Nadal i els jocs de mans pressupostaris de Govern català.

Catalunya viu amb pressupostos prorrogats des de l’any 2017, i que s'han hagut de prorrogar durant el 2018 i el 2019 perquè el Parlament no va aprovar-ne de nous. El 2018 va ser degut a l'aplicació del 155, i als del 2019 la manca de suports parlamentaris va fer que el govern ni tan sols portés el projecte al Parlament. Aquesta situació no ajuda a garantir un bon funcionament del país i, sobretot, impedeix l’adequada planificació i execució de les polítiques que necessita per al seu progrés i benestar. 

Que el nostre país disposi de pressupostos actualitzats, a la realitat economicosocial de l'any 2020, és una barreja de responsabilitats entre govern i oposició. És bastant evident que l'aprovació dels pressupostos catalans, ha estat, i és, moneda de canvi del circ polític de l'Ajuntament de Barcelona i de la formació del Govern d'Espanya.

A aquest bloqueig pressupostari, s'hi afegeix que els fons públics dedicats als serveis de suport a les persones amb discapacitat i especials dificultats ja venien d’una situació de continues retallades per la crisi econòmica del 2008. Des d’aleshores, fa 10 anys que estan congelats.

La situació la congelació dels salaris dels professionals dels serveis que gestionen les entitats i la manca de places residencials, fa que les organitzacions de persones amb discapacitat tinguin professionals que han perdut una gran part del seu poder adquisitiu, precaritzant els seus salaris, sense oblidar les llistes d'espera de persones que no tenen places per poder ser atesos en els diferents serveis d'atenció directa.

Catalunya és, amb diferència, el territori on la despesa social pressupostada ha caigut més des del 2010, ja que ara és un 9,9% inferior, l'equivalent a 242 euros per càpita menys. No és, però, l'únic que encara no ha recuperat els nivells de despesa social pressupostada, ja que tampoc ho han fet Castella-la Manxa (-6,9%) i Múrcia (-1,3%), mentre que han superat de llarg el llistó de fa nou anys les Illes Balears (31,4% més ara) i el País Valencià (27,9% superior).

Davant d'aquest entorn socioeconòmic de precarietat en la gestió dels serveis socials, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, es va avançar al dia dels innocents anunciant una ordre per la qual s’actualitza el cost de referència de diferents serveis socials d’atenció a les persones amb discapacitat.

L’increment de tarifes, amb efectes a 1 de gener de 2019, oscil·la entre l’1,2% i el 5% i s’aplicarà als següents serveis:

·         Servei d’atenció precoç per a infants de 0-6 anys: increment del 2%.

·         Centres de dia per a persones amb discapacitat física i intel·lectual: 2%.

·         Residències i llars residències per a persones amb discapacitat física i intel·lectual: 1,2%.

·         Serveis de teràpia ocupacional (2%).

·         Serveis ocupacionals d’inserció (5%) per a persones amb discapacitat física i intel·lectual.

·         Llars residències i llars amb suport per a persones amb trastorn mental i problemàtica social: 1,2%.

Crec que els 6 milions d'euros que el Govern anuncia que invertirà de més, són del tot insuficients per revertir l’època de les retallades, que va aplicar el Govern d’Artur Mas el 2012, s’hauria de triplicar aquesta inversió fins als 18 milions d’euros. Que és el que el sector ha reclamat després de 10 anys de congelació.

Pel que fa al finançament dels Centres Especials de Treball (CET), l'any 2019 hi ha agut un augment de finançament del 22% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), degut al decret del Govern espanyol que fixava el SMI en 900 €. Per a les persones amb discapacitat i amb especials dificultats, es va suplementar l'augment del 22%, amb un 5% addicional que va afectar més de 9.000 treballadors. Per tant, no ha estat tant una iniciativa del propi govern, com l'obligació de complir el decret que establia la quantia del SMI del Govern de Madrid.

Així doncs, considero del tot insuficients aquests augments i exigeixo al Govern que faci una planificació d'urgència per revertir les retallades de 2012, en un període màxim de dos anys, perquè les organitzacions que gestionen els serveis puguin prestar-los amb qualitat assistencial i amb els recursos previstos des dels seus inicis.

Comparteixo amb el govern actual, l'asfíxia econòmica a la qual s'està sotmetent a les arques de les Generalitat, però també reivindico que els col·lectius més vulnerables han de ser prioritzats en moments de màxim patiment.

Comparteixo amb una oposició actual, la necessitat de cobrir de forma immediata les necessitats més peremptòries dels estrats més febles de la nostra societat. Però també els exhorto a que actuïn en conseqüència i es comprometin amb uns pressupostos realistes i solidaris per al nostre país. Per una vegada, deixem el tacticisme electorat i la demagògia per a futurs menys incerts.