La mort d'aquest nen marroquí per un error comès per una infermera sense experiència en l'atenció de vigilància intensiva en pediatria, ha tret a la llum les misèries del poder en el nostre sistema de salut.
M'he quedat bocabadat, al veure la rapidesa i el consens al que van arribar els responsables polítics i els responsables sanitaris, de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, per a lliurar a dos culpables als lleons i eludir responsabilitats en un acte digne de la més gran pocavergonya.
La història ja ve plena del coqueteig de poder existent en els grans hospitals públics, entre el quadre directiu -de designació política pels responsables de govern-, i la classe mèdica enquistada al llarg dels anys en aquests centres hospitalaris.
Normalment aquest estira i arronsa de la gestió diària, té tendència a acabar tapant-se el cul mútuament entre metges i gestors. Això ve amanit normalment amb negociacions d'interessos propis de cadascun dels dos col·lectius, en demostracions immorals d'interessos al servei del corporativisme professional.
És vergonyós la forma com han intentat eludir responsabilitats com:
• Falta de formació i especialització en infermeria pediàtrica de vigilància intensiva. Suposo que alguna cosa haurà de dir la presidenta de la comunitat de Madrid, donya Esperanza Aguirre, com a màxim responsable polític de la gestió sanitària a Madrid.
• Falta de planificació en l'organització de serveis vitals en l'atenció urgent dels hospitals. Responsabilitza també de donya Esperança que intenta mantenir serveis amb una insuficient plantilla de personal.
Hem vist com el gerent de l'Hospital Gregorio Marañón va convocar ràpidament una roda de premsa per a reconèixer el "terrorífic error" d'una simple infermera. Però en canvi no va tenir collons d’explicar per què la mare del bebé havia anat diverses vegades a urgències, sense que cap metge considerés l'ingrés davant els símptomes presentava la pacient. Potser és que carregar la "mort" de la mare del bebé als metges, podria desestabilitzar-li la gestió diària de l'hospital, amb la qual cosa seria el centre d'atenció davant els mitjans de comunicació per "els problemes" de gestió, que intencionadament poguessin ocasionar la classe mèdica d'aquest centre.
El que em queda clar de tot aquest procés és que la rapidesa amb la qual s'han trobat a les culpables, denota que alguna cosa fa pudor a la gestió sanitària dels hospitals públics. La rapidesa a trobar un sac dels cops, no és altra cosa que intentar desviar ràpidament l'atenció cap al col·lectiu més feble de l'organització sanitària. No sé com no li van encolomar a la dona de la neteja.
Faltarà veure ara sí el sistema judicial està a l'altura de les circumstàncies, o també forma part d'aquest sistema fastigós de funcionament. La veritat és que no tinc moltes esperances que això acabi aclarint-se i serveixi d'exemple per a una millora real del sistema sanitari.
2 comentaris:
Sempre ha estat igual, els culpables de tot sempre els troben a la base de la piramide mentre els faraons es cubrein de gràcia i gloria. Però molt em sembla que aquesta vegada els grans tresors es cobriran de fems.
Caram! Un article ben rodó!!!
Publica un comentari a l'entrada