Canvi generacional a la política.

Avui he llegit un article al Diari SEGRE del periodista de la franja Manuel Campo Vidal. Crec que val la pena que hi fem un cop d’ull.

Article.

Cursa per ser l'Obama espanyol.

Una febre recorre Europa i mig món: l'obamania. I un desig nia en la classe política espanyola i, en certa manera, l'europea: assemblar-se tot el possible a Obama. És a dir: adaptar la seua campanya i pujar al carro de la imatge i l'estil que ha aconseguit un èxit electoral històric, no tant pels resultats, com per les dificultats objectives inicials al tractar-se d'un afroamericà.

Per alguns, el triomf d'Obama obliga a rejovenir els cartells electorals, una cosa que a Espanya ja està feta. Tret de Calvo Sotelo, la resta de presidents de la democràcia, González, Aznar i Zapatero van arribar a Moncloa amb alguns anys menys que els 47 actuals d'Obama. Sempre es pot rejovenir més, clar, i proposar Carme Chacón o Soraya Sáenz de Santamaría per al cartell, però no es tracta d'això.

El més important és l'estil de campanya i el missatge. I consta que en els aparells del PP i del PSOE es treballa ja en aquesta tasca. I, a més, observant-se. Al PSOE han llegit la conferència d'Esteban González Pons al Club Segle XXI sobre el web 2.0., és a dir, l'Internet participatiu, i al PP el mateix González Pons admet: "Crec que veig Pepe Blanco més a prop d'Obama que Zapatero, com pretén." L'afirmació coincideix amb l'explicació d'un directiu de la Cadena SER. "Estàvem parlant uns quants amb Zapatero i Blanco a l'arrancar les primàries i allà va apostar tothom per Hillary Clinton, ZP inclòs, tret de Blanco, que va pronosticar la victòria d'Obama".

La nit electoral americana Blanco no era a Lugo, sinó als Estats Units. Alguns columnistes espanyols el van obsequiar amb desqualificacions de "provincià" i d'altres insults, però al PP el van prendre bastant més seriosament: "Aquesta imatge de Blanco parlant a la televisió amb el Capitoli darrere té molt valor".

Story telling.

El problema principal per atansar les campanyes espanyoles a l'americana no està en els mítings o en els debats. Està als story telling, és a dir, a les històries dels candidats. McCain era un heroi del Vietnam, fill d'un almirall, que va rebutjar ser alliberat perquè hi havia altres presoners més antics. Obama és fill de blanca i negre, criat a Indonèsia, però número 1 a Harvard i orador excepcional.

Sempre es pot forçar una història però cal partir d'una cosa seriosa. Adolfo Suarez sí que oferia material per treballar. Felipe una mica menys però va sortir de la vaqueria dels seus pares i Jordi Pujol era un jove metge que va aguantar un consell de guerra amb admirable dignitat i va passar dos anys a les presons franquistes. La millor història, sens dubte, per a aquests finals.
Jubilats els polítics de la Transició, els candidats a president són opositors -Aznar és inspector d'Hisenda, Rajoy registrador de la propietat i Ruiz Gallardón fiscal- o discrets advocats, com Zapatero, que poc va exercir, perquè va ser diputat per Lleó als 27 anys i mai no va perdre l'escó. Crec que tindria una millor història María Dolores de Cospedal, no per advocada de l'Estat, sinó per mare soltera decidida, però al seu partit no els agrada que això es digui. O Celestino Corbacho, que amb tretze anys va emigrar amb un amic des d'Extremadura a Barcelona i va començar a treballar en una obra a l'Hospitalet, ciutat de la qual va ser alcalde un quart de segle després.

Al PP hi ha qui pensa que el triomf d'Obama sobretot descol·loca Rajoy, tot i que el diputat José Luis Ayllón va defensar molt bé que "comparar el PP amb el Partit Republicà té poc sentit".

D'altres pensen que és l'hora de Ruiz Gallardón, ja que, asseguren, somia ser l'Obama espanyol. Ja ressuscitaran en el seu cas el mordaç Joaquín Leguina, que en una campanya electoral es va burlar d'ell dient-li que la seua estampa s'assemblava "al negret de la guardiola del Domund", figura amb una ranura al cap per on entraven les caritatives monedes.

Mentrestant, Zapatero se n'ha sortit amb la seua per acudir a la reunió de Washington gràcies al suport de Sarkozy. Li diran ara que si la cadira és francesa, però els francesos no cedeixen seients sense guanyar-se'ls. Tot i que tampoc no els cedeixen gratis. L'important és que Espanya estarà allà integrant la representació europea. Que Déu i Obama els il·luminin.

Manuel Campo Vidal. Periodista.

Diari Segre. 09-11-2008.

I have a dream. He tingut un somni….

Aquesta va ser la frase amb la que lo Martin Luther King es va dirigir a una multitud congregada a Washington pel treball i la Llibertat i que va tenir lloc lo 28 d'agost de 1963.

Cre que qualsevol persona que tingui una mirada amb una certa profunditat social, celebrarà l'elecció del Barack Obama com a nou president de Disneylandia (perdó dels Estats Units d'Amèrica).

Les persones amb discapacitat també es van decantar per l'elecció de l'Home Negre, segons un sondeig realitzat per “Disaboom“, un portal d'Internet especialitzat en temes relacionats amb la discapacitat.

Segons aquest estudi un 57% dels electors amb discapacitat, van afirmar estar disposats a votar a Obama, enfront d'un 27% que es decantaria pel republicà John McCain, mentre que un 16% no donaria el seu vot a cap dels dos. Jo si fos una persona amb discapacitat americana i hagués de basar-me en la confiança que qualsevol dels dos candidats pogués millorar la meva situació personal, probablement formaria part d'aquest 16% que no donaria el seu vot a cap dels dos.

Però com no sóc americà i si he de decantar-me sempre probablement ho faré tenint com referència a les alternatives que dirigeixen la seva mirada més a lo social, també m'he alegrat que guanyés lo Barack Obama.

Encara que a Disneylandia no es caracteritzen molt per tenir un especial sensibilitat cap als col·lectius no productius i sangonelles de la despesa pública dedicada a lo social.

Vull reproduir una notícia que ha arribat a les meves mans sobre la importància que, les persones amb discapacitat, han tingut per als dos candidats.

Obama i McCain apesares s'han acordat en els seus programes de les pensions per a discapacitats.

Les propostes sobre les pensions de la Seguretat Social per a persones amb discapacitat realitzades pels candidats a la Presidència d'Estats Units han estat escasses en els seus programes electorals, segons els experts, informa el portal d'Internet PRWeb.com.

McCain creu que serà necessari reformar el sistema de la Seguretat Social, ja que en el futur tindrà més beneficiaris que persones en actiu que cotitzin al mateix, i s'ha mostrat a favor de complementar-lo amb assegurances privades. El republicà també ha proposat elevar l'edat de jubilació.

Per la seva banda, Obama ha proposat la creació d'una Comissió Nacional de Persones amb Discapacitat, Ocupació i Seguretat Social, formada per membres nomenats pel president i el Congrés d'EEUU, així com personal de la Seguretat Social, que s'encarregaria d'estudiar les millores que podrien aplicar-se a les pensions per discapacitat El demòcrata també dóna suport incrementar el finançament destinat a la Seguretat Social, amb la finalitat de que es pugui augmentar el nombre d'experts encarregats d'avaluar les sol·licituds de pensions per discapacitat per a agilitar aquests processos.

En opinió de l'advocat especialitzat en temes relatius a la Seguretat Social d'Estats Units Matt Berry, l'envelliment de la població incrementarà els temps d'espera en els processos de sol·licitud de pensions per a persones amb discapacitat. Berry creu que per a plantar cara a aquests problemes, el president electe podria adoptar mesures com incrementar l'edat de jubilació i les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors en actiu.

Per tant companys: Visca el Barack encara que les continuarem passant molt putes tots plegats.

Los americans són més infantils que un xumet!

Els candidats a la presidència dels EUA s'han sotmès a una entrevista sobre fe, religió i creences que ha estat retransmès per les principals cadenes de televisió. Creant l'ambient apropiat perquè els dos candidats confessessin, en horari de màxima audiència, que havien pecat.

"El meu pitjor pecat ha estat l'egoisme. Durant la meva joventut vaig experimentar amb drogues, vaig beure...vaig fer tot això perquè solament pensava en mi mateix, per la meva incapacitat en centrar-me en els altres", va dir el demòcrata Barack Obama, el primer a ser entrevistat. En definitiva, es penedia d'haver-se pegat unes farres de collons de mico, aquest negre és un hipocrata.

El republicà John McCain va confessar que el seu major error moral el va cometre també de jove, quan va fracassar el seu primer matrimoni. "Sóc una persona molt imperfecta, però crec que allò va ser la meva major fallada moral", va dir McCain, en una referència al seu matrimoni amb una model de Filadèlfia amb la qual es va casar poc abans d’anar a la Guerra de Vietnam. Era jove i va anar a caçar una peça de primer nivell per donar satisfacció a les feromones de juventut.

Durant la seva absència, la seva dona va sofrir un greu accident que la va deixar desfigurada. Quan McCain va tornar de Vietnam com a heroi de guerra, va començar una relació extra matrimonial amb una rica hereva. Pegant la braguetada del segle, per a passar a ser el marit de la seva senyora, passant a ser molt més pragmàtic.



Tot hi això, una de les grans divergències va sorgir al parlar de si s'havia de pujar els impostos als rics. Que és ser ric? Se’ls hi va preguntar. "Ets ric si guanyes més de 250.000 dòlars a l'any. Tots hem d'entendre que l'educació, les carreteres, els serveis... no són gratis. Tots hem d'acostar l’esmatlla", va dir Obama, en defensa de la seva intenció de pujar els impostos a les rendes més altes. Que és on es diferencien, al cap i a la fi, les dretes de les esquerres.

Trobo que aquest tipus de comèdies electorals, només es donen en societats altament infantilitzades com l'americana. Perquè el reconeixement d'aquest tipus de "pecats", em recordava a la confessió a la que ens sotmetien dies abans del nostra primera comunió. Ja que en aquestes confessions s'acostumava a admetre: haver tingut “mals pensaments” (que eren els més divertits de tots), haver dit alguna mentida (quan després molta part de la teva vida ha continuat sent una mentida) o haver fet empipar als teus pares (quan anys més tard els has fotut en una residència).

En definitiva que els americans necessiten ser molt simplistes per a entendre's a si mateixos.








Lo Bep.

Estats Units serà capaç de tenir una Presidenta o un President negre?

Al meu entendre Estats Units és un país (si és que pot denominar-se així), amb una mentalitat molt masclista.

La possibilitat que el Partit Demòcrata (la dreta moderada o de centre) pugui optar a la presidència de la Casa Blanca amb un dels dos candidats que té en joc, fa que s'obrin grans possibilitats per al candidat del Partit Republicà (la dreta més radical) diguem.

El gran inconvenient dels dos candidats del Partit Demòcrata, és que representen a col·lectius que estan afectats pels grans debats de marginació, de la societat nord-americana.

D'una banda tenim a la Hillary Clinton que a demés de saber portar la cornamenta amb digniat, en aquest cas estaria en el grup de les persones marginades per qüestió de gènere. Per tant, la dona continua sent objecte de marginació en els llocs de treball i de representació en la nostra societat, inclosa l'europea. Quan parlem de la societat nord-americana aquest grau de marginació augmenta significativament per una qüestió merament cultural.

En aquesta línia de debat, el sistema electoral d'Estats Units és obert democràticament, però només si tens diners i els diners va majoritàriament als candidats del sexe masculí.

Al Senat, per exemple, hi ha poques dones, pero com Hillary Clinton tenia una àmplia agenda de contactes i venia d'on venia, va poder moure's i aconseguir diners. Una altra dona ho hagués tingut molt més difícil. Per per tant no és el prototip de dona nord-americana amb capacitat i possibilitats d'accés al poder.

D'altra banda tenim al Barack Obama, que en aquest cas estaria situat en el grup de persones marginades per qüestió de raça. Obama va ser batejat per alguns com "la gran esperança blanca" per encarnar el somni de reconciliació en un país amb profundes divisions racials.

Personalment tinc grans dubtes que la maduresa de la societat nord-americana, sigui capaç de donar opcions de govern a qualsevol dels dos candidats del Partit Demòcrata. Penso que els prejudicis que encara existeixen en la societat d'Estats Units són massa arrelats com perquè no es tinguin en compte a l'hora de triar el seu president.

Per tant, el senador Republicà John McCain podria tenir serioses expectatives d'èxit en la seva carrera per a entrar en la Casa Blanca.

Desitjo ferventment que la societat nord-americana maduri a passos de gegant en pocs mesos per a demostrar que tenen alguna cosa més que poder nuclear.

Lo Bep.