La celebració de la festa de la hispanitat es converteix, un any rere l'altre, en un esperpent barreja de xuleria castissa i misèries socials. En resum, és el que vindria a ser en l'argot militar "pretensions de General i paga de soldat Ras".
És per això que em plantejo quina és la quantitat dels nostres impostos que es destina a assajar i commemorar l'acte amb desplegaments militars ostentosos i indecents en els temps que corren. Intueixo que la retallada salarial i de pensions que hem patit servirà als totpoderosos, els intocables, els enriquits, els especuladors, els banquers, els evasors fiscals, els representants de la patronal, els ineptes, els xoriços i els estafadors ... per demostrar l'enorme poder militar que tenim, encara que en educació estiguem a la cua en recursos. Mentrestant, nosaltres, apàtics, benestants, conformistes, seguim veient teleporqueria, que és l'únic que ens preocupa.
Avui és un dia per saldar vells comptes amb el nacionalisme espanyol. Probablement és una bona oportunitat perquè el Lehendakari Patxi López i el President de la Generalitat de Catalunya José Montilla, vagin a retre homenatge als seus barons del PSOE i l'oligarquia econòmica espanyola.
Un gest carregat de simbolisme quan queda poc més d'un mes per a les pròximes eleccions catalanes i que suposa un gest de complicitat cap al seu electorat menys nacionalista, del graner de vots pot sortir l'impuls que necessita el PSC per remuntar la seva mala situació a les enquestes.
És evident que els socialistes catalans porten mesos treballant per apropar-se a les seves bases menys nacionalistes, les que parlen castellà i català i viuen a les grans ciutats. El PSC ha tancat les portes al sector més catalanista per presentar ara com el partit moderat que no està per "aventures independentistes". I en aquesta clau interna de canvi de discurs s'han succeït fets significatius com la renúncia a anar a les llistes del conseller d'Economia, Antoni Castells, o el desembarcament a les mateixes del ministre de Treball, Celestino Corbacho, que va ser alcalde durant 14 anys de l'Hospitalet de Llobregat, important nucli urbà del cinturó roig de Barcelona.
De qualsevol manera, tinc molt clar que el dia de la festa nacional a Espanya no es viu amb la mateixa intensitat que en molts dels països europeus. Sense anar més lluny, França celebra el 14 juliol no només amb desfilades militars, sinó celebrant la multiculturalitat de la seva pròpia societat. Aquí el nacionalisme espanyol continuarà entestat en que Espanya és una, per tant mentre no perdin aquesta miopia, el dia de la hispanitat l'únic que farà serà celebrar l'aniquilació cultural dels pobles americans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada