Qui va inspirar l'atemptat de les Rambles?

 El 17 d'agost de 2020 es compleixen tres anys dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. L'advocat del pare d'una víctima dels atemptats, Jaume Alonso-Cuevillas, ha posat en qüestió que el que és considerat el cervell principal dels atemptats Abdelbaki Es Satty, estigui mort. El lletrat argumenta que els informes dels forenses no són concloents i que, mentre els veïns de la casa d'Alcanar asseguren que hi havia 4 o 5 persones, només es van trobar restes de dos cadàvers i la persona supervivent que ara està processada.

Una altra de les grans incògnites que apareixen sobre el cas és que no es va trobar ni el mòbil ni les targetes SIM d'Es Satty. Tot i això, també consta que una neboda seva va comprar dos bitllets d’avió la nit del 16 d'agost, en què va explotar la casa d'Alcanar. Segons el relat de l'advocat, està constatat que dos dels nois de Ripoll van ser a l'aeroport del Prat aquella mateixa nit de l'explosió. 

L'advocat també ha assegurat que el telèfon d'Es Satty va rebre trucades el dia 20 d'agost de 2017, tres dies després de l’atemptat, que no eren només un intent de connexió que no funcionés. Per tant, hi ha massa indicis que fan qüestionar la suposada veritat que s'ha venut als mitjans de comunicació espanyols, si partim de la base que el mateix cervell de l'operació i imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va treballar com a informador per al CNI fins al mateix dia de l'atemptat. 

Així doncs, hi ha moltes preguntes a l'aire, com: quines són les implicacions dels serveis secrets espanyols en el brutal atemptat? Si tenien perfectament identificats els membres de la cèl·lula terrorista, seguien els seus moviments i els escoltaven les seves comunicacions, per què no els van detenir i van evitar l'atemptat? És del tot evident que sabien de l'existència de la casa i taller de bombes d'Alcanar on el seu confident residia. Per què no es va reaccionar ni tan sols en el moment que el xalet va volar pels aires la nit abans dels atemptats? Aquest ja era un indici més que evident de la perillositat d'uns personatges perfectament identificats i localitzats. 

Tampoc hem d'oblidar com es van filtrar "Fake news" en mitjans de comunicació, com "el Periódico", on es posava als Mossos d'Esquadra en una diana mediàtica, amb informacions fosques sobre si la policia catalana havia rebut un avís de la imminència d'un atemptat. Però aquests mateixos mitjans que estan a sou del Règim del 78, finançat per l'IBEX-35, ara callen sobre el fet que les forces policials espanyoles tenien més que un avís difús. Coneixien tots els detalls de la cèl·lula terrorista. 

Aquí podem veure clarament com es var aplicar "l’Omertà" o llei del silenci imposada en tots els mitjans de comunicació d'Espanya. Tampoc hem d’oblidar el veto polític que en el seu moment van imposar el PSOE, el PP i Cs, a qualsevol tipus d'investigació d'aquests fets que pogués destapar tota aquesta pudor, ni la inacció de les forces policials i judicials, que no només són lamentables, sinó que obren la porta a qualsevol hipòtesi basada en la preparació d'un atemptat per justificar l'actuació de l'Estat espanyol, mitjançant les seves forces i cossos de seguretat, intervenint el quefer diari de la ciutadania catalana per poder evitar el referèndum d'l'1 d'octubre. 

Si em baso en la dita castellana que diu "blanco y en notella... Leche", és molt greu arribar a la conclusió que estem davant d'una branca més de les clavegueres de l'Estat, que no va dubtar ni un sol minut a atacar un dels sectors econòmics més potents de Catalunya com el turisme, per criminalitzar un acte democràtic com el referèndum del Procés. Mentrestant, el conseller d'Interior que fer front a  l'atemptat, Quim Forn, és a la presó i el màxim comandament dels Mossos que va neutralitzar el grup terrorista, el major Trapero, juntament amb la seva cúpula policial, estan pendents de ser sentenciats a anys de presó. Escàndol i vergonya són paraules suaus per definir tot aquest assumpte. 

La degradació d'un estat que actua d'aquesta manera és total. Després de veure la gran exhibició de l'Estat espanyol en valors tan importants com: la total absència de principis democràtics, la corrupció generalitzada dels partits del Règim del 78 que s'han anat alternant en els governs i la politització i corrupció del Poder Judicial a Espanya, no ens ha d'estranyar gens que l'ex cap de l'Estat espanyol, designat pel dit d'un genocida assassí com Franco, fugi d'Espanya a plena llum del dia amb la connivència de l'actual Cap de l'Estat (el seu propi fill) i un govern , suposadament d'esquerres, que vol treballar per millorar la justícia social de país.