És evident que a cap dels líders polítics que han estat treballant per poder donar la veu al poble de Catalunya, se'ls podria qualificar d'artista. Ja que cap d'ells ha estat capaç de renunciar a la calculadora electoral, per posar-se al servei del mandat que el poble de Catalunya ha anat transmetent els últims cinc anys a les multitudinàries diades de l'11 de setembre.
Veig molt clar que l'actual sistema de partits polítics està en plena crisi. La societat civil no els percep com a plataformes de representació, en què pugui dipositar la confiança d'un govern. Ha hagut de ser la pròpia ciutadania organitzada en estructures com l'Assemblea Nacional de Catalunya o el mateix Òmnium, les que s'encarreguessin de dinamitzar i organitzar les posades en escena que el poble català ha celebrat en els últims anys.
Els mateixos partits polítics organitzats, ara intentaran fer-nos por amb l'aparició de plataformes ciutadanes que s’escapen al seu control, que dirigeixen persones que s'han guanyat els lideratges al carrer i que han dit prou a la dictadura del sistema de partits.
Personalment entenc que aquest nou paradigma de representació social comenci a fer por. Por a tots aquells que han fet de la seva vida política, el seu mitjà de vida. Aquells que s'han professionalitzat guanyant grans sous, que es tingués en compte el seu perfil professional, mai podrien guanyar-los en l'empresa privada. Tots aquests tenen motius reals per tenir por.
El poble de Catalunya va encomanar a les forces polítiques que estaven a favor de la realització de la consulta, d'una forma clara i unànime, que renunciessin als seus interessos individuals i que treballessin conjuntament per donar la veu al poble.
És cert que els partits unionistes de Catalunya i sobretot el Partit Popular i el PSOE, com a garants d'un Estat en plena descomposició, avui celebren una teòrica victòria en veure el ridícul que han fet els partits pro consulta. I dic teòrica victòria perquè no són capaços de veure que el joc encara no ha acabat i que hi ha més pantalles que superar i el joc continuarà fins a aconseguir l'objectiu final.
Per tant, vull fer una crida a la reflexió als quatre partits que han liderat el mandat de la ciutadania, tant Convergència, Esquerra, Iniciativa o la CUP, han de reflexionar sobre els passos que estan fent. Si no ho fan la societat civil passarà per sobre d'ells donant la veu a les noves plataformes que ens representaran.
Catalunya està per sobre de la calculadora electoral. No ho oblideu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada