La cara i la Creu de l'energia nuclear.

Vivim en una societat en la que hem establert una escala de valors en la qual ens auto exigim una sèrie comoditats a les que no estem disposats a renunciar. Aquestes comoditats ens estan obligant a utilitzar energies que no són totalment segures a dia d'avui.

Davant d'aquesta situació, em venen al cap una sèrie de qüestionaments sobre la seva utilitat. Com per exemple em pregunto si podria Espanya prescindir de l'energia nuclear? Ens aboca el consum elèctric a estar lligats a una font d'energia que ha generat ja diverses alertes planetàries? Sortiria més car suplir per altres fonts? Els experts ofereixen visions irreconciliables, encara que és majoritària l'opinió dels que consideren que, si s'opta pel tancament, hauria d'abordar-se de manera programada. Vistos els successos del Japó, el millor argument de defensa de les nuclears és que poden ajudar a mitigar el canvi climàtic.

És clar que el debat sobre si NUCLEARS SÍ o NUCLEARS NO, ha de comportar amb si, el debat sobre el model de societat que ens hem creat. En la meva opinió si no alterem la gran dependència que actualment tenim de l'energia elèctrica, la utilització de les centrals nuclears és imprescindible per mantenir l'elevada demanda de quilowatts hora que necessitem.

D'altra banda, s'ha demostrat el gran perill que suposa la utilització de l'energia nuclear. No només perquè estem exposats a que fenòmens naturals, com el cas del Japó, puguin arribar a provocar fuites radioactives o fins i tot una explosió nuclear, si no que a més dels fenòmens naturals, aquest tipus d'energia necessita d’un gran rigor en el seguiment de tots els protocols de manteniment. La qual cosa és un perill afegit als dels fenòmens naturals, ja que tenim l'exemple de Txernòbil que va suposar una alerta mundial d'intoxicació radioactiva. No hi ha cap garantia que països amb escassos recursos econòmics, puguin dedicar les atencions necessàries perquè en les centrals que tenen, disposin de la garantia de bon funcionament.

És clar que, ara per ara, l'energia nuclear sembla insubstituïble per garantir l'elevada demanda energètica de la nostra societat. Per tant, assumint la nostra dependència de l'energia nuclear hem d'iniciar un procés cap a les energies alternatives, que garanteixi l'ús d'energies renovables prou eficients com per no dependre exclusivament de les centrals nuclears.

Encara estem en ple debat sobre la ubicació que el govern espanyol ha d'assignar per al magatzem de residus nuclears al qual opten diverses localitats, entre elles la localitat d'Ascó. Amb totes les batalles polítiques i amb tota la demagògia utilitzada, és clar que si som tolerants per mantenir una centrals nuclears al nostre territori, també hem de ser tolerants per albergar al nostre país els residus que generen les nostres centrals.

L'energia nuclear no està controlada al 100% per l'home. No es tracta només d'accidents produïts per desastres naturals, sinó també accidents produïts per l'ésser humà o per avaries mecàniques. El que ha quedat en evidència és que l'energia nuclear no és una energia segura i defensar la seva utilització, implica assumir un conjunt de riscos.

Espanya no té el nivell tecnològic que té Japó per defensar-se d'un incident nuclear. Imaginem el que hauria suposat aquest accident al nostre país.

Demagògia nuclear.

No és la primera vegada que dic públicament que tenim una classe política de baix perfil. Només hem de tibar la corda amb temes de fort impacte social, per a comprovar que els nostres polítics es caguen de por.

Un exemple molt clar ho trobem en l'alarma social que ha creat la presentació de la candidatura d'ASCÓ per a albergar el ATC (Magatzem Temporal Centralitzat), el cementiri de residus nuclears. La convocatòria pública del Ministeri d'Indústria per a seleccionar al poble que instal·li el magatzem nuclear ha deslligat una agra polèmica entre les administracions i els partits polítics, i ja són sis les candidatures (una d'elles compartida per dos municipis confrontants).

Personalment cre que el govern central ha dut aquest cas d'una forma caòtica i barroera, perquè el primer que hauria d'haver fet és pedagogia i donar la màxima informació a tota la ciutadania, explicant en que consisteix un Cementiri Nuclear. Que al meu entendre hauria de ser un lloc preparat per a gestionar de forma definitiva els residus radioactius. Aquests s'haurien de crear en zones geològicament adequades, que poguessin assegurar una perfecta estanqueïtat, doncs una filtració d'aigua podria arrossegar isòtops radioactius fora del lloc.

Doncs no només no s'ha fet així, sinó que s'ha fomentat la lluita entre territoris aprofitant la conjuntura de crisi en la qual vivim, perquè els municipis de territoris més desfavorits econòmicament, hagin de recórrer a albergar aquestes instal·lacions d'alt risc per a portar riquesa i llocs de treball.

Al meu entendre s'ha pogut constatar una falta de lideratge polític en els partits catalans amb representació parlamentària. Cadascun dels partits ha fet una escenificació pública de les seves pròpies misèries:

- El Partit Popular de Catalunya ha sortit en defensa del cementiri nuclear d'una forma decidida i clara. Probablement perquè els seus votants mai s'han sentit especialment sensibilitzats pel tema del medi ambient.

- Iniciativa per Catalunya Verds ha estat coherent amb el seu discurs polític que forma part de la seva pròpia idiosincràsia. Potser eren els únics autoritzats a oposar-se al cementiri nuclear i no haver d'aportar res a canvi per a revitalitzar el territori afectat, ja que ells sempre han dit el mateix.

- Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apuntat al populisme d'estar radicalment en contra, però sense aclarir com resoldrem el dèficit que tenim a Catalunya pel que fa a la producció d'energia elèctrica. He trobat a faltar un discurs propi d'un partit que està en el govern i no un discurs d'un partit des de l'oposició.

- Convergència i Unió s'ha deixat dur pel corrent en contra del cementiri nuclear. Primer amenaçant amb l'expulsió del partit de l'alcalde d'ASCÓ (segons va afirmar el secretari general adjunt de CDC Felip Puig) i després rebaixant la sanció amb l'obertura d'un expedient disciplinari com va afirmar l'actual president de CIU Artur Mas. O el Felip Puig es va llençar a la piscina pel seu compte fent les amenaces (si és així algú hauria de donar-li un clatellot), o l’Artur Mas li ha entrat por conscient dels resultats dels últims sondejos electorals que el situen com a possible futur President de la Generalitat. Sigui com sigui, Convergència i Unió no han tingut una coherència política en la gestió del cementiri d'ASCÓ.

- El Partit dels Socialistes de Catalunya tampoc ha estat al nivell que s'ha d'exigir a algú que està en el govern. El president Montilla va sortir tard a l'escena política per a donar explicacions, conscient que era un tema que havia promogut ell com a ministre i que ara devia de denunciar com a President. El que està clar és que els seus arguments per a oposar-se al cementiri nuclear eren molt pobres. No podem defensar una quota de solidaritat nuclear en la producció d'energia i evadir la responsabilitat de la quota en l'emmagatzematge de residus.

Personalment estic en contra de l'energia nuclear com a sistema prioritari en la generació d'energia elèctrica, considero que hem de fer esforços per a reduir el consum d'energia i fomentar la implantació de les energies alternatives. Però també soc conscient que actualment tenim una realitat de demanda energètica que fa necessària l'energia nuclear (encara que sigui de forma temporal), i conseqüentment hem de ser responsables de la gestió dels residus nuclears que aquesta energia genera.

També reconec el dret dels habitants del municipi d'ASCÓ i de la comarca de la Rivera d'Ebre, per a portar al seu territori els mitjans econòmics necessaris per a subsistir els seus habitants.

Ha ara només ens falten polítics capaços de prendre decisions amb criteris de país i no amb criteris basats en sondejos electorals.

Un dia segrestat per una tempesta de vent.

Definitivament nosaltres som molt dependents de l'energia elèctrica. Ahir, més o menys sobre les 10 del matí, hi va haver una apagada que va afectar a tot el meu poble tot el dia i com era d'esperar s'han muntat un merder.

Sembla mentida la dependència que ens hem generat en les activitats de la nostra vida, amb l'ús de l'electricitat. Per exemple si ens quedem sense aigua una hora no importa, sense gas no patiríem massa, sense telèfon fins i tot descansaríem, però sí no hi ha electricitat llavors és un verdader caos. Realment et quedes sense res a fer, res!.

Per exemple a casa meva ens quedem tots com apagats, sense sang, mirant-nos les cares. La canalla avorrint-se perquè no funciona la Wii ni la Play. A l'hora de dinar, corrent a buscar una bombona de butà per instal·lar-la en un tres peus i fer la menjar al jardí. Després de dinar t 'entra lo mono de no poder veure les imatges de sang i fetge de Palestina, com tampoc pots posar la pel·lícula avorrida de la tarda, aquesta que t'ajuda a fer la migdiada.

Definitivament penso que el subministrament que necessito si o si és l'electricitat mentre no cobrin per l'aire. Ens ha fet tan dependents d'ella, que tenim unes llars dissenyades i pensades, única i exclusivament, per a fer riques a les empreses elèctriques.

Fa tot just uns dies, hem pogut veure com Rússia ha provocat una guerra de subministraments energètics, tallant l'accés al gas a Ucraïna. Senzillament amb tallar l'accés al subministrament de gas per a les calefacció a milions de llars de centre Europa i Ucraïna en ple hivern, ha aconseguit que s'acceptin les seves imposicions en les quotes de subministrament energètic. Amb la qual cosa, podem comprovar que aquesta estratègia de coacció, serà cada vegada més utilitzada pels països que tenen una posició preeminent de força en temes energètics.

Quan et quedes a les fosques és quan t'adones que la teva casa recrea un ambient gòtic de cementiri que et cagues, i ja pots començar a preparar-te per a un ritual satànic.

No pots posar l'ordinador. (Això és el que més destrossa la teva vida, et deixa en una situació de misèria total). No tens correu electrònic, ni pots llegir Blocs, ni pots entrar al Facebook. Vaja una autèntica tragèdia.

Llavors pots sentar-te a mirar la pantalla de l'ordinador il·luminada per una vela només pensant el temps que queda per tornar a veure'l endollat. Però això no acaba aquí.

L'endemà al matí, et quedes sense torrades, com no les torris al sol. Se't queda el mp3 sense bateria, no pots cargarlo… Intenta viure sense música… és impossible.

És hivern, a passar fred, no pots posar l'estufeta. La tele?, res, una altra cosa per il·luminar amb una espelma.

Doncs molts depenem dels trastos aquests que funcionen amb electricitat. I si ens els treuen, podem entrar en una fase de angoixa perillosa.

Ho deixo aquí com anècdota intersante, plantejeu-vos passar un dia sense tocar ni l'ordinador, lo mòbil, la televisió… Hi ha moments en els que la nostra felicitat depèn d'això.

Però reconec que l'experiència ha valgut la pena, i ja que hi ha vegades que necessito desconnectar-me dels equips. I tornar a reprendre un ritme de vida que feia temps havia oblidat. Aquest aïllament tecnològic m'ha permès tornar a recuperar el plaer en una conversa, una cultura oblidada, un mirar per la finestra a saber que o el poder gaudir jugant al Penjat (funciona sense electricitat).