Un any més ens trobem per reflexionar sobre les amenaces i les oportunitats que ve patint el nostre país. Enguany la celebració de la Dia de Nacional coincideix en un moment difícil per a tots els catalans i catalanes, especialment per als col•lectius més desfavorits, amb importants retallades en àmbits que posen en qüestió l'estat del benestar.
A tot Europa, s'està aprofitant aquesta conjuntura de crisi per redissenyar un nou marc de relació social, que beneficiï a unes minories benestants, en contra d'una gran majoria a la qual situen al límit de la fractura social.
Hem pogut veure com n’és de fàcil modificar la Constitució Espanyola, quan es posa al servei d'un estat jacobí. Deixant de banda el consens polític i social que ens va permetre sortir d'una dictadura d'una forma més o menys reeixida. Constatant com el poder Executiu i el Legislatiu s'han fos en una sola massa, que ha segrestat la voluntat sobirana de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país.
I finalment hem contemplat com el poder judicial, representat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha posat la Cirereta al intentant destruir el model d'immersió lingüística a Catalunya, reconegut i avalat per la pròpia Unió Europea i el propi Tribunal Constitucional.
Per tant, aquest 11 de setembre volem proclamar la urgència que Catalunya necessita més que mai la unitat política, social i institucional necessària per defensar els nostres drets. Per això des d’ASPID volem exigir aquests cinc punts bàsics:
Primer .- El català és la llengua pròpia del nostre país. I com a tal, ha de ser la llengua vehicular d'integració i cohesió social, dins el model d'immersió lingüística que hem desenvolupat en les últimes dècades.
Segon .- Una reestructuració del sistema financer, que tingui com a finalitat el facilitar el finançament al teixit empresarial, tot respectant el model català de Caixa d'Estalvi.
Tercer .- La defensa d'un Estat del Benestar, que garanteixi el desenvolupament d'unes polítiques socials inclusives, per evitar que s'eixampli més la bretxa de la fractura social.
Cuart .- Els catalans hem de recaptar els nostres propis impostos i decidir les polítiques de país que volem fer amb ells. Així doncs, proclamem prou tutelatges i prou de sagnies solidàries sense límit.
Cinquè .- Una major comunió entre la classe política i la ciutadania. Superant el malestar actual a causa de la desconnexió política respecte de les necessitats de les persones. Exigim als polítics que surtin dels despatxos i trepitgin més el carrer.
És per tot això, que des de l'Associació ASPID volem defensar el model d’una Catalunya justa i pròspera, que sigui un referent per als diferents pobles d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada