Arxiu del blog

dissabte, 5 de febrer de 2011

La catalanitat de l'Angela Merkel.


Els alemanys tenen molt assumit que són la locomotora econòmica d'Europa i que han estat històricament els grans avaladors de la unitat econòmica. Gràcies a la seva aposta per l'Europa comuna, Espanya ha pogut rebre grans finançaments de les institucions europees, aportats en gran mesura per Alemanya. Aquest paper de finançador de les economies més compromeses de la Unió Europea, els legitima per posicionar-se com si fossin els inspectors d'hisenda de l'Europa comunitària.

La cancellera alemanya Angela Merkel ha aconseguit posar al seu lloc al il·luminat del Zapatero, que fa tot just tres anys treia pit dient que érem la vuitena economia del món. Doncs bé, avui l'economia espanyola està intervinguda directament per Alemanya i França, que s'han cansat de ser cornuts i a sobre pagar el beure.

La Merkel s'ha presentat a Madrid per revisar si el govern espanyol havia fet els deures i demostrar davant de tot el món, qui mana aquí. La cancellera alemanya a elaborat una escenografia política per demostrar a totes les economies europees, aquella afirmació tan catalana que diu "qui paga mana". Realment està actuant com l'autèntica cancellera d’Europa, donant exemple de com actuar i exigint el mateix rigor als països que reben les ajudes alemanyes.

Doncs bé, aquest plantejament que tenim tan clar per a l'economia europea, en el que reconeixem la capacitat de decisió i acatem sense protestar les lliçons d'economia i de distribució de la riquesa que ens arriben des d'Alemanya. Quan es tracta de fer plantejaments econòmics a nivell de l'economia espanyola, hem de començar a entendre que a Espanya també s'haurà d'imposar l'exemple alemany de "qui paga mana".

A Catalunya no se li pot exigir unes quotes de solidaritat que vagin més enllà dels límits raonables, sense posar en perill el seu propi creixement econòmic. Cada vegada són més els economistes i analistes polítics que coincideixen en l'error que ha suposat, per a l'economia i la democràcia espanyola, el famós "cafè per a tots". No totes les comunitats autònomes espanyoles tenien la necessitat i la consciència de ser realment autònomes, tal com va proclamar fa pocs dies el president del Congrés José Bono.

L'exemple de l’Angela Merkel és el model que haurà d'assumir el nou president de la Generalitat Artur Mas. Aquesta escenificació del "qui paga mana", a Espanya també ha d'arribar a conquistar-se des del govern de la Generalitat, ja que no podem esperar que ens sigui concedit.

La Angela Merkel està fent pedagogia a tot Europa de quin ha de ser el model de relació econòmica, que s'establirà en el futur i sincerament, després de veure l'anacronisme i els interessos de l'Espanya profunda pel que fa al model econòmic de relació entre les comunitats autònomes. Cada dia que passa estic més convençut que com més gran sigui el nivell d'intervenció de l'economia europea a Espanya, més garantides estaran les possibilitats de creixement de l'economia catalana.

Cap comentari: