L'ONU avergonyeix Espanya per encobrir els crims feixistes.

El Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU ha fet públiques les observacions finals sobre les actuacions empreses per Espanya, per perseguir les desaparicions forçades de milers de persones durant el període de la Guerra civil i els anys de la dictadura franquista. El document mostra la seva preocupació perquè el marc normatiu en vigor a Espanya dedicat a per prevenir i sancionar les desaparicions forçades, així com algunes decisions adoptades en aquesta matèria, no estarien en plena conformitat amb les obligacions que la Convenció signada per Espanya, imposa als Estats que l'han ratificat.

Els arguments esgrimits pels advocats de l'Estat espanyols sobre la impossibilitat d'investigar aquestes desaparicions per motiu de la mort dels responsables, la prescripció del delicte i la llei d'amnistia no han convençut la ONU. Aquest Comitè internacional ha instat l'Estat a que vetlli perquè els terminis de prescripció es comptin efectivament a partir del moment en què cessa la desaparició forçada, és a dir, des que la persona apareix amb vida, es troben les seves restes o es restitueix la seva identitat. Així mateix, l'exhorta a que asseguri que totes les desaparicions forçades siguin investigades de manera exhaustiva i imparcial, independentment del temps transcorregut des de l'inici de les mateixes. També insta a l'Estat espanyol a que s'adoptin les mesures necessàries, legislatives o judicials, amb vista a superar els obstacles jurídics d'ordre intern que puguin impedir tals investigacions, en particular la interpretació que s'ha donat a la llei d'amnistia.

Segons va manifestar aquest Comitè en el seu dictamen, una amnistia és una norma pacificadora. Aquesta norma, 30 anys després, no pot constituir un obstacle per a la justícia, i la justícia està necessàriament vinculada a la veritat, i la veritat és filla del temps.

Per tant, Espanya s'ha quedat sense arguments per defensar l'encobriment que ha vingut fent al llarg dels més de 30 anys de la suposada transició democràtica. Han hagut de ser uns altres països, com Argentina, que han posat en qüestió la tan idolatrada transició democràtica espanyola.

D'aquesta manera , tots els actors que van ser responsables de la creació de la perversa Llei d'Amnistia, ara haurien de donar explicacions a la ciutadania. El coagulant de tot aquest encobriment criminal, va ser la corona. El Rei d'Espanya va ser el primer a voler enterrar els vells fantasmes de la Guerra civil i de la dictadura, per això va comptar amb un ampli ventall de partits polítics (PSOE, UCD, Aliança Popular i els nacionalistes del PNB i CiU).

Amnistia Internacional, a qui el Comitè va convidar a Ginebra per opinar sobre el cas espanyol, celebra el dictamen de l'ONU, que dóna suport les seves posicions. Crec que el Comitè ha fet un pas important tant per a Espanya com per a la resta de països ja que reconeix la seva competència per formular recomanacions als estats sobre desaparicions forçades comeses en el passat.