Demagògia nuclear.

No és la primera vegada que dic públicament que tenim una classe política de baix perfil. Només hem de tibar la corda amb temes de fort impacte social, per a comprovar que els nostres polítics es caguen de por.

Un exemple molt clar ho trobem en l'alarma social que ha creat la presentació de la candidatura d'ASCÓ per a albergar el ATC (Magatzem Temporal Centralitzat), el cementiri de residus nuclears. La convocatòria pública del Ministeri d'Indústria per a seleccionar al poble que instal·li el magatzem nuclear ha deslligat una agra polèmica entre les administracions i els partits polítics, i ja són sis les candidatures (una d'elles compartida per dos municipis confrontants).

Personalment cre que el govern central ha dut aquest cas d'una forma caòtica i barroera, perquè el primer que hauria d'haver fet és pedagogia i donar la màxima informació a tota la ciutadania, explicant en que consisteix un Cementiri Nuclear. Que al meu entendre hauria de ser un lloc preparat per a gestionar de forma definitiva els residus radioactius. Aquests s'haurien de crear en zones geològicament adequades, que poguessin assegurar una perfecta estanqueïtat, doncs una filtració d'aigua podria arrossegar isòtops radioactius fora del lloc.

Doncs no només no s'ha fet així, sinó que s'ha fomentat la lluita entre territoris aprofitant la conjuntura de crisi en la qual vivim, perquè els municipis de territoris més desfavorits econòmicament, hagin de recórrer a albergar aquestes instal·lacions d'alt risc per a portar riquesa i llocs de treball.

Al meu entendre s'ha pogut constatar una falta de lideratge polític en els partits catalans amb representació parlamentària. Cadascun dels partits ha fet una escenificació pública de les seves pròpies misèries:

- El Partit Popular de Catalunya ha sortit en defensa del cementiri nuclear d'una forma decidida i clara. Probablement perquè els seus votants mai s'han sentit especialment sensibilitzats pel tema del medi ambient.

- Iniciativa per Catalunya Verds ha estat coherent amb el seu discurs polític que forma part de la seva pròpia idiosincràsia. Potser eren els únics autoritzats a oposar-se al cementiri nuclear i no haver d'aportar res a canvi per a revitalitzar el territori afectat, ja que ells sempre han dit el mateix.

- Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apuntat al populisme d'estar radicalment en contra, però sense aclarir com resoldrem el dèficit que tenim a Catalunya pel que fa a la producció d'energia elèctrica. He trobat a faltar un discurs propi d'un partit que està en el govern i no un discurs d'un partit des de l'oposició.

- Convergència i Unió s'ha deixat dur pel corrent en contra del cementiri nuclear. Primer amenaçant amb l'expulsió del partit de l'alcalde d'ASCÓ (segons va afirmar el secretari general adjunt de CDC Felip Puig) i després rebaixant la sanció amb l'obertura d'un expedient disciplinari com va afirmar l'actual president de CIU Artur Mas. O el Felip Puig es va llençar a la piscina pel seu compte fent les amenaces (si és així algú hauria de donar-li un clatellot), o l’Artur Mas li ha entrat por conscient dels resultats dels últims sondejos electorals que el situen com a possible futur President de la Generalitat. Sigui com sigui, Convergència i Unió no han tingut una coherència política en la gestió del cementiri d'ASCÓ.

- El Partit dels Socialistes de Catalunya tampoc ha estat al nivell que s'ha d'exigir a algú que està en el govern. El president Montilla va sortir tard a l'escena política per a donar explicacions, conscient que era un tema que havia promogut ell com a ministre i que ara devia de denunciar com a President. El que està clar és que els seus arguments per a oposar-se al cementiri nuclear eren molt pobres. No podem defensar una quota de solidaritat nuclear en la producció d'energia i evadir la responsabilitat de la quota en l'emmagatzematge de residus.

Personalment estic en contra de l'energia nuclear com a sistema prioritari en la generació d'energia elèctrica, considero que hem de fer esforços per a reduir el consum d'energia i fomentar la implantació de les energies alternatives. Però també soc conscient que actualment tenim una realitat de demanda energètica que fa necessària l'energia nuclear (encara que sigui de forma temporal), i conseqüentment hem de ser responsables de la gestió dels residus nuclears que aquesta energia genera.

També reconec el dret dels habitants del municipi d'ASCÓ i de la comarca de la Rivera d'Ebre, per a portar al seu territori els mitjans econòmics necessaris per a subsistir els seus habitants.

Ha ara només ens falten polítics capaços de prendre decisions amb criteris de país i no amb criteris basats en sondejos electorals.

La indústria farmacèutica i el negoci de la por.

Avui he rebut un correu electrònic amb un enllaç a un vídeo d'una editorial del Iñaki Gabilondo, en la qual feia palesa l'organització del frau de la Grip A. Aquest enllaç m'ho ha enviat Nuria Pujol, totalment conscient que assoliria provocar la meva reflexió.

Ja vaig fer durant l'estiu un Post sobre els foscos interessos que mouen l'economia mundial. És evident que per a portar a terme aquest frau eren necessàries tres grans condicions:

Primera: que es donés un brot en un país subdesenvolupat o en vies de desenvolupament, perquè hi hagués un ràpid contagi i donades les precarietats sanitàries, un nombre de morts per a que ens fes fixar l'atenció en ell.

Segona: que les agències de salut de les organitzacions internacionals (Organització Mundial de la Salut) i les dels països més desenvolupats, estiguessin al mateix nivell d'engany, per a certificar científicament l'estafa.

Tercera: que els principals mitjans de comunicació, a nivell mundial, fessin d'aquesta notícia el seu centre d'atenció durant molts mesos, amb la finalitat de generar alarma social i necessitat de consumir milions de vacunes. Els mitjans de comunicació de masses, els principals accionistes de les quals, ho són també de les companyies farmacèutiques, estan jugant un important paper en tot aquest frau. No hi ha dia que els informatius deixin d'alarmar-nos amb algun nou cas de grip A, tot hi que altres malalties, la desnutrició o la guerra tinguin moltes més víctimes diàriament.

Està molt clar que els orígens del capital que s'amaga darrere de les majors indústries farmacèutiques a nivell mundial, darrere dels principals mitjans de comunicació del nostre planeta i que ajuda a "convèncer" als responsables científics de les agències de salut internacionals, és el mateix. Coincideixen accionistes que tenen repartit el seu capital en tota la trama.


Per això, no hem d'oblidar mai que el negoci de les multinacionals farmacèutiques són les malalties, si els efectes d'aquestes s'atenuessin o simplement s'aconseguissin eliminar, aquelles deixarien d'obtenir beneficis. Si per contra, es mantinguessin latents sempre o apareguessin altres noves, els beneficis per a les farmacèutiques augmentarien, gràcies a la venda dels medicaments ja existents o a la comercialització d'altres nous.

Aquest és el cas de personatges com el Donald Rumsfeld (Secretari de Defensa amb el Bush) que al costat d'altres membres de la seva banda, s'embutxacaran enormes quantitats de diners amb la venda d'aquestes vacunes de disseny.

Cada vegada es fa més evident que la grip A és un sinistre negoci de les companyies farmacèutiques, per a continuar augmentant els seus beneficis econòmics, i que estan utilitzant per a això, a una de les vies més contagioses, l'alarmisme portat a terme pels mitjans de comunicació.

La veritat és que no han descobert la sopa d'all. El fet de crear necessitats alarmants per a després oferir solucions, és un vell truc de mercadeig elemental, dissenyat amb un únic objectiu: recaptar diners. I en el cas del virus AH1N1 aquesta solució la trobaria la Indústria Farmacèutica, és clar! ells només troben la salvació si se'ls injecta una forta suma de diners per a "treballar" en un antídot i evitar una horrible pandèmia.

Cada vegada m'estic convencent més, que un dels filons de negoci més importants és la indústria de la por. Aquest indústria està alimentant a moltes boques de sectors com: la indústria farmacèutica, el món de les assegurances, la indústria militar i molts més que centren el principal valor del seu negoci a acollonir a la gent.

Les morts d'Horta de San Joan i la responsabilitats públiques.

Finalment ha esclatat el que es veia venir. Quan s'ha aixecat el secret del sumari del cas de l'incendi d'Horta de San Joan, han aparegut tot un seguit de professionals de la funció pública i de polítics que s'han quedat literalment amb el cul a l'aire.

Em sap molt greu el dolor que les famílies dels cinc bombers lleidatans morts hagin de reviure aquest episodi en els pròxims mesos. És l'únic punt negatiu que obertura del sumari ha tingut, perquè vull i desitjo que la mort d'aquests cinc professionals serveixi per a definir les relacions entre els professionals de l'administració publica i els responsables polítics.

Sembla ser que el Conseller Baltasar està començant a recollir els fruits del seu propi estil de govern. Un estil impulsiu i poc reflexiu que ja va fer palès en les intencions de fer un transvasament del riu Segre a la conca del riu Ter, amb nocturnitat i traïdoria. Traient pit i amenaçant a tort i a dret.

Jo personalment no el responsabilitzo d'haver anunciat públicament i amb molt èmfasi, que l'incendi va ser provocat per un llamp. Perquè al cap i a la fi, estava assessorat per un informe fet per uns professionals de l'administració pública. L'obertura del sumari ha desmentit radicalment els "criteris professionals" amb els quals es va elaborar l'esmentat informe. Per tant considero que el Conseller Baltasar no ens va mentir i l'única cosa que va fer és transmetre una mentida amb la qual va ser enganyat.

D'altra banda si que considero que el Conseller Baltasar és culpable d'encobrir la ineptitud d'uns professionals del Cos d'Agents Rurals, al no depurar responsabilitats entre els professionals que van elaborar l'informe.

Ahir vaig escoltar per Catalunya Radio les declaracions del president del col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya, en les quals denunciava que la formació que té el Cos d'Agents Rurals no és suficient per a garantir una resposta tècnica adequada en un cas com aquest.

Jo em plantejo si aquest informe l’hagués realitzat una consultora privada. Quin hauria estat la resposta del Conseller Baltasar? Potser emprendre una acció judicial contra la consultora i contra els quals van signar l'informe? En canvi quan es tracta de personal propi de l'administració i funcionaris amb el lloc de treball fix, no té collons d'exigir i depurar responsabilitats.

D'altra banda no hem d'oblidar l'actuació dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Perquè a la vista de les frases literals de les trucades dels bombers morts, han aparegut dubtes sobre la idoneïtat de l'estratègia dels comandaments del Cos de Bombers.

A mi se'm plantegen una sèrie de dubtes arran del descrit en el sumari com:

• Els protocols d'actuació són els adequats? Sembla ser que els sindicats majoritaris posen en dubte la idoneïtat d'aquests protocols.

• Les decisions preses pels comandaments dels bombers eren correctes? Tenint en compte que la climatologia era imprevisible, serà necessari avaluar si es van prendre uns riscos excessius enviant a aquests bombers al lloc on van trobar la mort.

• La designació dels comandaments dels bombers es fa amb un criteri tècnic o amb un criteri polític? És curiós que quan hi ha un canvi de govern a la Generalitat, hi ha una cascada posterior de nomenaments de càrrecs nous. Vull suposar que aquests nomenaments es fan sobre la base dels mèrits d'experiència i formació de les persones que accedeixen a ells.

• Per què hi ha hagut tanta pressa a atribuir la culpa al canvi de direcció del vent? Estaven encara recent morts i ferits els bombers, quan ja s’apuntava la responsabilitats al vent. En canvi ara sembla que sorgeixen dubtes sobre de si el vent va ser l'únic responsable.

Penso que exercir un càrrec públic suposa assumir responsabilitats quan les decisions han estat errònies, dimitint del càrrec si l'error és propi i depurant responsabilitats si l'és aliè. Amb la qual cosa penso que els Consellers Baltasar i Saura haurien de decidir si assumeixen ells alguna responsabilitat o l'exigeixen a algun dels seus subordinats. Però el que és molt clar és que algú la va cagar i ara no podem dir com el Bob Dylan que "la resposta està en el vent".