El
procés català ha estat el motiu que justificava aquest canvi de continguts
programàtics en els pamflets del Partit Popular. És evident que la
independència de Catalunya s'ha convertit en un problema d'Estat, ja que posa
en perill la viabilitat econòmica i social de l'Estat espanyol. Catalunya
representa el 20% del producte interior brut espanyol (Euzkadi només
representava el 5% tot i la sang vessada). Per tant, la viabilitat econòmica
d'un país que no és competitiu industrialment i que el seu únic recurs està
centrat en el turisme, no es pot permetre el luxe de perdre una peça tan important
com Catalunya (que representa gairebé el 40% de la indústria turística
espanyola).
El
menyspreu constant, que s'ha fet des de les institucions espanyoles, de la
idiosincràsia i de la cultura catalana, s'ha convertit en un escull insuperable
per establir ponts de diàleg que poguessin permetre una convivència dins de
l'Estat espanyol. L'estratègia re-centralitzadora que va iniciar el Partit
Popular en accedir al govern amb majoria absoluta, era un atac directe a la
línia de flotació del que es coneixia com la "autonomia catalana".
Estava clar que la ultradreta del Partit Popular volia aprofitar els quatre
anys de majoria absoluta per desmuntar tot el que s'ha aconseguit fins al
moment.
El
xoc de trens era i és inevitable i, al meu entendre, serà el factor que
impulsarà a polaritzar la societat catalana i a posar en qüestió la viabilitat
econòmica d'un país membre de la Unió Europea com Espanya. Europa té un greu
problema amb l'estabilitat de l'economia espanyola, ja que té un volum massa
gran per deixar-lo caure sense que comporti conseqüències greus en l'economia
europea. D'altra banda, Estats Units necessita que Espanya gaudeixi d'una
estabilitat política que garanteixi i consolidi la seva posició geo estratègica
en el control de la mediterrània i del nord d'Àfrica.
Tant
Europa com els Estats Units no es poden permetre una Espanya feble i
desestabilitzada, que posi en perill la pau econòmica i social del vell
continent.
Doncs
aquest és justament on és l’as a la màniga que han de jugar tant el govern com
el parlament català, per forçar una negociació amb Espanya que garanteixi la
consolidació de l'autogovern i del model de societat catalana, o en cas
contrari apostar decididament per la segregació de l'Estat espanyol.
Un
cop més la miopia política de la classe política espanyola, que encara viu en
plena edat mitjana, on la “hidalguía” i el “senyoriu” eren estratègiques en
l'organització social espanyola. La burgesia espanyola que va consagrar la
dictadura de franquista, ha continuat gestionant el dia a dia polític i social
després de la mort del dictador. Va facilitar l'accés a la direcció de l'Estat
del vell Borbó, fabricant-li una personalitat "campechana" que
permetés que l'Espanya profunda el adoptés com a líder espiritual.
Està
clar que aquest xoc de trens ha pujat un nivell més el grau d'agressivitat i de
radicalitat d'aquest nacionalisme espanyol més reaccionari. La petició de
sancions penals als representants del govern i del parlament de Catalunya, és
l'inici d'un llarg rosari de caps que es tallaran i que alimentaran un
cementiri polític ple de personatges mítics. Artur Mas serà inhabilitat per la
seva actuació en la consulta del 9-N, a ell el seguiran l'actual presidenta del
Parlament de Catalunya Carme Forcadell i a no gaire trigar l'actual president
de la Generalitat Carles Puigdemont.
L'estratègia
catalana no pot ser una altra que la de substituir líders inhabilitats per
noves persones que continuïn fent el camí de desgast continu. La inestabilitat
de l'economia espanyola és la garantia de la supervivència de Catalunya com a
país.
