La clau del triomf del no, hem de buscar-la en els temors a la viabilitat econòmica del propi país. No hi ha hagut, a nivell internacional, cap antecedent que pugui servir de referència per avaluar l'aplicabilitat d'aquesta mesura, que pugui aportar llum davant d'una incertesa que posa en dubte la pròpia viabilitat econòmica de l'actual sistema de l'Estat del benestar.
A l'hora de contemplar una iniciativa com aquesta, no podem oblidar el fort impacte que està tenint la immigració al continent europeu. Els temors se centren en que una mesura com aquesta pugui tenir un efecte de crida per a l'atracció massiva d'immigrants de la pròpia Europa. Malauradament la bretxa social existent entre el primer món i els països subdesenvolupats, ja fomenta per si mateix el dret de qui ho està passant malament a aspirar a una vida millor.
Per a aquest any 2017 el govern finlandès prepara una prova pilot que es prolongarà durant tot l'any. En aquesta prova es pagarà un salari de 550 € al mes a tots els ciutadans a canvi d'eliminar alguns dels beneficis i ajudes socials que ja tenen, mantenint alguns tipus d'ajuda com les previstes per a l'habitatge. Aquesta prova s'està fent sobre una massa social de 2000 persones i es té previst tenir unes conclusions finals durant el primer trimestre de 2018.
La idea mateixa d'una renda mínima, com la que es va plantejar a Suïssa el passat mes de juny o que s'està implementant a Finlàndia durant aquest any, és un tema molt sensible ja que posa en dubte el model de l'estat del benestar tal com el coneixem des dels anys 50.
Alguns pensen que aquest model està acabat. Des de la universitat de Friburg, el professor Sergio Rossi vaticinava que "en les economies avançades, amb els automatismes i la des localització, ja no hi ha feina per a tothom". El simple fet que un Estat pensi en implementar una renda mínima, és una acceptació de fet que l'actual Estat del benestar ja no se sosté. En definitiva és admetre que ja no hi ha, ni hi haurà, feina per a tothom.
És evident que caldrà trencar molts tabús per conscienciar la població que amb la Renda Mínima de Ciutadania, no es furgarà en les seves butxaques augmentant impostos. Caldrà trencar mites com el de que l'aplicació d'aquesta renda mínima crearia legions de ganduls sense cap motivació per treballar.
Resulta prou evident que la bretxa social que ha fet créixer la crisi, ha fet molt més rics als que ja eren rics i molt més pobres als que eren classe mitjana. Per tant, construir una societat amb desigualtats tan clamoroses, ens aboca a inestabilitats socials, lluites de classes i incertesa econòmica.
De fet diuen que tots els diners del planeta està en mans del 20% de la població. Atès que estem en l'era del coneixement, gràcies a internet, cada vegada més persones són conscients d'aquesta realitat i les persones al voltant del planeta s'estan unint en comunitats virtuals per armar grups de Redistribució de Riquesa, és a dir, es capitalitzen amb aportacions dels propis membres i es reparteix el recaptat entre els usuaris. Rebrà més qui més aporti i faci per la comunitat. Per això crec que la: Redistribució de Riquesa, SI i és ètica, justa i necessària en els temps actuals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada