L'Estat espanyol necessita urgentment
arguments per vestir la seva estratègia contra el referèndum català. Amb l'exhibició
d'un hiperlegalisme histriònic i d'un supremacisme arrelat, l'Estat espanyol no
ha dubtat en acovardir a un poble que durant sis anys seguits ha exhibit múscul
traient més d'1 milió de persones al carrer cada any.
El nacionalisme espanyol ha exhibit un complex
d'inferioritat exacerbat des de la mort de Franco. Els seus hereus han pretès
crear un nacionalisme de disseny, que pogués homogeneïtzar la cultura del toro,
la cobla i el folklore andalús, com a elements identàris per tot el regne
d'Espanya. Justament per això, la llengua i la catalana eren un gra al cul per
a imposar aquesta "Marca Espanya" a la seva nació.
Arribats a aquest punt, ni Espanya ni el
Govern espanyol poden oferir res més que no sigui la utilització de la por com
a arma defensiva. Després del fracàs de la política com a eina de solució, el
govern d'Espanya només pot utilitzar l'ús de la força i la intimidació per
aturar el "procés català".
Igual que el 2014 el llavors ministre de
Defensa dels espanyols Pedro Morenés amenaçava per terra, mar i aire la
consulta d'un 9-N, ara la seva successora Cospedal ha posat tota l'escenografia
militar per intimidar la població i impedir la participació del 1 d'octubre.
El Govern comença d’utilitzar l'estratègia del
policia bó i del policia dolent. La Soraya participant en nombrosos actes
culturals i econòmics a Catalunya intentant ser la cara amable. D'altra banda,
Montoro prometent grans inversions en territori català per als pròxims Pressupostos
Generals de l'Estat. El Poli bo intenta convèncer els catalans que la banda del
Partit Popular es preocupa per tot el que importa a la ciutadania, repetint-ho
com un mantra de forma monòtona.
Per tant, davant d'aquest escenari la banda
del Partit Popular necessita com a argument, algun conat de violència que
justifiqui la utilització de mitjans policials i militars, si fos el cas, per
envair les ciutats catalanes amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat
espanyol , per atemorir i dissuadir la ciutadania que el dia 1 d'octubre
acudeixin a les urnes.
En qualsevol cas, una paralització del
referèndum l'1 d'octubre utilitzant l'amenaça i la violència, equivaldria a una
derrota ideològica i política del Govern espanyol. Seria tan sols un èxit
momentani, un "pan para hoy y hambre para mañana" que alimentària
més, si és possible, l'argumentari i la motivació de tots els catalans i
catalanes per anar a votar. En aquest cas molts dels que haguessin votat NO,
molt probablement reconsiderarien la seva posició per votar SÍ.
L'estratègia de les persones que estem a favor
d'un Estat independent en forma de república, no pot ser altra que la del seny per
sobre de tot. No podem respondre amb violència a les provocacions que rebrem de
l'unionisme espanyol. Tampoc a les provocacions que rebrem del mateix Govern de
la banda del Partit Popular i molt menys hem de respondre a les provocacions de
les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol. La no-violència és la
nostra principal arma, és l'arma que ens portarà a la defensa de la nació
catalana.
Com deia Gandhi "Primer t'ignoren, després se’n riuen de tu, després t'ataquen, llavors guanyes". A nosaltres ja ens han ignorat, s'han rigut fins a la sacietat del nostre projecte de país, ara ens ataquen. Per tant, estem a un pas d'aconseguir la victòria. D'aconseguir una República Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada