Els amics de Garzón.

No entraré a valorar la bondat, o no, de l'ex jutge Baltasar Garzón. Primer perquè aquesta percepció és molt subjectiva i depenen molt directament de l'escala de valors que cada un tingui per anar pasturant per la vida. En segon lloc perquè crec que la visió d'Espanya que ell té, no coincideix en la forma com jo concebo un estat plurinacional en una estructura federal. Però, dit això, sí que considero que Baltasar Garzón ha estat el cap de turc per escarmentar a futurs aspirants a "Jutge Estrella". La pantomima jurídica que han organitzat per apartar-lo de la judicatura és pròpia d'un sistema judicial de monarquia bananera. L'objectiu principal era aparta’l de l'exercici de jutge, i per això la dreta espanyola (afectada pel cas Gürtel) i l'extrema dreta (amb el sindicat "Manos Limpias"), han comptat amb la complicitat d'una part important dels membres del Consell General del Poder Judicial. Per aconseguir l'objectiu era necessari poder disposar de diversos casos que penalitzaran al jutge Garzón. Sabent per endavant que només en un dels casos, aconseguirien els suports suficients per l'objectiu final, que era expulsar-lo directament de la carrera judicial. Si haguessin atacat a Baltasar Garzón només per haver ordenat escoltar les converses que alguns encausats del cas Gürtel, havien mantingut amb els seus advocats. Se'ls hauria vist molt el llautó, ja que la ciutadania no hagués entès que es castigui el jutge per intentar evitar el blanqueig d'uns diners, obtingut de forma fraudulenta a través de la xarxa de contactes de diferents membres del Partit Popular. Això no hagués estat un motiu suficient per entendre que es carreguin la carrera d'un jutge que a part de ser vanitós, una mica narcisista i amb vocació de protagonisme, també ha estat un jutge valent i que no li ha tremolat el pols a l'hora de prendre decisions arriscades, encara que els encausats siguin poderosos. Jo em pregunto si és casualitat que els tres processos Garzón hagin coincidit en un espai molt curt de temps, tenint en compte el col•lapse de la justícia i que cada un dels casos es va donar en un temps diferent, a tal punt que un d'ells va prescriure per haver superat el període màxim per realitzar un judici. Doncs si tenim en compte que la Llei orgànica del poder judicial estableix que les vistes s’assenyalessin per l'ordre de la seva conclusió, per tant si s'altera aquest ordre s'han de donar les raons, motius, que justifiquen la seva alteració. En aquest cas no consta que s'hagi informat sobre les raons per les quals s'ha seguit un ordre diferent del referit en la llei, sorprèn la concurrència de tres procediments diferents, per fets diferents, respecte de decisions judicials adoptades en temps diferents pel jutge. Casualitat o no la veritat és que l'opinió publica rep aquestes coincidències amb recel, pensant sobretot que alguna cosa fa olor de podrit en el Consell Generat del poder judicial en convocar les vistes en l'ordre que els ha interessat, per donar suport a l'estratègia que tenien teixida per aconseguir el seu objectiu. És sospitosa la cadència dels judicis i la interpretació del dret d'uns magistrats que condemnen en el primer procés a Garzón el just per acabar amb la seva carrera judicial, oblidant l'altre jutge que va seguir fent el mateix, absolen en el segon per prescripció però tirant-li a sobre totes les escombraries que poden i es permeten en l'absolució final seguir mantenint que no és possible anar contra els crims d'humanitat en el cas de la guerra civil perquè el 1936 la legislació sobre el tema no estava feta, com si ho hagués estat en el procés de Nuremberg. Hi havia jutges progressistes en aquest tercer cas, i pel que sembla troben raonable que els crims contra la humanitat del franquisme quedin, no només impunes, sinó blindats de cara al futur. En fi, el trist episodi ha servit també perquè altres progressistes, ara de la ploma, matxaquin a Garzón a toro passat.