Homes contra la violència de gènere.

Recentment vaig ser convidat a participar en un acte de posicionament públic d'un grup d'homes que ens manifestem en contra de la violència masclista.

Sembla mentida que en ple segle XXI haguem de sortir al carrer per reivindicar agressions com aquestes, que produeixen un gran rebuig col·lectiu i una evident alarma social, però que encara continua sent un "delicte invisible" que ha de ser perseguible d'ofici.

És cert en els darrers anys s'han produït avenços legislatius en matèria de violència de gènere, com: Judicis ràpids, Ordres de protecció, mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere (LO 1 / 2004, de 28 de desembre). Per evidentment aquests no han estat suficient per aniquilar la gran xacra que suposa l'agressió física, psíquica, social i emocional, que suposa la violència contra les dones.

És obvi que aquest tipus de violència està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social, econòmic, religiós i polític, malgrat tots els esforços de les legislacions en favor de la igualtat.

Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa, per tant, un obstacle per al desenvolupament d'una societat democràtica.

Per això volem dir d'una manera alta i contundent JA N’HI HA PROU! a tanta violència, a la passivitat dels governs que no apliquen una política adequada que previngui i persegueixi aquesta violència, a la lleugeresa amb què jutges i fiscals apliquen lleis que permeten a l'agressor acostar-se a la seva víctima, quan no se'ls condemna a viure sota el mateix sostre (el 98% de les víctimes mortes havia denunciat i estava separada o en tràmits de separació de l'agressor).

Reclamem mesures de caràcter urgent i permanent, i no meres declaracions d'intencions, producte de la precipitació, insuficients i mancats del contingut necessari per dur a terme un veritable pla de xoc, elaborades sense comptar amb les Organitzacions de dones i sectors socials afectats.

Els homes hem de mobilitzar-nos contra la violència masclista. Perquè la violència no pot ser només el problema de les víctimes que la pateixen, sinó una qüestió que afecta tota la societat.

Amb aquesta exteriorització pública, volem posicionar-nos públicament contra la violència masclista, evidenciant a la societat que els homes també tenim les nostres responsabilitats per resoldre definitivament aquest abús dels drets humans.

És per això que estem creant a Lleida una organització per a treballar per a la defensa dels drets de les dones maltractades. Aquest és un compromís que ens implica a tots i us convidar a afegir-vos a aquest grup d'homes i dones que somiem amb una societat més justa.

La violència de gènere o el declivi del mascle ibèric.

És ben cert que aquest tipus de chacras humanes, no les tens en compte fins que per algun motiu et toquen de prop.

Aquest és el cas de l'assassinat de l'Anna Garrofé, una noia del meu poble que als seus 45 anys, va ser assassinada pel seu marit en el poble de Torà on vivien.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la violència masclista s'ha convertit en la primera causa de mortalitat entre les dones de 15 i 45 anys al món. A més, en molts altres casos la violència de gènere ocasiona discapacitats permanents que passen desapercebudes.

Recentment Fernando Grande-Marlaska, jutge de l'Audiència Nacional, va dir que cal sensibilitzar a la població, administrar una atenció integral, implantar una política d'igualtat efectiva i formar als especialistes.

Però pel que sembla, en aquest país estem ja acostumats a dictar grans lleis de cara a la galeria, per a després no dotar-les de pressupost i deixar-les només com un gran exemple de bones intencions.

Personalment crec que tenim un codi penal que ha volgut ser un dels més progres d'Europa. Però oblidant que per a tenir aquest tipus de legislació progressista, és necessari disposar de pressupostos adequats per a implantar mesures complementàries que condueixin a aconseguir els objectius de l'eliminació de la violència de gènere.

És ben cert que tenim pretensions de General i paga de soldat ras.

La cultura del mascle ibèric: vestigis de l'Espanya casposa de sempre.

En el que va d'any són ja cinc les dones mortes a mans de les seves parelles o ex parelles, i es troben en investigació dos casos més, un a Salt (Girona) i altre a Navarra. En el transcurs de 2007 un total de 71 dones van morir víctimes de la violència masclista.

Tots aquestes dades que ara ens semblen espectaculars, són només una continuïtat del que històricament estat el paper del mascle ibèric en el si de la família.

El paper secundari que històricament ha assumit la dona en el seu rol familiar ha estat el producte d'una cultura masclista, que l’ha relegat a la realització d'actituds servils cap al Pater Famílies.

Existeix una relació directa entre el nivell cultural d'un poble i l'equiparació de les oportunitats en relacions de gènere. Per a posar un exemple, en cultures com la catalana o la basca, el paper de la dona ha estat d'un protagonisme notori.

L'estructura familiar construïda al voltant del paper de la dona, el que podem anomenar com a matriarcat, ha estat el pilar bàsic en que s'ha sustentat la primera unitat d'agrupació entre persones com és la família.

El Codi Civil català ja estableix la separació de béns, hem refereixo als béns que aporten ambdós cònjuges al matrimoni. Equiparant els drets entre l'home i la dona.

Obviant d’aquesta manera la major vulnerabilitat femenina, que no solament es deu a causes físiques, també incideix en que les dones solen concentrar la major càrrega i responsabilitat en la criança dels fills, a més per diferents qüestions culturals desenvolupen les tasques de la llar i mantenen una major dependència tant econòmica com cultural dels homes.

Hem de reaccionar aviat davant aquesta situació d'assetjament cap a la dona. Estem veient com generacions joves, estan repetint els mateixos papers que desenvolupen en la vida de parella les generacions precedents, perpetuant aquesta desigualtat social d'una forma alarmant, que ens allunya cada vegada més d'Europa i ens acosta a altres cultures menys desenvolupades.

Entenc que la relació de parella ha de dur-se amb una predisposició a la simpatia i a la conquesta permanent de l'interès de l'altre.

Lo Bep.