Quan l'atac a la identitat catalana és l'única estratègia.

Els més de 30 anys de suposada democràcia que hem viscut des de la mort del dictador feixista, han estat plens de continus atacs a la identitat cultural catalana. Aquesta situació, que podria semblar fruit dels estires i arronses de catalans i castellans, ha estat estratègicament planificada pel nacionalisme caciquil espanyol (de dretes i d'esquerres), que sempre ha tingut por de la capacitat de lideratge de Catalunya.

Hem pogut assistir a una campanya electoral en què s'ha publicat un suposat informe policial acusant el candidat d'un partit catalanista d'evasió de capitals. En plena campanya electoral s'ha intentat incidir en la voluntat del poble per canviar els resultats que mostraven les enquestes. Ahir mateix el màxim responsable de la policia espanyola va desmentir l'autenticitat del document i va concloure que cap membre de la seva organització va col•laborar en l'elaboració d'aquest informe. Mentrestant durant la campanya electoral membres del Partit Popular com Dolores Cospedal o Alícia Sánchez Camacho, d'una banda i membres del PSOE com Carmen Chacón o Marcelino Iglesias, donaven cartes de veracitat al document publicat per El Mundo.

Un cop aconseguit el desprestigi de la campanya electoral, ara apareix el ministre amb nom de teclat "Wert", i presenta un esborrany de la nova Llei d'Educació, que condemna el català a l'extinció directa en pretendre eradicar la seva utilització de l’escola. Al meu entendre, comença a ser preocupant el nivell d'aquests polítics amb els que ens ha tocat viure. Realment em pregunto si és lògic que els ciutadans ens preguntem seriosament (i amb certa alarma) si els nostres governants són prou competents per prendre decisions que determinen el futur i la qualitat de vida de milers de persones.

Està clar que el govern del Partit Popular està fracassant estrepitosament en totes les mesures que està adoptant per sortir de la crisi. El president Mariano Rajoy s'amaga sota les catifes per no donar la cara i per desviar l'atenció de l'opinió pública, utilitza personatges incendiaris com el ministre amb nom de teclat per aconseguir que el dia que es va anunciar l'augment dels aturats a Espanya fins al 26%, ningú es fixés en aquesta dada.

Un cop més s'ha utilitzat el conflicte lingüístic amb Catalunya per distreure el personal. Es distorsiona la realitat catalana a la resta d'Espanya amagant que el català i el castellà són llengües enteses, escrites i parlades en el sistema educatiu de Catalunya, que té com a llengua vehicular el català. Que algú em presenti a algun jove català que no parli castellà i jo li presentaré a cent joves que no parlen català.

Els catalans que hem hagut d'aprendre a escriure correctament la nostra llengua d'adults, sabem el que és la discriminació lingüística. Deixeu la llengua en pau, perquè si Franco no va aconseguir eradicar el català, encara menys s'aconseguirà amb lleis democràtiques.

Crec que el laboratori d'idees del Partit Popular (la Fundació FAES) haurà de buscar estratègies millors per limitar la capacitat de ressorgiment dels catalans. Ara més que mai el català està i estarà present en totes i cadascuna de les institucions del nostre país i en una majoria aclaparadora de catalans.