Arxiu del blog

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Una experiència especial de tardor.


Hi ha certes experiències que encara sent de poble, com sóc jo, les vius amb entusiasme pel que tenen d'autèntic. Tenint en compte que vivim en una societat en la qual cada vegada és més difícil trobar l'autenticitat.

Això ve a compte que avui he tingut l'oportunitat de tornar a visitar el Parc Temàtic de l'Oli en l'antiga Torre Sala, al municipi de Les Borges Blanques. Terra de
l’Oli de les Garrigues
.

Ja al 1264, a la Torre Sala els Templers ja s'ocupaven de l'elaboració del millor oli del món, obtingut de les olives arbequines, varietat que va ser portada de Terra Santa pels mateixos cavallers de l'Ordre del Temple.

Avui dia encara es troben intactes els pous subterranis d'oli, les piles, els safarejos i les premses i, s’hi pot admirar un antic molí grec d'oli del segle V a. de C., la premsa de biga més gran d'una sola peça coneguda, l'exemplar més antic d'olivera -segons els botànics-, de més de 2.500 anys d'antiguitat i que encara segueix donant olives, i els detalls d'una cuina catalana de finals del segle XIX, amb un llum d'oli il·luminant la xemeneia.

Ha estat una jornada entranyable en la qual he pogut descobrir les noves seccions que s'han obert en l'esmentat museu.

Aquí podeu veure el que és una Cabana de Voltaa, que és un petit i senzill habitacle molt típic de les comarques interiors. Però la seva tècnica d’edificació, adaptable segons el lloc on es pretenia construir i que utilitza sempre els materials que el pagès té a l'abast a l'entorn més immediat.

Però lo millor de la jornada ha estat el dinar que m'he fotut amb els excel·lents plats que s'elaboren al restaurant de Masia Salat. Concretament m'he fotut:

Primer una amanida de Vieires amb espàrrecs bladers i a blancs, amanit amb una salsa elaborada a la vinagreta de Mòdena.

Un filet de vedella elaborat amb una salsa feta amb base de Rossinyols i regat amb un Vi del Celler del Castell de Montsonís, un vi negre elaborat amb varietats de Merlot i Cabernet Sauvignon. I això si!, amb denominació d'origen Costers del Segre.

Admeto que m'he fotut les botes i gaudeixo fent-vos enveja.

1 comentari:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Un post molt interessant.
Has tingut una jornada ben distreta i profitosa pel que dius que has menjat. L’oli d’oliva un ingredient indispensable per la bona cuina

A mi també m’agrada veure aquest tipus de museus i recordar el que havia vist de petita a pagès.