Vergonya al Tercer Sector per l'espectacle del Parlament de Catalunya.

Aquest matí he tingut la curiositat i la paciència de veure la intervenció dels consellers de la Generalitat de Benestar Social i d'Economia. En la qual haurien de haber donat explicacions a la Mesa del Parlament, sobre el retard del pagament de les nòmines del mes de juliol pels serveis concertats amb les entitats socials.

Si he de ser sincer, no esperava grans descobriments de les intervencions dels consellers en qüestió. Però el que és més fotut, és que tampoc esperaven molt de les aportacions que poguessin fer els partits de l'oposició. Els uns i els altres (govern i oposició) no han estat a l'altura del que esperaven les entitats socials.

D'una banda els consellers del govern de la Generalitat, s'han dedicat a proclamar a tort ia dret el gran paper que desenvolupen les entitats, de l'anomenat Tercer Sector, per la cohesió social de Catalunya. Han posat sobre la taula i els valors de ciutadania i de solidaritat que històricament han desenvolupat aquestes entitats en el teixit social català. No obstant això, el govern d'Artur Mas no ha actuat d'acord amb el discurs d’enaltiment dels valors del Tercer Sector social català.

L'argument del govern per a la justificació de la mesura que han pres és massa socorregut. Sempre la culpa la té Madrid. I no dic que no tinguin raó en una part de la seva argumentació, però el seu argument cau pel seu propi pes quan comproves que el Govern de la Generalitat podria haver pres mesures com: la recuperació de l'impost del patrimoni, la creació de línies de finançament per Tercer Sector de l'Institut Català de Finances o la retallada en les despeses d'assessors i savis.

D'altra banda l'oposició ha tornat a caure en el mateix parany, de qüestionar sistemàticament sense fer aportacions possibilistes per resoldre el problema de finançament de les entitats socials. L'oposició s'ha enrocat en un discurs previsible i sense un interès social, per les obvietats i els continus afalacs a les entitats socials que eren presents a l'acte.

Entenc que com a país tenim els polítics que ens mereixem, en un sistema polític caduc i controlat pels aparells dels partits, com vam poder veure recentment amb el cas de l’Ernest Maragall a qui se l’ha qüestionat per haver discrepat de la línia oficial del partit .

Sincerament esperava molt més de tots plegats. Creia que per un dia, però sobretot per la transcendència humana del tema que s'havia de tractar avui, serien capaços d'afrontar un debat pensant especialment en clau de país, en els milers de ciutadans i ciutadanes que s'han vist afectats per aquest retard en el pagament de les nòmines. Lamentablement m'han decebut tots i continu pensant que "tenim uns polítics que no ens els mereixem".

No em fot la gana de baixar del ruc!

Tinc la sensació que cada vegada som més els que ens entestem a no voler basar-nos del ruc. I aquesta sensació està basada en l'anàlisi de les mesures adoptades pel govern de Mariano Rajoy, en les que podem veure actuacions encaminades directament a retallar l'autogovern de Catalunya. La ciutadania s'està donant compte del projecte polític de la dreta espanyola, que està basat en l'anàlisi ideològic que la FAES d'Aznar està imposant dins del Partit Popular, amb la coartada de la crisi econòmica actual.

Un dels principals objectius d'aquest laboratori d'idees del Partit Popular, que és FAES, és el de l'adoctrinament de les joventuts populars per a la recuperació del "orgull nacional". Bé, tornem a recuperar qüestions com: l'orgull, l'honor o, en definitiva, augmentar la testosterona per recuperar un orgull nacional espanyol molt tocat i acomplexat.

 Aquesta estratègia descentralitzadora del Partit Popular, està portant-nos a un terreny en què ja no es procura mantenir ni els propis gestos de cortesia i bona educació. Mai des de la transició s'havia tingut una actitud tan despectiva des del govern de l'estat espanyol cap a Catalunya i lo català. Sempre hi havia hagut un punt de seny per guardar les formes entre els representants de l'estat i de la Generalitat.

Hem pogut veure molt recentment com el conseller d'economia de la Generalitat, l'afable Mas-Colell, perdia els nervis davant la xuleria burlesca del ministre Montoro. S'ha acabat la bona educació i ens toca rebre el cop a seques, sense disfresses, ni excuses. La qual cosa no és estrany perquè l'Estat ja no suporta la idea autonòmica, a la qual considera un llast insofrible i a la qual dedica una brutal campanya de desprestigi. I quan això passa sabem molt bé, per experiència, que els atacs es focalitzen a Catalunya.

Personalment tinc la sensació que per molts viatges del president Mas faci a l'estranger, li serà difícil contrarestar la mala imatge que dóna de nosaltres el mateix Estat que hauria de protegir-nos. Espanya no només ens deu i no paga, ens espolia fiscalment i no inverteix allò que promet, sinó que ara, a més, ens desprestigia sistemàticament.

Davant aquest plantejament estratègic sobre el desmantellament de l'autonomia catalana del Partit Popular, sembla inevitable que, des de Madrid, es produeixi una marginació tàcita de les forces polítiques catalanes i en especial de Convergència i Unió, per ser la que més suport popular ha rebut en les últimes eleccions. Per aquest motiu, es podria entendre que CiU pactés amb el PP alguna qüestió de supervivència financera puntual per alleujar la Tresoreria de la Generalitat. Però es fa difícil entendre el nomenament de Daniel Sirera com a nou membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya CAC. I això és preocupant encara, perquè va ser precisament el Daniel Sirera qui durant el seu mandat al capdavant del Partit Popular de Catalunya, va intentar portar una línia de fervor desmesurat d'un espanyolisme anticatalà, i tan sols fa un any escrivia al diari "Las Provincias" articles en els que defensava el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.

Davant d'aquesta situació d'atzucac polític o camí sense sortida, pel que fa a la relació amb el govern d'Espanya, em pregunto quant trigarà el President de la Generalitat a forçar l'actual marc legal per visibilitzar el desencontre polític a nivell internacional? Continuarem amb la política de peix al cove o ens estem preparant per alçar el vol definitivament? La resposta a aquestes preguntes és una qüestió de supervivència del poble de Catalunya. Els catalans ja no ens podem permetre una frustració més. Si el govern de la Generalitat no dóna resposta a les necessitats dels catalans, el poble parlarà en les pròximes eleccions.

El Rajoy ens fotrà un bon paquet.

Espanya va malament. Resumint d'alguna manera, aquesta és l'excusa perfecta per justificar l'andanada de retallades que el govern del Mariano Rajoy està preparant per comparèixer, el proper dia 11 d'aquest mes de juliol, al Congrés dels Diputats.

Finalment s'han acabat les celebracions del circ de "la Roja", amb la qual cosa ens han tingut entretinguts fins a culminar amb un orgasme. Ara toca tornar a posar els peus a terra i despertar d'aquesta ressaca de la festa futbolística en la què estàvem.

Si senyors. Espanya és el país que ha guanyat l'Eurocopa de futbol amb la seva selecció, majoritàriament blaugrana, passant per sobre de països que també estan intervinguts o arruïnats com nosaltres. cal recordar a països com: Irlanda, Portugal o Itàlia.

Però Espanya ara ha d'afrontar els reptes que Europa li exigirà i just en aquest punt és on vull posar el dit a la nafra. La esmentada excusa perfecta (Espanya no va bé), serà l'argument principal de les retallades socials que la dreta espanyola portava anys intentant aplicar a tota la ciutadania. Això sí, procurant que les classes socials que han donat cobertura històrica al nucli més reaccionari del Partit Popular, no perdin ni un cèntim dels seus privilegis ni del seu tracte preferent. Poso per exemple els 2.000 milions d'euros que el president del banc de Santander, Emilio Botín, va evadir a paradisos fiscals i que ara tornaran nets i blanquejats.

Hi ha rumors versemblants que el bo del Mariano ens prepara un segon semestre calentet per fer-nos pujar la pressió arterial. Es parla que el Mariano i el seu equip d'operacions especials (la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Luis De Guindos, Cristóbal Montoro i el cap de l'Oficina Econòmica, Álvaro Nadal) posaran sobre la taula un paquet de mesures per tranquil•litzar la Merkel i als mercats, encaminades a carregar les penúries a les classes mitjanes sense afectar les classes altes.

S'estan rumorejant mesures com:

• Retall i enduriment de l'assegurança d'atur. 
• Còmput de tota la vida laboral per cobrar la jubilació. 
• Pujada de l'IVA. • Recàrrec fiscal en els combustibles. 
• Eliminació de la desgravació per l'habitatge. 
• Retall de despeses de personal a l'Administració central (complements i fons de pensions dels funcionaris). 
• Aplicació de la reforma laboral a l'Administració (possibilitat de ERO en els ajuntaments). 
• Control estatal de la despesa sanitària de les autonomies. 
• Replantejament de la privatització d'AENA i Loteries. 
• Peatges a la xarxa d'autovies. 
• Retall d'un 10% dels funcionaris de les diferents administracions de l'estat espanyol. 

Aquestes són algunes de les mesures que han anat apareixent en diferents mitjans de comunicació al llarg d'aquesta setmana. Vull veure si el Mariano continuarà traient pit com va fer, la setmana passada, en tornar de la cimera comunitària en la qual es vanagloriava d'haver quadrat a la Merkel amenaçant amb la ruptura europea al costat del president en funcions italià Monti. Allí vam veure un Mariano pletòric de satisfacció i presumint, amb certa xuleria madrilenya, que Europa havia entès el missatge que ell li havia donat.

Doncs bé, el paquet que se'ns presentarà al Congrés de diputats el proper dia 11, serà la factura que Espanya haurà de pagar perquè Europa injecti finançament directament als bancs. Això que el "Marianico el corto" ens va vendre com una experiència d'èxit de la seva habilitat, es transformarà en un malson per a milers i milers de famílies espanyoles que es veuran afectades per la sagacitat del president del govern espanyol i del seu equip.