Ascensor social: fora de servei!!!

La crisi va arribar per canviar molts dels pilars que havien bastit l'Estat del benestar. En el seu nom s'han executat les retallades més grans en drets socials des de la dictadura franquista. La societat espanyola ha eixamplat la bretxa social establint grans desigualtats i reduint la classe mitjana a la mínima expressió.

 Aquest escenari ha propiciat que les oportunitats de què disposen els joves d'avui els condemna a haver de viure pitjor que la generació dels seus pares per primera vegada en la historia. Hem construït una escala de valors, en el nostre entramat social, que no pondera ni el talent ni l'esforç. Estem potenciant una generació de joves amb una gran inversió en formació, que mai es veurà recompensat en oportunitats d'accés a un mercat laboral que pugui absorbir al seu perfil.

L'anomenat "Ascensor Social" ha quedat fora de servei i bona part de la culpa d'aquesta avaria, la té les deficients polítiques de redistribució socioeconòmica que s’han teixit com a suposada resposta a la crisi. La mateixa OCDE ha indicat que Espanya és un dels països que pitjor reparteix la riquesa després d'impostos. Per tant, estem davant d'un escenari en el qual la capacitat d'ascens social, ja no depèn de l'esforç i del talent únicament. Els endolls i favoritismes que emmalalteixen la nostra societat han donat pas a un nou perfil de líder molt més mediocre i sotmès al pagament de favors rebuts.

Davant d'aquest entorn social viciat, podem veure que l'única garantia de mobilitat social continua sent el nivell de formació, segons el nou Observatori Social de "la Caixa" que es va presentar aquest passat mes de setembre a Madrid. Diu que el perfil educatiu és un antídot per no baixar graons en l'escala social, tot i que continua generant dubtes que l'acumulació de títols sigui algun tipus de garantia per poder iniciar l'ascens social.

En aquest sentit, circulen estudis i enquestes que assenyalen que la via més eficaç per trobar feina, ja no són les oficines d'ocupació ni l'enviament de currículums a les empreses, sinó que la forma més eficient d'accedir a una feina és a través de la xarxa de relacions familiars i d'amics que ja treballen. Amb la qual cosa, la meritocràcia desapareix per donar pas a l'atzar, ja que si una persona té la mala sort de viure en un entorn familiar amb nombroses persones a l'atur, estarà condemnat a tenir més dificultats per treballar. I justament tot el contrari, les persones que tenen un entorn familiar i personal integrat al món laboral, tindran moltes més oportunitats de trobar feina amb motiu de la seva xarxa de contactes.

Arribats a aquest punt hauríem de plantejar-nos quina és la causa que ha avariat el motor de l'ascensor social. Al meu entendre el motiu de l'avaria és que la crisi ha accentuat la dificultat per accedir a béns immaterials com: la salut i la capacitació o formació. Una prova d'això és precisament les retallades que el govern ultra liberal del Partit Popular ha aplicat en sanitat i ensenyament precisament. I no és casualitat que hagi estat en aquestes dues matèries. En sanitat per afavorir la privatització d'una indústria summament lucrativa que apunta la generació de grans beneficis. En ensenyament perquè tenir una classe mitjana amb perfil universitari, és molt més perillós que amb un perfil de formació professional. Tant la salut com l'ensenyament, són dos puntals estratègics per dissenyar una societat a dos nivells. Un primer nivell elitista que pot pagar-se la sanitat privada i també la formació privada.

En aquest sentit, la gestió de la crisi ha estat lamentable per mantenir una societat cohesionada, ja que les retallades i els augments d'impostos han reduït les oportunitats de les classes socials més febles. És evident que si el que es pretenia era estructurar una societat a dues velocitats, que tingués una minoria poderosa i extremadament rica, davant d'una gran majoria fràgil i necessitada, la gestió de la crisi ha estat l'excusa perfecta per al disseny d'aquesta nova societat.