Hi ha decisions econòmiques que poden modificar la vida d'algunes persones. Però hi ha decisions que poden condicionar d'una manera definitiva la possibilitat d'una integració social plena. Aquestes decisions són les que ha apuntat el conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el "Honorable" senyor Francesc Xavier Mena. En anunciar que per a aquest any 2012 el pressupost que la Generalitat dedicarà al finançament de Serveis Integració Laboral en el mercat ordinari de treball, serà de zero euros. Aquesta decisió - sense precedents fins a data d'avui - està justificada segons l’esmentat conseller, per la retallada que el govern de Rajoy ha fet a Catalunya en el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat i s'ha quedat tan ample.
El cost d'aquests Serveis Integració Laboral de persones amb discapacitat en el mercat ordinari de treball, per a totes les entitats que els gestionen de la Federació ECOM (entre les quals hi ha la associació ASPID), suposen 1 milió i mig d'euros a l'any. Amb aquesta quantitat, durant l'any 2011, s'han pogut atendre més de 5000 persones que buscaven feina a tot Catalunya. S'han atès les necessitats de més de 3800 empreses catalanes que havien manifestat la intenció de contractar a una persona amb discapacitat. I el més important de tot és que s'havia trobat un lloc de treball per 1837 catalans i catalanes que tenien la necessitat de treballar per sentir-se ciutadans de primera.
Doncs bé, amb la decisió que el conseller Mena ha posat sobre la taula, es condemna a aquestes 1837 persones i les seves famílies a una exclusió social directa. Les més de 5000 persones ateses durant l'any 2011, quedaran abandonats a la seva sort en el seu futur més immediat. Hi ha mesures que abans de ser anunciades s’han de sospesar d'una manera especial, quan les conseqüències d'aquestes mesures afecten les capes més febles del nostre teixit social.
És molt fàcil prendre decisions que afecten col·lectius que no tenen un accés directe al poder. A col·lectius que en cap moment suposaran cap mal de cap a cap govern, perquè no tenen la capacitat d'influir en les altes esferes de la macro economia. I molt menys aquests col·lectius no són cap poder fàctic, com l'Exèrcit o l'Església Catòlica, que puguin fer tremolar el pols dels nostres governants.
Tant al govern de Mariano Rajoy com al govern de l'Artur Mas, els demanaria que prenguessin exemple del nou president francès, François Hollande, que tot just ha accedit al càrrec, ha pres la decisió de retallar els sous dels alts càrrecs de la política un 30% . Preneu exemple senyors governants i apliqueu-vos la mateixa mesura. Tingueu el coratge suficient per sortir davant de l'opinió pública i dir-los-hi a la cara dels ciutadans amb discapacitat, que no creieu en ells. Tingueu la valentia de ser conseqüents amb les vostres pròpies decisions i assumir que amb aquesta mesura que prendreu, milers de catalans amb discapacitat deixaran de ser contribuents, aportant la seva cotització a l'erari públic, i passaran a ser receptors de prestacions socials miserables que els condemnaran a una exclusió segura.
Entenc que hi ha determinades línies vermelles que no es poden traspassar, no podem acceptar unes retallades que deixaran a la cuneta milers de persones. Els nostres dirigents han de decidir quin tipus de país volen i sobretot quin tipus de societat volem per a mitjans del segle XXI. La resposta la tindrem en el que siguin capaços de demostrar-nos en els pròxims dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada