Els bisbes tenen raó.

Si, si, no és que estigui enxampat per una al·lèrgia primaveral de collons. Estic perfectament bé de salut, tant física com mentalment. Però és que estic totalment d'acord amb la campanya que han iniciat els bisbes espanyols, sobre que estan molt més protegits els drets animals que els drets de les persones. I us explicaré el que fa al cas.

Sembla ser que han volgut invertir part dels diners que recapten del 0,7% de l'Impost sobre Rendiment de les Persones Físiques, a contractar una multimilionària campanya de publicitat al servei de la seva ideologia. Vagi per davant que la publicitat, al servei de l'Església és perfectament lícita, encara que dubtosament ètica pel que fa al seu cost. Perquè a la meu entendre convé atenir-se als codis propis d'aquestes tècniques de la comunicació, pensades per a augmentar les vendes d'un producte. O d'una idea, com en el cas dels polítics a la caça del vot.

Sembla ser que durant el mes de març, veurem per tot el país fins a 1.300 tanques, a més de 30.000 cartells i 8 milions de fullets, on un bebé i un linx apareixen junts.

Així, amb aquesta campanya l'Església Catòlica pretén menjar el coco a l'opinió pública, amb a la idea que a Espanya tractem millor als animals i les plantes que als éssers humans.

I és precisament aquí on jo coincideixo amb la Conferència Episcopal Espanyola. Tenen tota la raó del món. I baso la meva argumentació en el cas del Troy, un gos pastor alemany que teníem a la meva casa fa uns anys i que va morir a causa d'un tumor maligne.

Doncs es tracta que quan el veterinari va diagnosticar que el Troy no tenia cap possibilitat de curació i que s’acostava a una agonia de sofriment, ens va proposar d'una forma directa i sincera que el millor per a l'animal era aplicable una eutanàsia activa. A casa tots vam estar d'acord a aplicar un sedant al Troy i posteriorment una injecció letal que acabés amb el seu sofriment.

Doncs per això, coincideixo plenament amb els bisbes i exigeixo que es doni a les persones el mateix dret que empara als animals. I així establir que el dret a decidir sobre una mort digna com exercici de la llibertat sobre la pròpia vida, ha de prevaler sobre el dret a decidir sobre un projecte de vida. Aquesta última decisió només li correspon prendre-la a la dona i els bisbes no són dones, almenys que jo ho sàpiga.