La putrefacció de la Corona.

L'enquesta que publica el diari El País (diumenge 7 d'abril), mostra la crisi de confiança que arriba a totes les institucions clau del sistema constitucional, des dels partits polítics al Govern de l'Estat i al Parlament, tots ells pèssimament valorats. Amb tot això, la Casa Reial és la institució que més ha caigut en popularitat, tot i els baixos resultats obtinguts després del safari que l'any passat va fer el Rei dels elefants.

Així doncs, en aquest context s'ha produït la imputació de la dona de l'Urdangarín en la causa que afecta entre d'altres al seu marit. I aquest fet, ha afectat de forma inevitable a la imatge de la prefectura de l'Estat.

 Queden lluny aquells temps en què la Casa Reial es va permetre el luxe de segrestar un número de la revista "El Jueves", perquè havien tret un dibuix del príncep copulant amb la seva dona. És evident que amb el descontentament social que hi ha al carrer, molta gent vomita cabreig, decepció, fins i tot protesta pels abusos reials. Però davant els diagnòstics catastrofistes i el pessimisme sobre el futur, no apareixen solucions, més enllà d'aquest terme en boca de molts, regeneració, poc original en un país que ja ho ha intentat diverses vegades. Amb la qual cosa, em pregunto: Està el sistema esgotat? Necessitem un canvi de règim?

 Sobre la primera pregunta, al meu entendre, és evident que el sistema està esgotat. Veníem d'una dictadura que va facilitar que s'introduís un sistema de representació ciutadana centrat en els partits polítics, delegant en aquests la veu dels ciutadans. Aquest sistema ha demostrat ser una de les causes de l'enquistament de la corrupció en els poders polítics, sent els principals facilitadors entre els corruptors (empreses privades i el gran capital) i els corruptes (sistema polític i institucions públiques).

Des de la mort de Franco, i sobretot a partir del fallit cop d'Estat de febrer de 1981, a molts els va donar per presumir de Rey, protegir davant les crítiques i el debat públic, per preservar el que s'ha aconseguit i canviar el pobre bagatge democràtic que la història de la Monarquia borbònica podia exhibir abans de 1931. Per aconseguir això es va tallar el cordó umbilical que unia al Rei dels elefants amb la dictadura de Franco, d'on procedia en aquell moment la seva única legitimitat, i es va estigmatitzar a la República, ja liquidada per les armes i la repressió, com la causant de tots els conflictes i enfrontaments que van portar a la Guerra Civil. Per això no resulta estrany escoltar els polítics del PP afirmar que la Segona República va ser un desastre, reproduint les idees dels vencedors de la guerra civil i dels portaveus neofranquistes, falsejant la història a gust de l'Església, la Monarquia i de la dreta reaccionària tradicional.

Amb tot aquest bagatge històric, hem arribat avui a una situació política en què sembla que el negoci funcionava a la perfecció, ja que cada vegada que el Rey despenjava el telèfon per intercedir pels interessos a l'estranger d'empreses com Endesa, Telefònica, Iberdrola, Santander o La Caixa, rebia una morterada. I precisament a aquest treball, alguns ministres del Partit Popular li deien defensar la marca Espanya. Sens dubte aquest exemple l’ha seguit fil per randa el seu gendre l’Iñaki Undangarín, qui s'ha revelat com un cavaller en l'art fi de l'estafa i el frau, creant entitats que suposadament no tenien ànim de lucre, però que movien milions d'euros utilitzant la marca " Casa Reial "i involucrant en aquest procés a empreses com Ford, Toyota, Iberdrola, Bancaixa, Volkswagen, el club València i el Vila-real, a més de presidents de comunitats autònomes, polítics del Partit Popular i un ampli elenc d'actors menors.

Doncs bé, tot aquest entramat ens ajudarà a posar en evidència la falta d'independència del poder judicial a l'estat espanyol. Hem vist com un jutge s'ha atrevit a imputar a una membre de la Casa Reial. Poc temps després de la imputació, la Casa Reial va emetre un comunicat en què deia que no opinaria. Tres hores més tard va sortir el fiscal en Cap de les Balears a defensar la imputada, sent un dels pocs casos en la història judicial en què el ministeri fiscal s'enfronta a un jutge per desimputar algú. Per tant, després de l'actuació d'aquest fiscal en Cap, la Casa Reial si que es va posicionar aplaudint l'actuació d'aquest pallasso cortesà.

 I és que no hem d'oblidar que en un país de pandereta com Espanya, la corona té impunitat, immunitat i gaudeix del silenci còmplice dels mitjans, sobretot quan es tracta de cobrir-se les espatlles. En aquest sentit, la justícia no pot ser menys, condemnant als seus detractors i exonerant els cortesans. Avui, el ministeri fiscal no preveu cridar a Iñaki Undangarín com a imputat. El guió és clar, altres assumiran les culpes i aquí no passa res.

 Al meu entendre, la gent del carrer, encara que sigui lentament, pren consciència de la seva inutilitat al mig del segle XXI. El moviment a favor d'una Tercera República és molt incipient i minoritari, encara que lentament cobra força, cosa que, almenys, és un oasi d'esperança a mitjà termini. Encara que com català, m'agradaria que quan arribi aquesta Tercera República a mi em agafi fora amb una Catalunya independent
.