Arxiu del blog

dissabte, 21 de novembre del 2015

El franquisme a dia d'avui.

Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on el franquisme va actuar amb més força contra els drets individuals i col·lectius de la població. És on el govern franquista va imposar una espanyolització en tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana, el que va implicar una sistemàtica persecució contra la llengua catalana amb l'única finalitat de fer-la desaparèixer.

La dictadura franquista es fonamentava en l'exaltació personal del dictador en un exacerbat nacionaliste espanyol, de matriu castellana. En aquest sentit, volia esborrar qualsevol altre tipus de manifestació cultural i lingüística que no fos la seva oficial. Aquesta uniformització encaixava en la seva visió política, reduccionista i excloent, de la "unitat d'Espanya".
 
Aquesta estratègia desenvolupada al llarg de tot el període de la dictadura i part de la transició, és la que s'ha proposat utilizar el Partit Popular per espanyolitzar Catalunya. Recuperar l'estratègia del vell dictador per reduir a la mínima expressió la capacitat identititària del poble català.
 
Tot i aquest intent d'aniquilació cultural i política de Catalunya, el franquisme s'ha mantingut viu durant tot el procés de l'anomenada "transició democràtica", a través d'una extrema dreta camuflada i que ha controlat el rumb del Partit Popular fins al dia de avui.
 
La transició es va dissenyar com un procés d'amnèsia col·lectiva per aconseguir una població submisa sense ganes de revenja. Els polítics que van negociar tot aquest procés van cometre el greu error de sotmetres als designis de l'exèrcit espanyol i acceptar "l'oblit" com a sortida cap a una suposada democràcia. Oblidar suposa deixar ferides obertes i tancar capítols de la història en fals. Les víctimes del bàndol franquista ja havien estat honrades pel dictador i els seus sequaços al llarg dels 40 anys de dictadura, ocultant l'existència del genocidi comès en el bàndol republicà.
 
La vigència del franquisme en el dia d'avui està plenament activa. No oblidem que el 2008 Baltasar Garzón, el que va ser jutge de l'Audiència Nacional, va intentar tirar endavant una investigació sobre les víctimes del franquisme, però el Tribunal Suprem es va encarregar de tancar el cas jutjant-lo i condemnant-lo per prevaricació.
 
Aquest és el tarannà de l'Estat espanyol, que es nega a condemnar les atrocitats del franquisme i fins i tot han intentat un revisionisme històric per imposar la seva veritat.