El segrest de la democràcia participativa.

Aquest país va saber cicatritzar les ferides de dècades de sagnants hostilitats, superant també reconversions salvatges que van condemnar a l'atur a milions de treballadors. Amb això vull dir que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país ja hem donat sobrades mostres de la nostra capacitat de sacrifici en nom del bé general.

En aquest moment estem malvivint en una crisi en què som els únics que la paguem, sense haver tingut cap responsabilitat en el fet de generar-la. Les ciutadanes i ciutadans hem estat les autèntiques víctimes dels que s'han lucrat, sense la més mínima ètica ciutadana. Per tant, ja la nostra societat ha demostrat un alt grau de maduresa política, en massa ocasions, com per no tenir en compte la seva opinió. Que segons la mateixa Constitució és de la qual flueix el poder suprem de l'Estat.

Doncs bé, hem pogut veure com en la sessió plenària del dia 2 de setembre de 2011, dos grans bandes de delinqüents i anomenades Partit Popular i Partit Socialista Obrer Espanyol, han segrestat la capacitat dels ciutadans i ciutadanes d'Espanya, per poder decidir si volen incloure un article en la constitució limitar el sostre d'endeutament de les administracions públiques.

El Zapatero s'ha equivocat una vegada més, preferint els copets a l'esquena i els elogis falsos dels seus col·legues europeus, que el suport dels qui el van nomenar President i que són els que tenen l'única veu legítima segons la pròpia Constitució que modificaran. Finalment hem pogut veure quin és l'autèntic "talante" del Zapatero, ha estat el de traïció als seus propis conciutadans negant-los la capacitat d'opinar sobre la modificació de la principal llei del nostre sistema legislatiu.

Després del que hem vist, torno a ratificar em en la meva opinió que Rajoy i Zapatero són dues versions d'una mateixa pel·lícula, en què els protagonistes canten a cor un mateix missatge. Cap dels dos ha sabut entendre el missatge que els "indignats" van transmetre en les seves concentracions i reivindicacions públiques en els últims mesos.

Com a ciutadans ens hem hagut d'empassar molts gripaus, sense queixar-nos, assumint la nostra responsabilitat col·lectiva per afrontar l'actual conjuntura econòmica. Però no renunciem ni denunciarem a poder-nos expressar políticament per decidir sobre el nostre futur. Sabem perfectament que són temps de renúncies socials i de privacions en l'estat del benestar, però exigirem ser escoltats pels que ara es tapen les orelles per cometre el crim més gran de la nostra època democràtica. Només una colla de delinqüents poden segrestar el fonament constituent de qualsevol democràcia participativa, com és el debat polític i l'opinió del poble.

Des del restabliment de la suposada democràcia, al nostre país les decisions més importants les prenen les direccions dels partits polítics i les traslladen al Parlament a través de la disciplina de vot i del als seus diputats. Per tant, el poder legislatiu no porta a terme, en la pràctica, cap de les funcions que té encomanades: ni controla el Govern, ni fa les lleis, ni exerceix la representació dels ciutadans. Les lleis les fa en realitat l'Executiu i ordena als seus diputats votar a favor. Si el partit del Govern no té la majoria, l'Executiu sol comprar a altres partits minoritaris els vots que li falten. Aquest és el nostre sistema "suposadament" democràtic.

Al meu entendre, el nom que li aniria millor al funcionament del sistema polític actual a Espanya, seria el de partitocràcia. Ja que en realitat es tracta d'una estructura política en què són les direccions dels partits (i no els ciutadans) les que decideixen qui seran els representants i les que exerceixen un control estricte sobre els membres del Parlament, de manera que aquests no poden tenir ni criteri ni decisió pròpia.

Per tant, exigeixo que no em donin classes de democràcia cap dels actuals diputats del Partit Popular i del Partit Socialista, que aprovaran la modificació de la Constitució sense sotmetre-la a un referèndum públic. Ja mai tindran ni autoritat moral ni ètica per representar-me com a ciutadà.