El Club Bilderberg com llotja de foscos interessos.

Fa relativament pocs dies es va anunciar en alguns fòrums d'Internet, que el passat dijous 3 juny, hi hauria una reunió del selecte Club Bilderberg. A aquesta reunió hi va assistir el Zapatero. També ha corregut pels mitjans de comunicació estatal, que hauria assistit la dona del Rei en representació de la Casa Reial.

Aquest club va ser creat el 1954 i promocionant per antics oficials de la SS de Hitler, amb l'objectiu d'intercanviar interessos econòmic i polítics a tot el món. Per tant, en un principi vull pensar que assistir a una reunió dels més poderosos del planeta seduiria a molts de nosaltres. Formar part de la nòmina de convidats al club Bilderberg hauria de ser un honor ... O potser no?.

En aquestes trobades, se solen reunir un centenar de banquers, caps de govern, economistes, presidents de multinacionals, acadèmics i responsables dels mitjans de comunicació. Tots ells es tanquen durant un intens cap de setmana pocs dies abans de la reunió del G8. El sistema de seguretat per protegir aquest grup és tan elitista com els seus membres. Entre ells, hi ha diversos agents de la CIA. Veritablement deixen en autèntic ridícul als millors guionistes de Hollywood.

Aquest comportament maçònic, basat en secrets ocults i il·lusions, s'ha utilitzat al llarg de la història per hipnotitzar a jutges i dirigents polítics. Llavors la pregunta que ens hauríem de fer és: Fins a quin punt aquestes forces de la foscor utilitzen l'estament jurídic, les empreses d'armaments, les empreses militars privades, els serveis d'intel·ligència i forces armades per promoure els seus plans perversos? Tal com s'insinua, els seus interessos no entenen ni de religions, races ni dogmes. El seu únic fi és el poder.


Segons els experts al Club Bilderberg, aquest funciona segons el sistema de cercles concèntrics. Concretament, aquesta associació compta amb un comitè directiu format per unes quaranta persones. Aquestes escullen els convidats de l'edició de l'any en curs segons l'agenda temàtica prevista. La norma més o menys establerta és que cada un dels membres del comitè directiu convidi a dues persones. En total, unes cent cinquanta persones com a màxim. Vaja, el que avui trobaríem en qualsevol casament.

Per descomptat, si ens atenim al obscurantisme i l'opacitat amb la que organitzen les seves trobades, podem deduir que les seves actuacions han de ser del tot il·legals. Que de fet, és per això que no es mostren públicament. Seria de gilipolles reunir-se per planificar les seves malifetes i després fer una roda de premsa.

Tot i això, la reunió d'aquest any 2010, es va celebrar a Sitges (Barcelona) i es rumoreja que l'organització ha anat a càrrec de José Manuel Entrecanales, el president d'ACCIONA. Això vol dir que el nostre país també hi ha algun personatge a qui li deixen treure el nas en aquest tipus de reunions. Per què al cap i a la fi, tots tenen el seu propi sistema de pensament, forma de compartir, rituals i fins i tot el seu codi de vestimenta pròpia amb grans ulleres d'Armani.


Els membres d'aquest club s'han convertit en un temple d'adoració dels mercats lliures, la inversió interna, la democràcia planificada i la privatització. És un grup format per homes i dones de vestits molt cars.

En la meva opinió, el Club Bilderberg és una amenaça a la sobirania de totes les nacions al mitjançar en un mercat que només entén de beneficis. Actuant d'aquesta manera s'estan convertint en el catalitzador d'un nou govern mundial.

Si he de ser sincer, tinc la sensació que estic veient la pel lícula "James Bond contra l'imperi del mal". Què hi ha de cert en tot això? No ho sé. El cert és que el obscurantisme estimula la imaginació i moltes vegades passa que la realitat supera en molt a la ficció.

Condemna post mortem a Pepe Rubianes: la pudor de la justícia espanyola.

Certament és difícil entendre els principis sobre els quals un jutge aboca tots els seus esforços, per condemnar els qualificatius "idiota" i "desgraciat" que l'artista Pepe Rubianes va fer l'alcalde de Salamanca Julián Lanzarote del Partit Popular. Aquestes declaracions es van fer en el marc del conflicte dels "papers de Salamanca".

Suposo que Pepe Rubianes, allà on sigui, ha d'estar deixant anar una de les seves sonores rialles tan característiques seves, veient en ridícul que el Tribunat Suprem està fent al remoure aquesta situació per netejar de merda, l'honor del tal Julián Lanzarote.

Realment és xocant que la justícia es dediqui a condemnar persones mortes, que casualment sempre solen ser del mateix bàndol. Ara seria un bon moment perquè el Tribunal Suprem es plantegés condemnar un assassí, també mort, com Francisco Franco, Adolf Hitler i molts altres.

Com podem veure, continuem evidenciant tics reaccionaris de la dreta cavernícola espanyola. El poder judicial continua fent evident quina és la seva posició política. Tinc molt clar el que sempre voten.

Si analitzem els motius pels quals es condemna al Rubianes, ens trobem que primer qualifica l'alcalde de Salamanca de "idiota".

Segons l'enciclopèdia de la xarxa Viquipèdia, una de les accepcions més comuna és la de "persona sense educació o ignorant". Si ens atenim a les declaracions que l'alcalde va fer en aquella època, sobre el trasllat dels papers robats a la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil, podem confirmar que si, que un grau elevat d'ignorància ja tenia el pobre home, al creure que aquests papers formaven part de la història d'Espanya. Mai alguna cosa robada pot formar part de la història de ningú i si hagués tingut una certa educació, hauria comprès que l'acte de retornar els papers als seus legítims propietaris, és un acte de desgreuge que portava 60 anys de retard.

Rubianes també va qualificar de "desgraciat" l'alcalde salmantí. Aquest adjectiu qualificatiu fa una referència directa a una persona que "pateix una desgràcia o inspira compassió". Desconec si a nivell personal l'alcalde Julián Lanzarote patia algun tipus de desgràcia. A nivell col.lectiu és evident que ell visualitzava la devolució dels papers robats als seus legítims propietaris, com una desgràcia per a la seva comunitat. Davant la qual cosa m'inclino per la segona accepció de la definició, en la qual s'especifica que el personatge al qual s'aplica l'adjectiu "inspira compassió", ja que entenc que s'ha de ser solidaris amb les persones que el seu nivell intel lectual no els permet ser coherents en els seus plantejaments, sense perjudicar a tercers.


Vist això, considero que els qualificatius que Pepe Rubianes va fer l'alcalde de Salamanca, són perfectament coherents amb les actuacions que el senyor Julián Lanzarote va fer en aquell moment.

Per tant, em solidaritzo amb els qualificatius que va fer de "idiota" i "desgraciat" l'actor Pepe Rubianes.

Els assassinats d'Israel continuen tenint una impunitat internacional.

Ja és molt conegut que el lobby jueu té un pes molt determinant en l'economia nord-americana, així com en l'economia internacional. I no podem obviar que el conflicte palestí-israelià es troba en una cruïlla històrica, a causa dels atacs terroristes contra els Estats Units l'onze de setembre de 2001 i les seves conseqüències polítiques en l'àmbit internacional. Que han ocasionat greus repercussions a la causa palestina.

Israel va aconseguir emmarcar el conflicte palestí-israelià en la guerra antiterrorista dels Estats Units durant l'administració de George W. Bush. Amb això, la lluita dels palestins començava a perdre la seva especificitat. El problema palestí ja no era una lluita contra la colonització o l'ocupació militar israeliana, com tampoc tenia res a veure amb la creació d'un Estat palestí.

Aquest canvi de naturalesa del conflicte ha ocasionat un greu deteriorament en el reconeixement dels drets legítims palestins, tant en lo polític com en l'econòmic i social. Pel que fa a l'aspecte polític, va significar la reocupació de Palestina, la fi del "procés de pau" i la dificultat per establir-ne un altre de nou, pel fet que Israel rebutja qualsevol pla, al mateix temps que pretén una solució unilateral del conflicte, sense la legalitat internacional. En l'aspecte econòmic i social, la situació dels palestins és encara més alarmant. Les seves condicions de vida han anat empitjorant sistemàticament any rere any, a causa del setge que l'estat d'Israel està fent sobre les vies d'aprovisionament palestines.

Els palestins, privats de la llibertat de moviment, no tenen accés als serveis de salut, d'educació, al treball ia l'alimentació mateixa. Aquesta situació s'ha agreujat especialment amb la construcció del mur que separa Israel de Cisjordània. Tot això paralitza l'economia palestina i la vida en general. Al mateix temps, Israel ha dut a terme una destrucció selectiva i sense precedents, no només d'habitatges, sinó de terres de cultiu i de la infraestructura econòmica i industrial palestina.

Amb d’aquest panorama hem de fer palesa la commoció mundial davant l'assalt, que ha tingut lloc aquesta passada matinada, per part de l'exèrcit d'Israel, contra una flota de vaixells amb ajuda humanitària per a Gaza. Que segons sembla pels mitjans de comunicació han causat més d'una desena de morts.

Israel s'està convertint en el pistoler de la Mediterrània, amb l'encobriment del Mister Marshall americà. I pel que sembla fins ara, la comunitat internacional segueix emmordassada i sense capacitat d'aixecar la veu contra aquesta massacre humanitària.

Tant l'ONU com la Unió Europea es limiten a fer comunicats de condemna dels atacs d'Israel. Sembla ser que els lobby jueus continuen demostrant la seva efectivitat, pressionant als governs en aquests temps de crisi en els quals ells tenen molt a dir.

És una vergonya que la nostra societat es mostri impassible davant la xuleria d'un govern, que se sent tradicionalment encobert pels Estats Units, per cometre qualsevol acte d'assassinat, pillatge i pirateria com el que acaben de cometre.

Els nostres governants haurien de dir alguna cosa. O es posicionen al costat d'Israel o prenen mesures en contra d'Israel. Que perdin la por d'una puta vegada i que ens diguin a la ciutadania en quin bàndol volen jugar.