Chacón anteposa els seus interessos personals...

Vagi per davant el meu respecte a la decisió de la diputada Carme Chacón de no donar suport al dret a preguntar al poble català sobre el futur que vol en la seva relació amb Espanya. Textualment la diputada socialista ha dit "no donaré suport a les resolucions dels tres partits que han iniciat a Catalunya un procés de ruptura amb la resta d'Espanya", confonent intencionadament la gimnàstica amb la magnèsia.

La resolució presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds a favor del dret a decidir, només demana que des del Congrés s’autoritzi a preguntar al poble català sobre la seva opinió respecte a la vinculació amb Espanya. Pressuposar que preguntar al poble és iniciar "un procés de ruptura amb la resta d'Espanya", és tenir la convicció que el poble i els votants als que ella representa no volen pertànyer a Espanya i que té la certesa que si se'ls pregunta, ratificaran una hipotètica ruptura amb l'estat espanyol.

Aquí està la gravetat de la situació. Carme Chacón, com a persona que dóna lliçons de democràcia, nega al poble català l'aplicació més sublim de la democràcia, com és la consulta a la ciutadania. Aquesta noia que, durant l'època de Zapatero, va fer una carrera política meteòrica es va estavellar quan va decidir presentar-se com a candidata a la direcció del PSOE en el 38è. congrés del PSOE, celebrat el 4 de febrer de 2012 a Sevilla.

 És ben cert que l’objectiu de la Carme Chacón és aspirar a liderar el partit des de la seu de Ferraz a Madrid. I de moment jo no diria que no el tingui encaminat, ja que en el passat debat de la nació el Ruvalcaba no va aconseguir ni fer-li pessigolles al Rajoy. El líder socialista va perdre una de les grans oportunitats d'erosionar el trontollant lideratge del president del govern espanyol. Un Rajoy tocat pels casos de corrupció del seu partit en el Cas Gürtel i d'una manera més directa per l'escàndol del repartiment de sobres amb sobresous on se'l vincula a través dels documents del seu ex tresorer Luis Bárcenas.

 Amb tot aquest escenari favorable per a un rellançament del PSOE, la mala traça i la manca de carisma que va exhibir el Ruvalcaba va fer que s’exhibís com la prova fefaent que al Congrés de Sevilla, les manipulacions i les trucades de telèfon que es van fer en l'últim moment per part d'Alfonso Guerra i més directament pel Felipe González, van elegir el candidat equivocat.

La Carme Chacón és conscient que, cada dia que passa, Ruvalcaba fa més pudor de mort. Sap que l'única estratègia que ha de seguir és seure fins que vegi passar el cadàver polític del secretari general del seu propi partit i just en aquest moment, podrà tornar a presentar la seva candidatura per ser aquesta noia estupenda i que vol presidir Espanya, encara que sigui a costa de negar als catalans el seu dret a decidir.

És clar que encara que la Carme Chacón viu a Barcelona, això no és circumstancial, la seva veritable vocació de servei està posada a l'altre costat de l'Ebre. Els seus interessos personals estan a Madrid i en els prolegòmens del Congrés de Sevilla del 2012, va fer gala de l'origen andalús de seu pare, un bomber anomenat Baltasar Chacón, originari de Olula del Riu a Almeria, per guanyar-se la simpatia de la Federació andalusa del seu partit.

A ningú ens ha d'estranyar que amb tot el bagatge de la seva trajectòria política, la Carme Chacón continuï aspirant a arribar a la Moncloa com la primera presidenta del govern d'Espanya. Ara només em falta veure si la cúpula del P.S.C. també sancionaran el trencament de la disciplina de vot, com van fer amb els diputats del parlament de Catalunya que es van negar a votar en contra de la proposta del Parlament de Catalunya. Seria molt lleig que castiguessin uns i no castiguessin a la gran Carme Chacón.