El virus de la Grip A: entre la prevenció i el negoci.

Estem sent crivellats per milers de missatges apocalíptics sobre els estralls que causarà el virus AH1N1 o molt més conegut com el virus de la grip A.

Aquest tipus de missatges arriben fins i tot a ser contradictoris com els que està llançant el Ministeri de Sanitat, dient un dia que tancaran les aules si hi ha més de tres casos i anunciant justament el contrari després d'uns dies.

Estem rebent informació per part els responsables sanitaris de la Generalitat, advertint l'elevat absentisme laboral que les empreses tindran aquesta tardor i recomanant mesures de planificació per a afrontar les repercussions en la producció, que aquesta pandèmia pot provocar en el teixit empresarial. Els grans profetes del sistema sanitari, estan vaticinant absentismes entre 30% i el 40% de les plantilles. Redeu quin merdé que ens anuncien!!!

Al meu entendre, s'han d'evitar reaccions exagerades que no ajuden a contenir la propagació del virus AH1N1, i, no obstant això, causen danys a les nostres economies, societats i pobles.

Entenc que la maduresa de la ciutadania és prou gran, com per a destriar el correcte i necessari, del superflu i apocalíptic.

A ningú se li escapa que darrere d'aquesta alarmant pressió mediàtica i política, apareixen interessos econòmics centrats en els grans pressupostos que els governs estan anunciant que invertiran, per a comprar milions de dosis de vacunes que encara ningú pot garantir ni l'eficàcia preventiva, ni els efectes secundaris que puguin tenir.

No crec que sigui massa ètic crear situacions d'autèntic histerisme entre la societat, per a després trobar la justificació política per a esgarrapar partides pressupostàries (a càrrec del detriment en inversió en altres necessitats), que permetin plantejar grans negocis amb la indústria farmacèutica. Ja sabeu la dita: “Qui l’oli remena se’n unta la mà”.

En aquest sentit, vull destacar que el canal de publicitat més efectiu que la indústria farmacèutica utilitza per a vendre els seus productes, és la generació d'alarma social referent a la salut de les persones. Si no, només heu de fixar-vos en les campanyes de publicitat que entre finals de setembre i desembre, ens amenacen tots els anys amb productes antigripals màgics, per a combatre el grip estacional.

Personalment penso que cal estar especialment sensibilitzats amb el virus AH1N1, però no caure en paranoies que facin el joc als grans negocis de la indústria farmacèutica. Seny, molt seny!!!

Les misèries de la sanitat espanyola evidencien la connivència entre metges i polítics.

La mort d'aquest nen marroquí per un error comès per una infermera sense experiència en l'atenció de vigilància intensiva en pediatria, ha tret a la llum les misèries del poder en el nostre sistema de salut.

M'he quedat bocabadat, al veure la rapidesa i el consens al que van arribar els responsables polítics i els responsables sanitaris, de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, per a lliurar a dos culpables als lleons i eludir responsabilitats en un acte digne de la més gran pocavergonya.

La història ja ve plena del coqueteig de poder existent en els grans hospitals públics, entre el quadre directiu -de designació política pels responsables de govern-, i la classe mèdica enquistada al llarg dels anys en aquests centres hospitalaris.

Normalment aquest estira i arronsa de la gestió diària, té tendència a acabar tapant-se el cul mútuament entre metges i gestors. Això ve amanit normalment amb negociacions d'interessos propis de cadascun dels dos col·lectius, en demostracions immorals d'interessos al servei del corporativisme professional.

És vergonyós la forma com han intentat eludir responsabilitats com:

• Falta de formació i especialització en infermeria pediàtrica de vigilància intensiva. Suposo que alguna cosa haurà de dir la presidenta de la comunitat de Madrid, donya Esperanza Aguirre, com a màxim responsable polític de la gestió sanitària a Madrid.

• Falta de planificació en l'organització de serveis vitals en l'atenció urgent dels hospitals. Responsabilitza també de donya Esperança que intenta mantenir serveis amb una insuficient plantilla de personal.

Hem vist com el gerent de l'Hospital Gregorio Marañón va convocar ràpidament una roda de premsa per a reconèixer el "terrorífic error" d'una simple infermera. Però en canvi no va tenir collons d’explicar per què la mare del bebé havia anat diverses vegades a urgències, sense que cap metge considerés l'ingrés davant els símptomes presentava la pacient. Potser és que carregar la "mort" de la mare del bebé als metges, podria desestabilitzar-li la gestió diària de l'hospital, amb la qual cosa seria el centre d'atenció davant els mitjans de comunicació per "els problemes" de gestió, que intencionadament poguessin ocasionar la classe mèdica d'aquest centre.

El que em queda clar de tot aquest procés és que la rapidesa amb la qual s'han trobat a les culpables, denota que alguna cosa fa pudor a la gestió sanitària dels hospitals públics. La rapidesa a trobar un sac dels cops, no és altra cosa que intentar desviar ràpidament l'atenció cap al col·lectiu més feble de l'organització sanitària. No sé com no li van encolomar a la dona de la neteja.

Faltarà veure ara sí el sistema judicial està a l'altura de les circumstàncies, o també forma part d'aquest sistema fastigós de funcionament. La veritat és que no tinc moltes esperances que això acabi aclarint-se i serveixi d'exemple per a una millora real del sistema sanitari.