El dret a la gestió en llibertat de la pròpia vida.

Aquest és el cas de l’Aminatou Haidar, l'activista del Sahara Occidental, que es manté en vaga de fam com a mesura de pressió per a reivindicar una causa social i política del seu poble. Ningú dubta que el dejuni de l'activista saharaui és un d'aquests casos excepcionals i que va de debò, perquè dura ja més de 25 dies i res fa pensar que desistirà de la seva actitud.

Ens tornem a enfrontar davant el dilema del dret d'elecció sobre la gestió de la pròpia vida en un àmbit de llibertat. Ja no es tracta de valorar la decisió presa per Haidar des d'un punt de vista estrictament polític, sinó de valorar la repercussió de les decisions preses per la pròpia persona respecte al dret que té de gestionar la seva vida com ella decideixi.

L'entorn del ser humà és un món de significats més enllà de l'aparença i dels valors. Per tant penso que alguns d'aquests valors, els quals s'orienten a la recerca del bé que proporcionarà la felicitat, són valors ètics que han de ser acceptats universalment, per exemple la llibertat, o la igual en dignitat de totes les persones. Ningú està en poder de la veritat absoluta que li justifiqui a actuar per sobre de la llibertat individual de la pròpia persona, i més encara quan aquesta llibertat s'aplica en decisions que afecten a la pròpia vida.

Entenc que l'ésser humà és "per se" un ésser diferent i totalment autònom de la col·lectivitat en la que habita (sigui la família, el barri, la ciutat o el país). Per tant el dret en l'aplicació d'aquest principi d'autonomia, exigeix el respecte a la capacitat de decisió de les persones, i el dret que es respecti la seva voluntat, en aquelles qüestions que es refereixen a elles mateixes.

Aquest cas de l’Aminatou Haidar comença a plantejar-se com un nou repte legal, en el que la vaguista roman a l'aeroport de Lanzarote en contra de la seva voluntat, però no està institucionalitzada en cap presó i sota responsabilitat de l'Estat, ja que ella vol tornar al Aaiún i tornar amb els seus al Sàhara Occidental, d'on va ser expulsada pel govern del Marroc i obligada a pujar en un avió rumb a aquesta illa canària el passat 14 de novembre.

Els defensors de l'eutanàsia activa, hauríem de seguir amb molta atenció el desenvolupament dels esdeveniments. Perquè una estat laic i aconfessional, com el nostre, no pot limitar el dret a l'autodeterminació individual de les persones, per moltes pressions que rebi de qualsevol confessió religiosa.

Per això, i com defensor del dret a una eutanàsia activa dintre de l'ordenament jurídic actual, demano a tots els homes i dones d'arrelades conviccions religioses que no facin el més mínim esforç per a salvar la meva ànima. Per a això, ja sóc bo jo mateix.