de tot el món, qui mana aquí. La cancellera alemanya a elaborat una escenografia política per demostrar a totes les economies europees, aquella afirmació tan catalana que diu "qui paga mana". Realment està actuant com l'autèntica cancellera d’Europa, donant exemple de com actuar i exigint el mateix rigor als països que reben les ajudes alemanyes.

Doncs bé, aquest plantejament que tenim tan clar per a l'economia europea, en el que reconeixem la capacitat de decisió i acatem sense protestar les lliçons d'economia i de distribució de la riquesa que ens arriben des d'Alemanya. Quan es tracta de fer plantejaments econòmics a nivell de l'economia espanyola, hem de començar a entendre que a Espanya també s'haurà d'imposar l'exemple alemany de "qui paga mana".

A Catalunya no se li pot exigir unes quotes de solidaritat que vagin més enllà dels límits raonables, sense posar en perill el seu propi creixement econòmic. Cada vegada són més els economistes i analistes polítics que coincideixen en l'error que ha suposat, per a l'economia i la democràcia espanyola, el famós "cafè per a tots". No totes les comunitats autònomes espanyoles tenien la necessitat i la consciència de ser realment autònomes, tal com va proclamar fa pocs dies el president del Congrés José Bono.

L'exemple de l’Angela Merkel és el model que haurà d'assumir el nou president de la Generalitat Artur Mas. Aquesta escenificació del "qui paga mana", a Espanya també ha d'arribar a conquistar-se des del govern de la Generalitat, ja que no podem esperar que ens sigui concedit.

La Angela Merkel està fent pedagogia a tot Europa de quin ha de ser el model de relació econòmica, que s'establirà en el futur i sincerament, després de veure l'anacronisme i els interessos de l'Espanya profunda pel que fa al model econòmic de relació entre les comunitats autònomes. Cada dia que passa estic més convençut que com més gran sigui el nivell d'intervenció de l'economia europea a Espanya, més garantides estaran les possibilitats de creixement de l'economia catalana.