La violència política obeeix a un motiu
específic, i és el de dirigir-se contra els opositors ideològics, ja sigui
perquè s'abstinguin d’anar contra el sistema (establishment), o atemptar contra
la política imperant. Per tant, estem assistint a una venjança visceral de la
colla del 155, no només per arrasar l'independentisme a Catalunya, sinó per
arrasar amb la identitat històrica i cultural del nostre país.
L'argument de la violència va ser la
pedra de toc que li va permetre al govern espanyol derrotar el terrorisme basc.
La comunitat internacional es va solidaritzar, i es va alinear, amb les tesis
que l'Estat espanyol esgrimia per atacar l'independentisme. Com més sang vessava
ETA, més suport internacional rebien el Felipe González, l'Aznar, el Zapatero i
el Rajoy.
Així doncs, l'Estat espanyol no té
altra alternativa que provocar que la reacció del poble català sigui violenta.
Espanya necessita, per tots els mitjans, provocar un aixecament de la població
que, a ulls de la comunitat internacional, justifiqui un correctiu al poble
català.
Estem assistint a l'aplicació d'una
volta més de rosca en la utilització política dels tribunals espanyols per
passar comptes amb l'independentisme català. És tal la impunitat amb la qual
s'està intentant ofegar i derrotar un moviment recolzat per amplíssims sectors
populars, que només exigeixen que es respecti el seu dret d'autodeterminació,
que l'esquerra demòcrata espanyola té l'obligació de fer pública la seva
posició.
El fet que el 27 d'octubre es
proclamés, ni que fos "de manera simbòlica", la República de
Catalunya va fer encendre totes les alarmes del franquisme espanyol. Els
"inventors" del règim del 78 de seguida van estar d'acord a
intervenir "per terra, mar i aire" la Generalitat de Catalunya amb el
155. Amb la proclamació de la República, la Corona es va veure en perill i es
necessitava una resposta ràpida que dissuadís a un moviment republicà espanyol (gairebé
inexistent) de somnis perduts.
El petit Borbó i el Club del 155
necessiten que es generi violència a Catalunya. Per a això compten amb la
col·laboració inestimable del poder judicial, que emparant-se en atestats plens
de falsedats intenten criminalitzar a tort i a dret, per provocar reaccions
irades dels sectors més hiper ventilats de l'independentisme català.
Les provocacions van començar el dia en
què es va iniciar el registre en el Departament d'Economia i Finances de la
Generalitat. Els Mossos van oferir la possibilitat d'estacionar els vehicles de
la Guàrdia Civil al pàrquing del propi edifici, cosa que "la
Benemèrita" va declinar deixant els cotxes davant de la porta, oberts i
amb armes de foc a dins. Jo em pregunto: Que es pretenia amb això? On estava la
violència? La resposta que jo em dono a aquestes incògnites és que si algun
descerebrat hagués agafat les armes per vessar sang, la violència ja estava més
que justificada. En resposta a la segona pregunta era evident que no va existir
violència en cap moment. La ciutadania es va concentrar al voltant de la
Conselleria llançant proclames de "In, Inde, Independència". Els
líders de l'Assemblea i d'Òmnium van pujar a sobre del vehicle policial per
aixecar la bandera pacifista, convencent als assistents de dissoldre’s i donar
per acabada la seva manifestació. Aquests fets els va veure tot el món gràcies
a la xarxes socials que van registrar tots i cada un dels moviments que es van
produir.
Els règims totalitaris tenen per costum
utilitzar l'alteració de la realitat, és a dir la mentida, per crear-se les
justificacions necessàries que els permetin actuar al marge o en contra de la
llei. Justament aquesta llei que ells exigeixen complir després de passar-la
pel seu sedàs interpretatiu.
El pacifisme és la gran força que té la
reivindicació catalana. L'Estat espanyol pot inventar les mentides que vulgui
per justificar les seves accions, però la resposta de la societat catalana
només pot ser la de posar en evidència les misèries del règim del 78 mitjançant
actes pacífics. La de mostrar al món que a l'Europa del segle XXI la democràcia
i els drets humans encara continuen sent una assignatura pendent de resoldre a
Espanya.
Siguem intel·ligents i abracem al
pacifisme com a mitjà de defensa de l'agressió espanyola. Ells només poden
combatre al pacifisme amb la provocació i la mentida i tothom ho està veient.
Tal i com digué el Mahatma Gandhi “Fins i tot si ets un en minoria, la veritat
és la veritat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada