L'estelada com a arma de destrucció massiva.

És ben cert que la banda del Partit Popular està en hores baixes. Queden molt lluny aquells temps en què quan s'apropava una contesa electoral o es necessitava distreure l'atenció de l'opinió pública, es recorria a ETA utilitzant a les entitats de víctimes del terrorisme. Aquest recurs permetia sortir-se’n de forma reeixida de molts carrerons sense sortida a què el capritx de la política ens conduïa.

L'assassinat de Miguel Ángel Blanco per ETA, va ser un dels filons electorals més grans que es van descobrir després de la mort de Franco. L'absència total d'escrúpols morals per utilitzar el dolor de la família Blanco, així com el de centenars de familiars de víctimes del terrorisme sense sentit, es va anant acceptant a nivell mediàtic. Cal reconèixer però, que la banda del Partit Popular utilitzava el comodí del terrorisme per amagar la seva pròpia corrupció, protegir els interessos de l'oligarquia de l'Ibex 35 o apuntalar una monarquia trontollant.

Renunciar a aquest recurs tan llaminer, com ha estat la tragèdia de les víctimes del terrorisme, no estava en els plans de futur d'aquesta ultra dreta espanyola d'inspiració franquista. A aquest joc també hi van contribuir els seus "còmplices necessaris" del PSOE. Tots dos se sentien còmodes enarborant els noms de les víctimes dels seus partits, com a element electoral i diferenciador de la resta d'opcions polítiques que no podien utilitzar-lo.

Però de sobte, resulta que aquests insensats de l'ETA decideixen deixar de matar i comencen a plantejar una renúncia amb el desmantellament de la seva estructura. Aquesta decisió posava en perill l'argumentari polític que tants bons resultats havia proporcionat fins llavors. Era imprescindible iniciar una batalla per evitar que ETA fes el pas de lliurar les armes i tancar definitivament la mina electoral del terrorisme.

Calia fer noves prospeccions per trobar nous filons que continuessin alimentant la maquinària d'aquesta oligarquia dominant, a la qual serveixen tant el PP com el PSOE.

És en aquest moment quan comença a aparèixer el "assumpte català" com a alternativa a un "terrorisme amortitzat". Calia inventar greuges i es va començar amb l'atac al català, inventant una suposada marginació de la llengua de Cervantes a terres catalanes. Les eines per preparar el terreny eren molt clares, s'utilitzaria el poder judicial posat al servei de la causa i des del poder legislatiu s'estructurarien noves eines que envaïssin les competències transferides a les Generalitat.

A partir d'aquí comença la recollida de signatures de la banda del Partit Popular per mutilar l'Estatut de Catalunya del 2006, els atacs a la cultura i els símbols catalans i la invasió de competències transferides. L'objectiu no era altre que generar la catalanofòbia necessària que tornés a omplir les urnes de la banda del Partit Popular. A aquest nou filó electoral aviat es va afegir el PSOE que volia compartir aquest pastís iniciat per la dreta.

Convertir l'Estelada com a arma de destrucció massiva, després de convertir-se en símbol de la reivindicació independentista que des del 2010 ve traient a milions de catalans als carrers, ha estat un error tàctic de caràcter monumental. A part d'alimentar l'independentisme i la seva posada en escena, no ha suposat cap revulsiu per a l'electorat de la banda del Partit Popular. I de retruc, ha fet palesa la imatge que Espanya ha transmès a nivell internacional. Una Espanya superada per la incompetència dels seus líders i una Catalunya que es va obrint pas en l'escena internacional.