Portem gairebé una dècada en que la política del País Valencià ha viscut de radicalitzar alguns posicionaments. D'una banda hem tingut un anticatalanisme visceral i per un altre un afany faraònic de construcció de grans mega estructures, o esdeveniments de gran repercussió mediàtica.
Aquesta forma de viure que Francisco Camps va posar de moda durant tot el període en què va ser President de la Generalitat Valenciana, ha aconseguit un gran rèdit electoral, a curt termini, donant-li la majoria absoluta en les últimes eleccions autonòmiques, però ha suposat també una hipoteca per als propers 15 anys amb el deute acumulat i la desconfiança que ha generat en els "mercats" internacionals.
La sortida forçada de Francisco Camps del govern de la Generalitat Valenciana ha iniciat una guerra civil al Partit Popular Valencià. Ja s'han alçat veus d'alguns dirigents populars valencians pronosticant "tempestes severes" en les pròximes setmanes. Em sembla del tot evident la influència de la vella guàrdia, amb "la mà llarga d'Eduardo Zaplana en tot el que passarà en el futur més immediat. Sembla que Rajoy no està per guardar el cul de ningú que el tingui brut i en aquest cas Camps sembla que el té ple de merda.
El nou president Alberto Fabra treballa a marxes forçades per guanyar-se el respecte i l'afecte dels seus companys valencians. No ho tindrà fàcil. Primer ha d'aconseguir evitar que es produeixin desercions en l'executiu que presideix. Més d'un conseller té ganes de tirar endavant i deixar-li el camí lliure. Tothom al PP de València té clar que Fabra, pot trigar més o menys, però voldrà fer un equip seu, que per la meva part crec que és el més lògic i el que faria qualsevol persona sensata. Una vegada que un accedeix a un lloc de responsabilitat, mana, i si mana, fa el seu equip.
El govern valencià, amb Camps al capdavant, va construir unes grans infraestructures per acollir la sortida de la Copa Amèrica, que després no han servit per a res. També va organitzar la primera visita de l'actual Papa a Espanya, amb un pressupost desbocat. Una altra de les grans inversions faraòniques és l'organització del Gran Premi Mundial de Fórmula 1, en un circuit urbà que ha necessitat una inversió astronòmica i que a sobre requereix una despesa anual de muntatge i desmuntatge. En qualsevol cas han tingut el patrocini de Gürtel per finançar totes aquestes al·lucinacions i de pas finançar "alguna cosa més".
Amb tot aquest plantejament el nou president Alberto Fabra, haurà de reconduir el rumb de la nau i oblidar-se d'aquests grans dispendis econòmics, que han caracteritzat el populisme del govern de Francisco Camps. Aquest tipus de gestió, tant econòmica com política, del tot irresponsable i que té com a únic objectiu la pervivència en el poder.
En qualsevol cas, el que sí que és evident, és que el canvi de Camps per Alberto Fabra, ha suposat un punt d'inflexió en la política anticatalanista que de forma malaltissa havia desenvolupat Francisco Camps. Els primers senyals que ha donat Alberto Fabra és d'acostament a unes postures més racionals i de col·laboració entre el País Valencià i Catalunya, que comparteixen molts més interessos tan econòmics, com culturals i polítics dels que la vella guàrdia del Partit Popular Valencià ha volgut fer creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada