El país del Mortadelo i Filemón.

Ho sento, però no he pogut resistir-me a aquesta comparació per avaluar les formes i els mètodes que estan sortint a la llum, en els secrets del món de la política i de la guerra bruta dels serveis secrets del govern d'Espanya. És una comparació que fa que els personatges de Mortadelo i Filemón, creats pel caricaturista Francisco Ibáñez, tinguin una rabiosa actualitat en coincidir amb els fets d'avui.

Si dic que Espanya té fama de ser un país de sapastres, no estic descobrint la sopa d'all. Hem vist en nombroses ocasions pel•lícules del James Bond, on la sofisticació en la utilització de sistemes d'espionatge ens deixa amb la boca oberta. La realitat és que el servei d'espionatge d'Espanya tampoc aguanta cap comparació, quan ho fem amb els serveis d'espionatge d'alt nivell, com la CIA als Estats Units o El Mossad si ens referim a una altra de les agències de referència com la israeliana.

Però quan ens referim a Espanya, estem parlant del país de l'esperpent, on el sistema d'espionatge s'assembla més al que va inventar Francisco Ibáñez, amb Mortadelo i Filemón, que a un servei professional i sobretot que faci honor al seu nom, que sigui un autèntic servei “d’intel·ligència".

En aquests moments estem assistint a un autèntic vodevil d'espies, becaris d'espies i polítics que necessiten utilitzar el xantatge personal per escalar en les seves pròpies carreres.

 Sincerament no em crec res de tot aquest muntatge. Resulta que existia una agència d'espionatge (Mètode 3) que espiava a Déu i a la seva mare, i aquí ningú s'havia assabentat de res. És més resulta que un dels propis clients d'aquesta agència del Mortadelo i Filemón, era el propi Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). És molt difícil de fer creïble que una vulgar empresa privada era la competència directa del propi CNI i aquí ningú sabia res. Els feien la competència en la seva pròpia cara i els Mortadelos de torn de l'Estat sense assabentar-se’n.

En el cas de la gravació de la reunió entre Alicia Sánchez Camacho i l'ex amant del gran dels Pujol, el CNI té una mala papereta perquè si coneixia aquesta gravació, com la Sánchez Camacho ha estat incorrent, durant dos anys, en un delicte d'encobriment. En canvi, si el CNI desconeixia aquesta gravació, llavors estem assistint a la ridiculització dels serveis secrets de l'estat espanyol per una simple agència de detectius.

L'única cosa que em queda clara de tot aquest sainet, és que el país està en mans de corruptes, xantatgistes, delinqüents i més persones de mal viure. No dubto que hi hagi polítics honestos, en conec molts (de diferents partits) pels quals posaria la mà al foc. Però cap d'aquests, pels que posaria la mà al foc, té capacitat d'influència en la cúpula del seu partit.

Per tant, arribo a la conclusió que el poder corroeix. Mentre un polític és només un engranatge secundari de la maquinària del seu partit, és l'època en què aquest polític acostuma a ser honrat. Però quan el polític en qüestió comença escalar dins del partit i augmentar la seva quota de poder, llavors ja són figues d'un altre cistell.