El dimecres 21 juliol de 2009 es va produir una de les majors tragèdies humanes que ha patit el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Un incendi provocat, per dos imbècils, va acabar transformant-se en un dels majors despropòsits gestionats per les persones responsables del Cos de Bombers de la Generalitat.
Ha estat un any ple de mentides en el qual s'han invertit tots els esforços necessaris per protegir els màxims responsables polítics.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, sortia dient que l'incendi l’havia provocat la caiguda d'un llamp, quan encara estaven de cos present els bombers morts. Va tenir una especial diligència en sortir als mitjans de comunicació, amb un informe a les seves mans que per a ell era com la Bíblia. Doncs bé, el gener passat després de la detenció dels autors confessos de l'incendi. I després que els agents rurals s’espolsessin les culpes de sobre, argumentant que l'informe que tenien no era concloent i no estava acabat quan Baltasar el va publicar als mitjans de comunicació. Doncs ni davant aquest despropòsit aquest impresentable conseller, va tenir la dignitat de dimitir.
Un altre conseller, considerat com el crac de la gestió, Joan Saura, es va dirigir de forma molt diligent als mitjans de comunicació afirmant que la gestió de l'incendi havia estat perfecta. Aquesta postura cínica, la va haver de rectificar a la Comissió Parlamentària que investigava els fets succeïts. Algú li va dir a Joan Saura que era demencial qualificar la d'actuació perfecta, quan portava cinc morts i un ferit molt greu a l'esquena.
He de reconèixer que la capacitat d'improvisació de Joan Saura com a conseller responsable de l'extinció d'incendis, ha estat impressionant. Va aconseguir que la Comissió Parlamentària es limités només a fer una carta als Reis amb tots els equips necessaris per treballar més segurs en el futur. Però la Comissió no va esmentar en cap moment els perfils professionals i els criteris tècnics, per valorar la capacitat de les persones que estiguin al capdavant del Cos de Bombers.
Davant d'aquest enroc polític per protegir els alts càrrecs de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya, se'm plantegen molts dubtes sobre la seguretat dels professionals del carrer del Cos de Bombers per a aquesta campanya estiuenca.
Bàsicament es van limitar a culpar els dos responsables de l'incendi. I aquest plantejament és cert, ells van ser els autèntics responsables de l'incendi. Però, després d'un any, encara no han sortit els responsables de les cinc morts i el ferit greu. La indignació entre les famílies i els bombers professionals, representats pels seus sindicats, continua sent de neguit i de preocupació per que les persones que dirigien el departament en el moment en què es van produir les morts, continuen avui en els seus mateixos llocs, quan ens afrontem a una nova campanya. Sense reconèixer els errors, difícilment es poden corregir.
L'única esperança que em queda com a ciutadà és esperar que la justícia faci la llum en tot aquest muntatge. He de reconèixer que després dels casos Millet, Garzón o Tribunal Constitucional, he de fer grans esforços per creure que la justícia acabarà sent equànime en la investigació i en la imputació dels autèntics responsables de les morts.
Només em queda que felicitar la germana de Ramon Espinet, un dels bombers morts, per la publicació del seu llibre "La veritat crema", de l'editorial Pagès. En ell, Dolors Espinet, vol provocar la reflexió del lector a l'hora de no acceptar com a veritat, tot el que els responsables polítics ens venen pels mitjans de comunicació.
