La llengua catalana per a alguns col·lectius d'immigrants necessita d'accions integradores i fermesa en les obligacions.

A la premsa de ponent es publica avui informacions d’un estudi elaborat per la Universitat de Lleida i pagat per la "Genialitat de Catalunya”, segons el qual els llatinoamericans i magrebins són els col·lectius més poc inclinats a aprendre el català.

En l’estudi es reflecteix que els immigrants d'origen magrebí i llatinoamericà solen tenir una actitud negativa cap a l'aprenentatge de la llengua catalana.

Segons l’estudi, la manca de motivació ve determinada per la consideració d'aquest idioma com a minoritari. A més, creuen que el castellà és més útil i fins i tot, veurien com un avantatge la desaparició de la llengua catalana.

Tant els magrebins com els sud-americans perceben actituds estereotipades i xenòfobes que probablement es deguin a una falta de contacte intercultural.

Suposo que en el cas dels llatins tenen més importància el fet que la seva llengua sigui el castellà. Aquest fenomen ja va succeir en les dècades dels 50 i els 60, ja que arran del flux d'emigració interior, van arribar A Catalunya moltes persones provinents d'Extremadura, Andalusia, Galícia o les Castelles. El resultat d'aquesta immigració era que com que els ciutadans de Catalunya ja dominàvem el castellà, els nou vinguts no tenien la necessitat d'esforçar-se per a aprendre una llengua que en aquells dies, fins i tot, estava prohibida.

Es dóna la circumstància que aquests immigrants són els que menys integrats se senten en la societat lleidatana. Potser per que a Lleida el català encara cotitza a la borsa de la seva gent, a diferència de Barcelona.

D'altra banda, els nouvinguts procedents de l'Europa de l'Est i l'Àfrica subsahariana valoren positivament l'idioma i estan més amatents a ampliar els seus coneixements.
Realment aquest nou panorama, ens ha d’empènyer a establir llaços de comunicació amb els col·lectius menys integrats, amb la finalitat que percebin el paísen el que treballen com una mica més propi.

Però d'altra banda haurem disposar de mesures clares i contundents, perquè aquests nous ciutadans entenguin el coneixement de la llengua catalana com una de les seves obligacions de respecte al país que els acull.

Res de racismes, però també res de menyspreus culturals.

Lo Bep.

Los coixos ja estem avesats als incompliments de les lleis.

Cada dia que passa sembla més evident que al govern de José Luis Rodríguez Zapatero li interessa que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els recursos d'inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra l'Estatut de Catalunya.

En aquest país de pandereta és costum habitual en passar-se les lleis pel folro dels collons. De fet, les persones amb discapacitat, no ens hem escandalitzat tant que les lleis s'infringeixin de forma sistemàtica. És que ja hi estem tan acostumats que aquests episodis, que el tema de l'Estatut no ens enxampa amb els pixats al ventre.

Ara surt el Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, i vol deixar clara com és la seva opinió referent a això. "És una pràctica poc edificant". (Al meu entendre una afirmació poc contundent).

Però la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, té una opinió totalment contrària a la meva i ha acusat al president de la Generalitat, d'haver incorregut en «un excés verbal», per les seves declaracions en relació amb el finançament autonòmic.

Per la seva banda l’expresident del govern Felipe González va publicar un article titulat “Crisi i prioritats”, on proposa que com “ambdós fronts no poden ser atesos alhora de manera raonable, perquè sigui satisfactori el resultat és millor escalonar-los i centrar-se en lo fonamental”. I lo fonamental mai és Catalunya. Però de tots és conegut l'especial afecte que el President, que va haver de sortir de la Moncloa per la porta de darrere, té cap tot lo català.

Per la seva banda, el sotssecretari general de Comunicació del PP, Esteban González Pons. Diu que, "avui és el dia que s'ha demostrat que el xec que els havia donat Zapatero als nacionalistes catalans és un xec en descobert". Personalment creo que una mica de raó té en el seu plantejament partidista.

Per la seva banda, l'ala més catalanista del Partit Socialista de Catalunya, encapçalada pel conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, va vincular el nou finançament amb la votació dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2009 al Congrés. Va avançar que els partits catalans treballen per a tenir un model de finançament abans que es votin les esmenes a la totalitat dels PGE, ja que aquests han de recollir "bona part" d'ells. No es va pronunciar sobre si els diputats del PSC -25- haurien de votar en contra i va destacar la unitat d'acció amb Convergència i Unió.

De fet, no crec que arrivi la sang al riu. Personalment penso que els socialistes catalans s'estan arromangant la camisa per a ensenyar múscul, però d'aquí a deixar amb el cul a l'aire al govern de Zapatero en els pressupostos hi ha molta distància. Ja que el nucli pro PSOE dels socialistes a Catalunya és prou consistent com per a evitar febleses dels sectors catalanistes, que ara no tenen un líder com ho va ser en el seu moment Pascual Maragall.





Voleu dir que tota aquesta comèdia no es veia venir?

Lo Bep.

Lleida un turisme inclusiu: tu poses els límits.

Per als coixos -un 9% de la població espanyola, 3,5 milions de persones, a més de les seves famílies-, el dret a l'oci, la utilització dels diferents productes i serveis turístics i l'accessibilitat als mateixos, són d'una importància estratègica per a garantir la nostra plena inclusió social.

Per tant, el dret a l'oci s'ha convertit, en un fenomen social d'extraordinària rellevància, que mobilitza a milions de persones a tot el món, constituint no només un factor de riquesa i progrés econòmic sense precedents al nostre país, sinó també un element decisiu per a la millora del coneixement, la comunicació, el grau de relació i el respecte entre els ciutadans de diferents països.

Lleida és, una destinació turística prou important, tant pel seu patrimoni històric, per la seva riquesa cultural i artística, per les seves belleses naturals i paisatgístiques i, sobretot, per la pluralitat, interès i atractiu dels estils de vida i de comportament dels seus ciutadans. Aquesta destinació, ha estat escollit, any rere any, per molts turistes del nostre país i bona part d'Europa. Tant el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, com el Consorci de l’Ajuntament “Turismo de Lleida”, posen al nostre abast recursos per a tothom.

El primer atractiu per excel·lència és el Pirineu lleidatà, que ens proporciona una gamma d'activitats, prou àmplia com per a satisfer a totes les persones interessades en el contacte amb la naturalesa.

Però, hem de tenir en compte que en la gestió dels projectes d'oci, el foment de l'equiparació d'oportunitats i la participació, són elements necessaris en la posada en pràctica de la filosofia de la inclusió i Lleida ho demostra amb les intervencions que s'han fet en el Parc Nacional de Aigüestortes i llac de San Maurici.

En aquest sentit, la ciutat de Lleida ha fet accessible el Parc Natural de la Mitjana, un pulmó natural en plena ciutat de Lleida.

També vull destacar la intervenció que la Generalitat de Catalunya ha realitzat en el bosc de Rivera de la zona de l’Aiguabarreig, al municipi de la Granja de Escarp, a 15 Km. de la ciutat de Lleida.

En l'àmbit de la cultura, s'ha fomentat la participació de totes les persones: en l'accés al patrimoni cultural. Amb el que s’ens posa a la nostra disposició el contacte amb la cultura amb l'admiració de les esglésies romàniques de la vall de Boí (qualificades com Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO).

D'altra banda, a la ciutat de Lleida podem visitar un entorn plenament accessible com la Seu Vella, que a la part alta del monticle ens oferix una panoràmica excepcional sobre la ciutat de Lleida i les seves comarques veïnes.

En l'àmbit de l'esport, s'ha millorat les condicions d'accessibilitat plena de les infraestructures esportives, especialment pel qual fa referència als esports d'hivern, o als d'aventura que es poden practicar a les nostres comarques i que estan preparats per a poder ser utilitzats per les persones amb discapacitat. Les estacions d'esquí de Baqueira Beret (encara que hi vagin els borbons) i Boí-Taüll disposen de cadires d'esquí (propietat d’ASPID), que cedeixen gratuïtament a totes les persones amb discapacitat i vulguin iniciar-se en aquest esport acompanyats d'un monitor d'esquí.

Per tant gent, ara no hi ha excusa, us encoratjo a viure les comarques de Lleida en plenitud i sense complexos, amb el compromís de continuar treballant perquè cada vegada més, siguin patrimoni de tots.

Lo Bep.