La
dictadura franquista es fonamentava en l'exaltació personal del dictador en
un exacerbat nacionaliste espanyol, de matriu castellana. En aquest sentit,
volia esborrar qualsevol altre tipus de manifestació cultural i lingüística que
no fos la seva oficial. Aquesta uniformització encaixava en la seva visió
política, reduccionista i excloent, de la "unitat d'Espanya".
Aquesta
estratègia desenvolupada al llarg de tot el període de la dictadura i part de
la transició, és la que s'ha proposat utilizar el Partit Popular per espanyolitzar
Catalunya. Recuperar l'estratègia del vell dictador per reduir a la mínima expressió
la capacitat identititària del poble català.
Tot
i aquest intent d'aniquilació cultural i política de Catalunya, el franquisme
s'ha mantingut viu durant tot el procés de l'anomenada "transició
democràtica", a través d'una extrema dreta camuflada i que ha controlat el
rumb del Partit Popular fins al dia de avui.
La
transició es va dissenyar com un procés d'amnèsia col·lectiva per aconseguir
una població submisa sense ganes de revenja. Els polítics que van negociar tot
aquest procés van cometre el greu error de sotmetres als designis de l'exèrcit
espanyol i acceptar "l'oblit" com a sortida cap a una suposada
democràcia. Oblidar suposa deixar ferides obertes i tancar capítols de la
història en fals. Les víctimes del bàndol franquista ja havien estat honrades
pel dictador i els seus sequaços al llarg dels 40 anys de dictadura, ocultant
l'existència del genocidi comès en el bàndol republicà.
La
vigència del franquisme en el dia d'avui està plenament activa. No oblidem que
el 2008 Baltasar Garzón, el que va ser jutge de l'Audiència Nacional, va
intentar tirar endavant una investigació sobre les víctimes del franquisme,
però el Tribunal Suprem es va encarregar de tancar el cas jutjant-lo i condemnant-lo
per prevaricació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada