Eleccions europees. Hem d’anar a votar?

Suposo que aquest és el dubte que apareix a més de 375 milions d’electors dels 27 països de la Unió Europea, que serem convocats a les urnes per a triar el nou Europarlament.

Tots els polítics d'Europa estan tement que arribi el moment de les eleccions, perquè llavors mateix es confirmarà el pitjor dels presagis de la gran abstenció que es preveu per a aquesta consulta popular.

Segons sembla, a les últimes avaluacions realitzades per diferents administracions i mitjans de comunicació, la crisi econòmica es planteja com una explicació de la falta d’interès dels ciutadans pel resultat de les eleccions. L'augment de l’atur, la incertesa davant del tancament d’empreses i el temor al futur seran les principals excuses que l'actual sistema polític buscarà per a justificar el gran fracàs de participació.

Però al meu entendre, la Unió Europea apareix davant la gent com un actor llunyà d’aquesta realitat pròxima i urgent, de la qual la seva acció de govern ens agafa lluny.

Entenc el desencantament que els ciutadans senten per tot el que fa referència a l’administració europea, entenent el desencantament com un concepte que no parla només del desengany o la pèrdua de confiança en fets i valors socials, sinó que a part, els pren legitimitat, la seva raó d’ésser perd vigència.

Personalment crec que existeix un desinterès respecte a les institucions de la Unió Europea, que serà molt difícil resoldre. L’abstenció no ha de ser el comportament normal de l’electorat. Ella indica que als ciutadans de la Unió Europea els importa poc participar –en les actuals circumstàncies polítiques– en els assumptes propis del continent. Amb la qual cosa seria intel·ligent plantejar-se que hauríem de donar altre enfocament a l’organització política i econòmica d'Europa.

Potser hauríem de plantejar-nos ésser més conscients de la dificultat que comporta assolir la unitat en una comunitat de 375 milions d’éssers humans de diferents cultures, tradicions, llengües i línies de pensament polític i situació econòmica i social. Aquí no serveix el "Cafè per a tots" tal com estem acostumats a veure al nostre país, és necessari trobar un mecanisme que aglutini les necessitats i les aspiracions culturals, econòmiques i polítiques de països amb estat i països sense estat.

Els ciutadans coneixem molt poc de l’actualitat de la política europea i habitualment quan anem a unes eleccions al Parlament Europeu, solem tenir la tendència d’abordar la problemàtica sempre en clau de política nacional. Ja és habitual que els líders europeus no arribin a saber explicar els horitzons d’una Europa sòlida als seus electors i converteixin la jornada electoral en pugnes nacionals, amb arguments i disputes en clau de política nacional, oblidant el que esta en joc.

Personalment em considero un europeista convençut i militant d’una identitat cultural, social i econòmica entre els diferents pobles d'Europa. Crec que Espanya li deu molt a Europa i precisament per això aniré a votar.