És cert que cada vegada que
surt a la llum pública un cas de "mala gestió" d'alguna organització
del Tercer Sector, la credibilitat de tot el sector es desploma. La confiança i
la legitimitat del Tercer Sector depèn en última instància de la imatge
percebuda per cada un dels públics d'interès de les ONG’s. Realment serveixen
de molt poc les costoses campanyes de comunicació d'alguna organització no
lucrativa, si la imatge que pretenen crear, reforçar o modificar, no es veu
confirmada per la pràctica del dia a dia.
La crisi ha suposat per al
Tercer Sector, un augment de volum de treball d'atenció directa a persones que
van caure del mercat laboral. Malgrat les retallades, imposades pels governs de
Madrid i de Catalunya, les necessitats més peremptòries es van disparar de
forma sobtada i es va fer del tot necessari cobrir-les. Aquesta situació va fer
que augmentés el sector públic com a font principal d'ingressos de les
organitzacions del Tercer Sector, que es canalitzen mitjançant: subvencions,
convenis i contractació pública de serveis. Aquest excés de pes del finançament
públic no estimula a les organitzacions a elaborar estratègies de recerca de
finançament privat, creant una xarxa de clientelisme molt lligada a la
proximitat dels partits polítics que gestionen els governs de les diferents
administracions, ja sigui local, autonòmica o central.
La línia que separa la
gestió ètica i la submissió política és molt fina. És per això que moltes
organitzacions incorporen en els seus llocs directius, a persones amb alguna
vinculació directa o indirecta amb els partits polítics que estan al capdavant
de les administracions de torn. Per tant, la transparència en la gestió del
diner públic ha de ser el "mantra" que totes les organitzacions han
de repetir per auto convèncer-se.
Recentment el diari digital
Ariet.cat va publicar un article intitulat "Com lucrar-se al TercerSector: el cas de la Fundació Salut i Comunitat". En aquest article un
extreballador (Manolo Ballesteros) narra en primera persona els excessos que es
produeixen en una organització que genera 1 milió d'euros a l'any de beneficis.
En el mateix es pot veure el baix perfil professional de persones que tenen
sous de 3000 i 5000 € al mes. També es descriuen la forma com es desvia diners
de l'organització a empreses, que són propietat de directius de la mateixa organització,
en concepte de lloguers a preus galàctics.
Les Plataformes que
representen al Tercer Sector a Catalunya han d'intervenir d'una manera directa
i decidida, perquè l'honor i la credibilitat de tot el sector està en joc. Si
la les administracions públiques miren cap a un altre costat i la Fiscalia
només està les ordres de la Moncloa, ha de ser el mateix sector el que
desemmascari a tota la corrupció que hi hagi en el seu si.
En la majoria dels casos
les organitzacions corruptes solen militar a més d'una plataforma
representativa. Per tant, hauran de ser aquestes organitzacions de tercer i
quart grau les que es posin a treballar. El silenci i el mirar cap a un altre
costat els fa còmplices d'aquesta mala praxi.
Hi ha milers
d'organitzacions que treballen bé i que necessiten créixer i multiplicar la
seva feina. Per tant, no es pot permetre que uns pocs embrutin la feina ben
feta de molts.
El Tercer Sector ha de
reaccionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada