El
Mariano és nét d'un dels redactors de l'Estatut d'autonomia de Galícia (Enrique
Rajoy Leloup), és fill de l'advocat Mariano Rajoy Sobredo que va ser president
de l'Audiència Provincial de Pontevedra i de la infermera Olga Brey López.
Estudià
dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i després va aprovar les
oposicions a registrador de la propietat. Va realitzar el Servei Militar
Obligatori a València on la seva principal ocupació era la neteja de les
escales de la Capitania General.
Us
he fet aquesta breu introducció biogràfica del personatge per entendre
l'ambient en el qual es va criar, una burgesia gallega benestant, destacant la
seva formació catòlica i suposo que apostòlica i romana.
Dit
això, ja ens fem una mica al perfil d'un nen de "Casa Bona" que va
ser criat amb tota mena de capricis. Era el candidat perfecte perquè algú
intel·ligent, com l’Aznar, l’escollís per ser el seu hereu polític i successor.
El
cap de Rajoy, José María Aznar, necessitava algú que no fos gens intel·ligent i
que semblés una mica intel·ligent. En Rajoy havia trobat a aquest personatge
mal·leable que li permetria continuar amb els seus negocis del cas Gürtel. Uns
negocis, en els quals, l’Aznar sempre estava net de ser involucrat en cap
document, per a això ja tenia al "tonto útil" que donava la cara, i
si era necessari alguna cosa més.
El
Rajoy és un personatge ambiciós que ha estat sempre disposat a assumir aquest
paper ingrat, de persona servil que no li costa res posar-se a les ordres
d'algú que l'ajudi a saciar el seu ego.
Que
l'actual president del govern no és un llumeneres no és cap secret. De la seva
boqueta han sortit grans frases lapidàries com: “Los españoles son muy
españoles y son mucho españoles”, “cuanto peor mejor para todos. Y cuanto peor
para todos, mejor. Mejor para mí el suyo. Beneficio político.”, “Como decía
Galileo, el movimiento siempre se acelera cuando se va a detener”, “Somos
sentimientos y tenemos seres humanos”, “Es el alcalde el que quiere que sean
los vecinos del alcalde”, “Lo más importante que se puede hacer por vosotros es
lo que vosotros podéis hacer por vosotros”, “Exportar es positivo porque vendes
lo que produces”, “Un vaso es con vaso y un plato es un plato”, “ETA es una
gran nación”, etc.
Davant
d'aquest malbaratament d'enginy i saviesa, no ens queda una altra que cal
assumir-ho amb naturalitat: el nostre president del govern és tonto amb ganes.
I ja està, no passa res, el món està ple de gent així. No faltarà el que surti
i digui: escolti! Està vostè sent irrespectuós! En què basa per difamar amb
insídies tan greus?
Doncs
en set arguments que no és que els tingui jo. És que els té tota la nació:
1.
Perquè
gairebé mai diu res, i quan diu alguna cosa gairebé sempre és estúpid: El
Mariano gairebé sempre calla. Això és així. Estem parlant d'un tio que es va
passar els seus set anys d'oposició dient "no" a tot, menys a tocar
la Constitució d'avui per demà segons ordenin a Europa. La qualitat del seu
discurs es mesurava per grans aportacions com hem vist abans.
2.
Perquè
el poc que deia el seu programa electoral era totalment mentida: Es van presentar
a les eleccions amb un programa ple de petits dogmes que repetien com mantres
caça-votants com "no apujarem els impostos", "no facilitarem
l'acomiadament", el liquidat "estem en contra de pujar l'IVA",
el clàssic "seré un president per a tots", el memorable "aquí hi
haurà una persona que donarà la cara", o el sagnant "no tocarem
sanitat i educació".
3.
Perquè
és un destructor de confiança: El Mariano es va trobar amb majoria absoluta. Apa!!!
I en el memorable moment en què el Generador Nacional de Confiança va sortir al
balcó a saludar l'afició, i a tot el país, va somriure amb cara de babau durant
una estona aixecant la maneta, i al final es va arrencar amb uns saltirons, que
em van donar una confiança de la hòstia.
4.
Perquè
és un sac de boxa internacional: Nigel Farage, un eurodiputat conservador que
es passa la vida tractant d’imbècils als alts càrrecs de la Unió Europea, va
comentar que després del rescat, Rajoy li semblava el líder més incompetent
d'Europa. "I això que tenia dura competència", va afegir amb la seva
habitual flegma britànica.
I
què voleu que us digui de l'esperpent Repsol-YPF? Allò va ser una obra mestra
de la diplomàcia, redéu! A les 24 hores que Soria digués "les coses
s'estan redreçant", la Kirchner ja l'havia nacionalitzat, i la super resposta
de Rajoy va ser queixar-se molt i fer-se molt l’enfadat, i amenaçar Argentina
amb "represàlies". Vosaltres heu vist les represàlies? Jo tampoc, ni
les espero, és clar. I això que la Kirchner va rematar la feina dient que
l'economia espanyola era com la trompa d'un elefant.
5.
Perquè
es creu capaç d'alterar la realitat física: amb el Mariano, si desenes de
milers de persones xiulen l'himne nacional, en realitat la immensa majoria dels
espanyols estima al rei i només xiulen quatre. Si milions de persones estan als
carrers exigint major qualitat democràtica, en realitat la immensa majoria dels
espanyols està a favor de la nostra democràcia, que amb tanta suor es va
aixecar en la transició. Si Europa et rescata, només et donen una línia de
crèdit sense contrapartides, i quan comences a aplicar les contrapartides que
no existien, dius que no, que és un efecte òptic, que ningú els està obligant a
res. En realitat, no està passant res.
6.
Perquè
fuig d'estudi de manera vergonyosa: Amb Mariano la culpa de la prima de risc
sempre és dels altres. De les eleccions gregues. De la situació a l'eurozona
(que estan tots millor que nosaltres). Fins i tot dels xiulets durant la copa
del rei. És clar que no és ell qui ho diu: són seus ministres, als quals quan ja
estiguin massa recremats podrà tallar el cap. El que és ell, gairebé no se'l
veu.
7.
Perquè
després de tot això, encara pretén que algú se senti orgullós de ser espanyol: Si
hi ha un nacionalisme especialment estúpid és l'espanyol. Cada vegada que el Mariano
diu “orgullosos de ser españoles” o “España es una gran
nación”,
els àngels i els arcàngels es parteixen el cul de riure, allà a les altures.
Estem al capdavant d'Europa en atur, inutilitat i corrupció, cada setmana es
destapa una nova xarxa de clientelisme o clara delinqüència que implica a
polítics, funcionaris i fins a la policia.
Per
resumir, resulta que tenim dues Espanyes. Una és la real, que s'ensorra dia a
dia. I l'altra només existeix en les al·lucinacions del Rajoy. Així doncs, puc
afirmar, sense cap mena de dubtes, que el Mariano Rajoy és el "tonto
útil" (això sí, només és útil l'Íbex-35).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada