A una setmana escassa perquè s'iniciïn els tràmits per a l'aprovació dels pressupostos de Catalunya, el Govern i els partits favorables a la consulta han arribat a un acord per desencallar el principal obstacle: la data i la pregunta que es realitzarà als catalans. La qüestió, en cas afirmatiu, donaria opció a una 'subpregunta "que interrogaria els ciutadans sobre si volen que aquest Estat sigui independent.
Després de conèixer la pregunta, he pogut constatar que molts experts i "aiatol•làs" de les tertúlies radiofòniques o televisives, han començat a qüestionar i desprestigiar la pregunta amb un únic motiu, que no és altre, que el de desprestigiar el propi procés de la consulta. Ara és el moment en què la ciutadania catalana ha d'estar atenta a tota una legió de fariseus, que intentarà constantment donar-nos gat per llebre. És que, com soferts ciutadans, estem acostumats que els atacs ens vinguin majoritàriament des l'altiplà castellà. Amb la qual cosa tenim tendència a baixar ostensiblement la guàrdia quan els atacs ens vénen de les ambaixades a Catalunya dels partits d'àmbit estatal (PSC i Partit Popular de Catalunya), o quan ens vénen de partits de clara inspiració falangista com els Ciutadans del "Alberto Primo de Rivera ".
És evident que la pregunta podia haver estat més clara i directa, però probablement aquest factor hauria beneficiat els partits unionistes (Partit Popular, Ciutadans i PSC), per que haguessin tingut un camp més abonat per poder desprestigiar el procés de la consulta i una vegada es fes la consulta, haguessin pogut advocar per tesis no rupturistes.
La proclamació de la data i el contingut de la pregunta sobre la consulta sobiranista, han cridat a xafarranxo de combat a tot el nacionalisme espanyol representat per Partit Popular i PSOE. D'una banda tenim l'Rajoy esgrimint l'únic argument que és capaç de defensar, com és la inconstitucionalitat de donar la veu al poble. D'altra banda Rubalcaba confia que la majoria absoluta del Partit Popular i el posicionament del PSOE fent de "palmeros" de la dreta espanyola a les Corts, o el mateix Tribunal Constitucional en darrer terme, acabaran per frenar els anhels majoritaris dels catalans. Greu miopia política la que pateix aquest nacionalisme quixotesc, entestat a utilitzar la Llei contra el poble.
Personalment vull manifestar el meu respecte i admiració per tots els partits que han apostat decididament per consensuar una data i una pregunta. Aquesta gent han sabut llegir el que la ciutadania catalana els va encomanar a les dues últimes "diades", sortint al carrer molt més d'un milió de persones. El meu respecte també al president de la Generalitat per haver estat conseqüent amb el que la majoria dels catalans li exigien, moltes vegades enfrontant-se a corrents interns de la seva pròpia coalició que han posat en dubte el seu lideratge.
Catalunya necessita opcions polítiques compromeses amb els anhels del seu poble, que siguin capaços d'obrir noves sendes inexplorades, assumint els riscos necessaris que suposa lluitar per la dignitat del seu poble.
El dia 9 novembre 2014 tenim una cita per decidir quin és el destí que volem per a Catalunya. Tots aquells que estan en contra que puguem anar a les urnes per opinar, tindran l'oportunitat d'anar a les urnes i votar que volen continuar units amb Espanya. I tots aquells que pensem que continuar a Espanya no és el camí que volem per al nostre poble, tindrem l'oportunitat de de poder manifestar-nos. Tan senzill com anar a votar ... I tan difícil com assumir les conseqüències del resultat de la votació. Potser aquest és l'autèntic problema, el no deixar votar perquè se senten perdedors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada