Quan a la gespa es juga alguna cosa més que un partit de futbol.

Són molts els símbols nacionals que apareixen durant la celebració d'un partit de futbol, ??convergint molts i variats interessos, entre ells un interès polític.

Crec que l'esport, com qualsevol altra manifestació de l'esperit humà, com l'art o la literatura, no és aliè als assumptes públics, i no ha de ser-ho. Seguidors i esportistes poden, des de la seva condició de tals, prendre partit, individualment o en grup, en les decisions que ens afecten a tots. D'aquesta manera, l'esport en general i el futbol en particular, poden servir com a via per a l'expressió d'idees, i com a mode de canalitzar reivindicacions polítiques o socials.

Recentment hem pogut viure una marató de clàssics entre el Barça i el Reial Madrid en què es posava en joc, més que un títol de Lliga, una Copa del Rei o una final de la Champions. Els dos equips simbolitzen cultures diferents dins de països diametralment oposats.

D'una banda tenim el nacionalisme espanyol, representat pel Reial Madrid, com a equip amb una llarga tradició futbolística que en moltes etapes de la seva història la va posar al servei del poder polític del moment. Tots recordem aquelles sis copes d'Europa guanyades en blanc i negre, i que un dictador com Franco, amb les mans tacades de sang, beneïa les glòries d'un Club que gaudia de tots els favors dels estaments esportius, polítics i judicials.

La simbologia d'aquest club es basa en la presència de la bandera espanyola en la pròpia samarreta i en les grades del seu feu, és a dir a l'estadi Santiago Bernabéu. Aquesta manifestació d'espanyolisme té la seva justificació en que el Reial Madrid simbolitzava els triomfs en les batalles esportives internacionals entre els anys 50 i els anys 70, que no podien celebrar-se mitjançant la selecció nacional d'Espanya.

D'altra banda tenim el Barça que llueix la senyera a la samarreta com a símbol d'identitat nacional i oneja en el seu estadi una multitud de banderes independentistes, que superen en molt a les blaugranes que representen els colors del club. El Camp Nou es va consagrar durant la dictadura de Franco com un temple per a la llibertat d'expressió, on el públic podia expressar-se en català, lluir la senyera i manifestar públicament contra la dictadura.

Per tant, aquest quàdruple enfrontament entre Barca i Madrid ha posat sobre la taula tota l'artilleria extra esportiva que, tant des de Madrid com des de Barcelona, ??s'ha volgut utilitzar com un cop d'autoritat política i cultural.

Si tenim en compte únicament i exclusivament a l'àmbit esportiu, el resultat dels cinc enfrontaments entre el Barça i el Madrid d'aquesta temporada, ens mostren un resultat de 9 gols a favor del Barça contra només 3 del Reial Madrid.

El nacionalisme espanyol ha perdut en l'àmbit esportiu i el testimoni més fidedigne l'han donat els mitjans de comunicació internacionals, que han apostat decididament pel joc del Barça. D'altra banda, el nacionalisme català ha donat mostres de maduresa en no respondre a les provocacions de la Central Lechera madrilenya i celebrar els èxits aconseguits amb seny i moderació.

Bildu posa en evidència la justícia espanyola una vegada més.

La llum verda del Tribunal Constitucional a les candidatures de Bildu tanca la qüestió jurídica de la presència de l'esquerra abertzale als comicis municipals del 22 de maig al País Basc i Navarra, desautoritzant de manera contundent a tota la cort del Tribunal Suprem que, amb anterioritat, havia fallat que aquesta coalició electoral venia a donar continuïtat a la il·legalitzada Batasuna. La decisió del Tribunal Constitucional es produeix per sis vots a favor de la majoria governamental o progressista contra cinc vots en contra del bloc conservador.

La votació en blocs ideològics torna a certificar la fragilitat d'una institució fonamental i posa de manifest que no aconsegueix escapar als riscos d'una politització vergonyosa. Fins i tot en aquells casos en que la decisió adoptada és la més d'acord al dret. Probablement amb aquesta esmena que ha fet el Tribunal Constitucional sobre el nyap que van fer els magistrats de la Sala número 61 del Tribunal Suprem, la justícia espanyola evita una sentència contrària dels tribunals europeus, que els hagués enrogit les galtes i hagués advertit de la manca de criteri jurídic que la magistratura espanyola utilitza en les sentències de conflictes territorials.

És justament per aquest plantejament visceral que té la judicatura espanyola cap a les nacions que habitem a la península ibèrica, que cada dia estic més convençut que els fa molta més por la voluntat d'autodeterminació de Catalunya que l'autodeterminació d'Euskadi, tot i que aquesta hagi utilitzat el terrorisme com a eina de pressió. La prova la tenim en què aquest grup de "savis de la justícia" del Tribunal Constitucional, va trigar quatre anys a emetre una sentència covarda que va causar un enorme desastre amb l'Estatut de Catalunya aprovat de forma democràtica pel poble català, i en canvi en unes poques hores de reunió van resoldre favorablement les candidatures de Bildu per a les eleccions municipals.

Tot aquest espectacle pornogràfic de l'alta judicatura espanyola, no fa més que posar a Espanya en el lloc adequat respecte a Europa. Venim a ser la democràcia bananera d'Europa, en la qual cada dia que passa es posa més de manifest que l'autèntica transició democràtica, encara té algun capítol per tancar. Amb tot això, L'únic que aconsegueixen és conduir a la ciutadania catalana, a començar a buscar camins d'insubmissió als plantejaments que es recepten des de la altiplà castellà.

De la banca ètica a l'estètica bancària.

Comencen a aparèixer al nostre país, noves formes de gestió dels recursos econòmics que incorporen uns principis ètics sobre com posar en pràctica la idea d'un banc col·laborador com a punt de trobada entre els estalviadors que comparteixen l'exigència d'una responsable gestió dels seus diners i la iniciativa socio-econòmica que s'inspira en els principis d'un model de desenvolupament humà i social sostenible.

Aquest tipus de model bancari, es proposa gestionar les reserves financeres de famílies, persones i organitzacions, amb ple respecte de la dignitat humana i amb el medi ambient.

Per tant, és dins d'aquest context que la Banca Ètica desenvolupa una funció educativa respecte als estalviadors i als beneficiaris del crèdit, responsabilitzant el primer a conèixer la destinació i la modalitat d'ús dels seus diners i estimulant al segon a desenvolupar amb responsabilitat la seva autonomia i capacitat empresarial.

Per això, l'entorn social en què ens trobem, fa que molts estalviadors comencin a exigir a la seva entitat d'estalvi, alguna cosa més que un percentatge per a la utilització dels seus estalvis. Hem pogut veure com el Banc d'Espanya ha aprovat els plans de recapitalització que han estat presentats per quatre bancs mitjans i nou grups de caixes d'estalvi.

Sembla que ha arribat l'hora de la veritat per elevar els nivells de solvència d'aquestes entitats fins als nous límits exigits per l'autoritat supervisora. El termini per aconseguir-ho finalitza al setembre. Quan s'hagi aconseguit, tot el sistema financer espanyol s'haurà avançat al compliment de les normes internacionals de solvència que hauran de regir en el món d'aquí a dos anys.

Però abans, hem vist com s'han gestionat caixes d'estalvis amb criteris purament polítics. Invertint grans quantitats de diners dels seus clients, en projectes amb una escassa solidesa financera. Especulant amb la confiança dels impostors i invertint en negocis amb escassos valors ètics.

Doncs bé, després de les "grans inversions" realitzades per aquestes llumeneres de l'economia, ara han de recórrer als fons públics (que paguem entre tots), per recapitalitzar-se, acudint al Fons de Regulació Ordenada Bancària (FROB), per demanar inicialment uns 7.700 milions d'euros. Això sí, sense que a ningú se li passi pel cap demanar responsabilitats civils o penals als que van dirigir, amb tanta saviesa, els camins dels nostres estalvis.

Per això la conscienciació sobre l'ètica que han de dur a terme les entitats bancàries, ens porta a considerar l'aparició d'aquest nou model d'entitats financeres, que s'agrupa sota la denominació de Banca Ètica.

Aquesta banca tindrà entre els seus objectius, el desenvolupar un model financer basat en la gestió de les finances èticament orientades. Que ens permetin contemplar "el crèdit" com un dret de les persones per desenvolupar el seu propi model de vida. I tot això amb una gestió que tingui en compte que el benefici obtingut de la possessió i intercanvi de diners, ha de ser conseqüència de l'activitat orientada al bé comú i equitativament distribuït entre els subjectes que intervenen en la realització, oferint una màxima transparència en totes les operacions i afavorint la participació en la presa de decisions de l'empresa, no només als socis, sinó també als estalviadors.

Potser ha arribat el moment que ens comencem a qüestionar com aconsegueixen els bancs i caixes d'estalvi, els diners necessaris per pagar-nos els interessos dels nostres dipòsits bancaris.